TEXTOS DE LLIBRES DE L’ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA QUE APORTEN DADES INTERESSANTS PER LA HISTÒRIA DE VILOPRIU

DELS LIBRES DE BENEFICIS, PROCESSOS MITRA, DELMES, NOTARIS, ETC.

1278 octubre 9. Testament de Berenguer de Palol, que pren per marmessors el seu pare, Berenguer de Palol, la seva mare Raimunda, l'esposa Berenguera, fra Gispert, sagristà de Sant Pere de Rodes, Guillem de Jafre i Bernat Gispert; elegeix sepultura a Sant Sadurní d'Arenys; fa deixes a San Pere de Vilopriu, l'església de Sant Mateu de Valldevià, l'altar de Sant Pere d'Arenys i la confraria de Sant Antoni. Fa llegats a una germana innominada i a la filla Raimunda, que ha de fer-se religiosa, i institueix hereu el fill Francesc, al que substitueix els seus propis germans, Ponç Dalmau, Arnau i Berenguera. E Guillem Romeu, domer de Jafre (f 25rv)
R-000-00117


1297 desembre 14. Raimunda, viuda de Berenguer de Palol, cavaller, fa donació a Berenguer Otger, cavaller, del seu castell de Vilopriu amb tots els drets que hi rep, amb retenció de 3.000 sous per testar, de 500 sous pel seu fill Dalmau, de 200 sous per la seva neboda Raimunda, monja de Santa Clara de Castelló, de 100 sous per a la seva filla Berenguera, i de 1.000 sous pel seu fill Arnau, cas que tornés. E. Bernat de Jonquer, notari públic de Castelló (f 86-87).
R-000-00200

Bartomeu, clergue de Vilopriu, renuncia la doma de Vilopriu, 11 setembre 1299.
G-001-00538

Pere Oliba de Bàscara i Pere Ferrer de Vilopriu, marmessors d’Arnau Oliba clergue, prometen pagar diverses quantitats a Oliver d’Alou, clergue de Vilopriu, i a Boet de Quintana, diaca de la mateixa església, per compres de rendes beneficials fetes per dit Arnau, 26 abril 1300.
G-001-00579

1303 agost 23. Clàusules del testament de Raimunda, senyora de Vilopriu, viuda de Berenguer de Palol, cavaller, que pren per marmessors Guillem de Jafre, nebot seu, Pere de Santfeliu, cosí seu, cavallers, Dalmau de Palol, fill seu i Pere Ferrer de Vilopriu i institueix hereu el seu fill Dalmau de Palol. E. Guillem Duran, domer de Vilopriu (f 84rv).
R-000-00239

1307 setembre 24. Berenguer Otger cavaller, ven a Dalmau de Palol d'Arenys el seu castell de Vilopriu i els drets que rep a aquesta parròquia, pel preu de 18.000 sous. E. Guillem Bernat, notari públic de Verges (f 85rv).
R-000-00251

1319, octubre, 15
Descripció
Dalmau de Palol d'Arenys, cavaller, reconeix tenir en feu pel bisbe Pere de Girona un terç del delme de Sant Jordi Desvalls que per ell té Guillem de Reixach de Banyoles, una part del delme de la parròquia de Sant Sadurní d'Arenys que té en propietat i tot el delme de la parròquia de Sant Pere de Vilopriu i Valldevià, pels quals fa homenatge.
Texte
Actum est hoc et a partibus ipsis concessum et firmatum idus octobris anno Domini .MCCCXIX. Testes sunt Simon de Auinione, miles, et Simon de Sexano, canonicus, et Bernardus de Godello, clericus de capitulo Gerundensi. Ego Petrus, episcopus predictus, subscribo. Ego Petrus Capmany, publicus predicti domini Gerundensis episcopi notarius qui premissis interfui, hec scribi feci et clausi.
Cart., ff. 390v-391r. O.: ADG, Mitra, c. 4, núm. 108. Reg.: B 485; MARQUÈS, Pergamins, núm. 806.

Guillem Ponç de Palol, fill de Dalmau de Palol i hereu de Francesca, filla de Simó de Gironella, reconeix tenir pel bisbe diversos delmes de Vilopriu, Gualta, Serra, Torroella de Montgrí i Ullastret, 6 març (1321) 1322.
G-006-03149


Joan Frigola, de la Bisbal, fa procura a favor de Bernat Pagès de Vilopriu, clergue tonsurat, i Berenguer Espigoler de Girona per impetrar del bisbe l’absolució d’excomunió que li ha infligit l’oficial Pere de Sala a causa d’haver tirat pedres damunt la casa de Bernat de Llach, prevere de capítol de la seu, 22 octubre 1338 (Notularum 796).
D-154-00149

Referencia arxivística
1334 - 1362 SELECTIU Llibre U-6 Full f 135v
Al comte d’Empúries. S’havia pactat treva; no obstant, Guillem, bord d’en Manselló de Llaneres ha ferit Nicolau, fill d’Antoni Vilopriu, sabater de la Bisbal; prega se l’obligui a satisfer els danys, i que es mantingui la treva, 7 octubre 1343

Als clergues de Vilopriu. Pere Guerau i Guillem Martí, síndics dels homes de Valldevià, diuen que la capella de Valldevià és sota entredit per no haver volgut contribuir a pagar una consueta de Vilopriu; compareguin davant el bisbe per a informar, 6 maig 1349
U-012-01220

Als clergues de Saus i altres pobles del comtat d’Empúries. Per la pau amb el comte cal pagar 6.000 sous, dels quals 2.000 els castells i viles del comtat. Toquen a Ullastret 100, Vulpellac 40, Castell d’Empordà 30, Casavells 40, Mata 20, Fonolleres 30, Sant Iscle 20, Serra 20, Llabià 30, Verges 100, Saus 20, Camallera 30, Gaüses 20, Sant Jordi des Valls 30, Sobirànigues 20, Pins 10, Guiana(sic) 5, Tor 10, Canet 10, Colomers 30, Vilopriu 20, Valldevià 10, Jafre 20, les Olives 20, Garrigoles 20, Sant Pere sa Vall 5, Marenyà 20,
Tallada 40, Empúries 30, Viladamat 40, Sant Feliu de la Garriga 20, Palau Borrell 30, Palacals 10, Montiró 10, Armentera 100, Ventalló 30, Palol 10, Vila-robau 10, Sant Mori 10, Vilaür 20, Siurana 50, Ermedàs 20, Garrigàs 10, Vila-joan 10, Arenys 10, Palau Sardiaca 20, Santa Eulàlia 10, Goyan 20, Vilamalla 20, Carmençó 10, Freixe 10, Baussitges 10, Sant Genís d’Esprac 10, Corbera de Mont 10, Sant Quirze 10, Colera 10, Rabós 10, Delfià 10, Vilamaniscle 5, Garriguella 100, Marzà 30, Pedardell res, Santa Creu 10, Vilamala 5, ses Costes 5, Corberola 10, s’Estanyol 10, Vilaüt 20, Palau 30, Pau 20, Vilajuïga 10, Sant Silvestre 5, Sant Martí de Vallmala 5, Freixenet 5, Llançà 40, la Selva 20, sa Reial 5, ses Rieres 5, Cadaqués 50, Roses 100, Vila-sacra 40, el Far 20, Sant Pau de la Calçada 5, Riumors 20, sa Guàrdia 5, Vilacolum 10, Vilamacolum 10, Sant Tomàs 10, Torroella de Fluvià 20, Sant Miquel de Fluvià 30, Sant Pere Pescador 100, Fortià 30, la Garriga 210, Vilanova 100, Sant Climent 30, Espolla 20, Vilartolí 10 i Monells 100. Nicolau Rossell va aprestar algunes quantitats (f 273) i es mana pagar, 13 setembre 1353
U-021-01978

Als veïns de Vilopriu. S’han queixat que els de Valldevià no contribueixen a un llibre que han de fer per l’església; es faci pregó que hi són obligats, 29 agost 1359
U-036-02995

Bernat Sord, d’Esponellà, excomunicat per no haver satisfet llegats de la seva esposa Caterina, filla d’en Palol de Vilopriu, promet satisfer-los quan torni de la frontera, 12 març 1367; semblant promesa de Dalmau de Soler f 134v.
D-163-00125

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria, renunciada per Bernat Simon per deu anys, 31 maig 1403.
U-103-05106

Al sagristà de Colomers. Llicència de fer el servei d’Esteve Giraut a Vilopriu, d’on s’ha absentat, 9 gener 1405.
U-105-06781

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, 23 juliol 1405.
U-105-07056

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, amb obligació de fer celebrar a la sufragània de Valldavià, 23 agost 1407.
U-107-08846

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, 13 agost 1409.
U-109-10527

Esteve Juià, de Millàs, i Miquel Juià, de Monells, dipositen 80 lliures a lluïció d'un censal del benefici de la Tallada, 7 gener 1496; foren prestades a Caterina, viuda de Not de Palol, senyora del castell de Vilopriu i al seu fill Not.
U-324-00593

Calaix 4, núm. 98. Data 1504 desembre 19, Girona
Narcís de Palol, donzell, senyor del castell de Palol d’Onyar, reconeix tenir pel bisbe tot el delme de Vilopriu, la meitat del de Gualta i Serra, i un terç del de Torroella de Montgrí.
Notari Rafael Masó
Caterina de Palol diposita 6 lliures procedents de la venda d'una vinya del difunt per dotar un aniversari a Vilopriu en sufragi d'Antoni March, 15 octubre 1506; foren prestades a Berenguer Miquel, donzell de Bigues.
U-325-00985

Rafael de Palol, donzell, senyor dels castells de Vilopriu i Arenys d'Empordà, diposita 80 lliures a lluïció d'un censal del benefici de les santes Anna i Bàrbara de la seu, 7 desembre 1509; foren prestades a Leonor, viuda d'Andreu Pons, cavaller de Torroella de Montgrí.
U-325-01109

Joan Mallol, pagès de Vilopriu, presenta Montserrat Mallol, clergue, per al benefici de Santa Maria de Castelló renunciat per Miquel Mallol 1577
D-238-00342

Rafaela Batlle i Pibernat, viuda de Vilopriu, presenta Pere Ramell, beneficiat de Sant Feliu de Girona, per al benefici dels sants Quirze i Julita de Viladamat, vacant per òbit de Bernat Masdeu, 26 novembre 1596.
G-092-03218

Llibre Bartomeu Gaubert i Josep Pons Full 114
Informació presa a instància del fiscal sobre sacrilegis i destruccions perpetrades per l’exèrcit francès a Juià, Sant Martí Vell, Vilopriu, Ventalló, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema i Mollet de Peralada, 1654
C-001-03307

Execució de lletres papals que confereixen la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Rafael Fogueres, a Joan Rotllant, 2 maig 1669; la possessió, f 89v.
G-132-02308

Joan Cós pren possessió de la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Joan Rotllan, 24 març 1707
G-145-00193

Miquel Quintana, escolar de Vilopriu, insta la col•lació del benefici de Sant Francesc de la seu, de recent institució, al qual ha estat presentat per Caterina Quintana, de Vilopriu. (1732)

D-386-00462

Testament del Dr. Joan Cos, prevere de Vilopriu natural de Montagut, que aplica un personat a dotar festivitats a l'església de Vilopriu, i un altre a causapia per dotar donzelles de casa Cos de Montagut, 1739, f 381-386v. Definició: Def 1742, f 301v. Ing.: 708 ll. Desp.: 567 ll. Saldo: 140 ll.
T-001-00081

Francesc Felip, rector de Sant Daniel, funda el benefici de Sant Antoni abat a la parroquial de Vilopriu, dotat amb 440 lliures, que Baldiri Font, antic rector de Medinyà i resident al mas Felip de Vilopriu, augmenta amb 1.555 lliures i un camp de 3 vessanes, 1751
D-016-00992

Llicència a Isabel de Nadal per tenir tribuna a l'església de Vilopriu des del castell, 12 abril 1755. U-281-04965
Antoni Felip i Rodeja, pagès de Vilopriu, presenta Francesc Felip i Ferrerpagès, escolar, fill seu, per al benefici de Sant Antoni de Vilopriu, vacant per òbit de Francesc Felip, prevere fundador. (1765)
D-419-07860

Antoni Ubach insta la col•lació de la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Narcís Cos, a la qual ha estat nomenat pel rei. (1766)
D-420-08203

El primer mestre

Aportacions d' Eduard Giménez Ferrer besnét d’una filla del primer mestre de Vilopriu: JAUME GUILLOT, esmentat a les pàgs. 178 i 182 del llibre.

El seu segon cognom era LLEONART (o Leonard), casat amb Rosa Martí Arbusí, va arribar a Vilopriu procedent de L’Escala amb una filla d’un any aproximadament, la Teresa, nascuda l’any 1867. A Vilopriu en Jaume Guillot i Lleonart van tenir un segon fill que, posteriorment, va ser farmacèutic de L’Escala.

En Jaume Guillot havia nascut a L’Escala el dia 19.12.1839. Del seu llibre dedueixo que va éser mestre de nens a Vilopriu des de 1868 fins a 1874, per tant tenia 29 anys a la seva arribada a Vilopriu. Desconec els motius del seu desplaçamet però ell havia estudiat magisteri i l’any 1868 ja estava ocupada la plaça de mestre a l’Escala i en canvi el poble de Vilopriu estava en fase de creixement. Devia deixar Vilopriu per motiu de la fil•loxera (pàgina 49) o per la invasió de les tropes carlines (pàg. 65). Retornant amb la seva família a L’Escala on va morir el dia 23.11.1910.

FOTOGRAFIES DE VALENTÍ FARGNOLI A VILOPRIU i resclosa de Colomers

Més fotografies de Girona

Fragments de Visites Pastorals del S:XVI

1508 PROBLEMES AMB ELS HEREUS D’EN PALOL
EL BENEFICI DE LA RECTORIA ESTÀ EN PODER DE GREGORI VILLAR, PREVERE, ABSENT, QUE S’HA D’ENCARREGAR DE LA CURA D’ÀNIMES, DE CELEBRAR LA MISSA I DE TOCAR LES CAMPANES. MANA REPARAR EL CAMPANAR PER TAL QUE ELS SENYS ES PUGUIN TOCAR BÉ. TROBA UNA LLÀNTIA QUE CREMA CONTINUAMENT A DESPESA DELS OBRERS. MANA QUE ES PROCEDEIXI A LA CAPBREVACIÓ DINS L’ANY. ATÈS QUE L’HEREU D’EN PALOL, SENYOR DEL CASTELL DE VILOPRIU, S’HA APODERAT FURTIVAMENT D’UN PATI DE TERRA QUE CORRESPON AL CEMENTIRI DE L’ESGLÉSIA I HI HA FET OBRES, EL VISITADOR MANA QUE SIGUI TOT DERRUÏT DURANT EL PROPER MES DE MAIG, SOTA PENA D’EXCOMUNICACIÓ. ATÈS QUE, DES D’ANTIC, HI HA UN PORTAL DAVANT LA PORTA DE L’ESGLÉSIA I ESTÀ TANCAT, MANA ALS OBRERS QUE L’OBRIN I FACIN UNA ESCALA DE PEDRA EN EL TERMINI DE DOS MESOS. MANA QUE TOT SIGUI COMPLIT SOTA PENA D’INTERDICTE.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 30, f. 23.

1514 RELACIÓ ESCRITA DELS QUE ES CONFESEN.
TROBA EN L’ESGLÉSIA DUES VESTIMENTES SACERDOTALS BLANQUES; MANA ALS OBRERS QUE LES NETEGIN DUES VEGADES A L’ANY. MANA CONTINUAR PEL CURAT LA RELACIÓ DELS QUE ES CONFESSEN DURANT L’ANY. MANA CONTINUAR L’AUTORITZACIO DE TESTAMENTS. MANA QUE ES COMPLEIXI L’ORDRE D’ESCRIURE, QUE NO S’OBSERVAVA. MANA QUE EL BENEFICIAT PORTI TRIANUALMENT EL LLIBRE DELS ANIVERSARIS. MANA QUE SE CELEBRI LA MISSA DE TRASPÀS I DE RÈQUIEM EN 15 DIES. TROBA QUE EN AQUESTA PARROQUIA HI HA LA CAPELLA DE SANT MATEU DE VALLDAVIÀ, SUFRAGÀNIA DE LA DITA ESGLÉSIA, EN LA QUAL EL RECTOR HA DE CELEBRAR UNA MISSA MATUTINA CADA DIUMENGE; MANA ALS OBRERS QUE LI PROPORCIONIN UN MISSAL EN EL TERMINI DE SIS MESOS.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 30, f. 236r.-236v.

1524 LES VESTIMENTES SACERDOTALS
TROBA, TAMBÉ, TRES VESTIMENTES SACERDOTALS, UNA DE DIARI, UNA PER ALS DIUMENGES, AMB CASULLES D’ESTAMENYA, ESTOLA I MANIPLE, I UNA PER A DIES DE FESTA, AMB CASULLA DE «[XA]MELETO» I AMB LA SEVA ESTOLA I MANIPLE; TROBA, TAMBÉ, UN MANTELL (CAPA?) DE SETÍ I ALTRES ORNAMENTS. EL BENEFICI CURAT D’AQUESTA RECTORIA EL DETENTA PERE QUINTANA, PREVERE, ABSENT; RESIDEIX EN EL SEU LLOC BERNAT DE PRAT, PREVERE, QUE ESTÀ OBLIGAT TAL I COM S’ESPECIFICÀ EN ALTRES VISITES; ÉS A COL•LACIÓ DEL BISBE [DE GIRONA]. TROBA UNA LLÀNTIA QUE CREMA CONTINUAMENT A DESPESA DE L’OBRA. MANA CAPBREVAR EL BLAT I L’OLI EN EL TERMINI DE SIS MESOS, SOTA PENA D’INTERDICTE. TROBA QUE UNA «MAPEOLA» TREBALLADA EN SEDA QUE [...] HAVIA DONAT A LA DITA ESGLÉSIA S’HAVIA PERDUT; MANA ALS OBRERS QUE LA REPOSIN, SOTA PENA D’INTERDICTE.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 35, f. 143v.-144r.

1529 PRIMERES INSCRIPCIONS DELS NAIXEMENTS
MANA FER EN L’ESGLÉSIA [DE SANT PERE] UNA TECA PER POSAR ELS DINERS, DOCUMENTS I ALTRES COSES PERTANYENTS A L’OBRA, EN EL TERMINI DE TRES MESOS, SOTA PENA D’INTERDICTE. MANA COMPRAR UN LLIBRE DE PAPER ON EL CURAT HAURÀ D’ESCRIURE ELS NOMS DELS INFANTS NASCUTS I ON HI HAURÀ DE CONSTAR EL DIA, EL MES I L’ANY DE NAIXEMENT, AIXÍ COM ELS NOMS DELS SEUS PARES I DELS QUI ELS PORTEN A BATEJAR, SOTA PENA ALS OBRERS D’INTERDICTE I AL CURAT DE VINT SOUS. ATÈS QUE ELS OBRERS FA MÉS DE DEU ANYS QUE NO PRESENTEN ELS COMPTES DE LA SEVA ADMINISTRACIÓ, MANA QUE ELS OBRERS PASSATS, EN EL TERMINI DE QUINCE DIES, PRESENTIN ELS COMPTES ALS OBRERS ACTUALS I AIXÍ S’HAURÀ DE FER EN EL FUTUR CADA ANY EN EL MES DE GENER, SOTA PENA D’INTERDICTE.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 37, f. 137.

1560 MÉS OBRES I ELS PENONS DEL CASTELL…
A MÉS, TROBA EN L’ESGLÉSIA, TRES MANTELLS (CAPES?) MÉS I UNA CASULLA. TROBA UNA LLÀNTIA QUE CREMA CONTINUAMENT A DESPESES DE L’OBRA I TRES MÉS QUE CREMEN PER DEVOCIÓ. TROBA DOS PENONS DE TELA PINTATS. MANA FER EL SOSTRE QUE PUJA AL CAMPANAR EN EL TERMINI DE QUINCE MESOS, SOTA PENA D’INTERDICTE, I REPARAR EL CAMPANAR EN EL DIT TERMINI. MANA, TAMBÉ, FER CORRECTAMENT L’ENTRADA DEL COSTAT DEL CIMENTIRI.
R. Girona. AD, Arias Gallego, llibre 55, f. 231.

Visita Pastoral del 1478

1478 SETEMBRE 23
RELACIÓ ESCRITA DE LA VISITA PASTORAL -«VISITATIO RERUM»- A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE VILOPRIU. EL VISITADOR PASSA REVISTA EL SAGRARI I TROBA LES SAGRADES FORMES DINS UNA TECA DE FUSTA, DINS UN TABERNACLE TANCAT EN CLAU; MANA RENOVAR LES SAGRADES FORMES CADA 15 DIES DURANT L’ESTIU I CADA 20 DURANT L’HIVERN. VISITA L’ALTAR MAJOR ON TROBA CINC FRONTALS, EL MANTELL I ELS CORPORALS AMB COBERTURA DE CUIR. PEL QUE FA ALS LLIBRES DEL COR I DE L’ALTAR TROBA ELS SEGÜENTS: UN MISSAL EN ESTAT CORRECTE, UN EVANGELIARI EN BON ESTAT I UN EPISTOLARI BO EN EL MATEIX VOLUM, UN OFICIER BO, UN PSALTIRI CADUC I UNA CONSUETA ANTIGA. VISITA EL BAPTISTERI; EL TROBA SENSE CLAU I MANA QUE SE’N FACI UNA EN EL TERMINI DE SIS MESOS. VISITA LA CRISMA I ELS OLIS SAGRATS; ELS TROBA SENSE TECA, DINTRE DE TRES VASOS D’ESTANY. DETECTA LA MANCA DE L’ORDINARI; MANA QUE SE’N FACI UN EN EL TERMINI DE DOS ANYS. VISITA ELS VESTIMENTS ECLESIÀSTICS; EN TROBA UN DE COMPLET I UNA CAPA DE SEDA GROGA. TROBA, TAMBÉ, UN CALZE AMB LA SEVA PATENA. MANA QUE ES FACI, EN EL TERMINI DE DOS ANYS, UNA CUSTÒDIA DE PLATA O UNA CAPSA PETITA PER PORTAR LA COMUNIÓ ALS MALALTS. L’ESGLÉSIA COMPTA AMB EL BENEFICI DE LA SACRISTIA, DOMA I DIACONAL, QUE EL DETENTA D[OMÈNEC] CEBUX; EL SEU VALOR ÉS DE 20 DINERS; EL BENEFICIAT HA DE SER PRESENTAT PEL CAPÍTOL [DE LA SEU DE GIRONA] I S’HA D’ENCARREGAR DE LA CURA D’ÀNIMES I DE TOTES LES CÀRREGUES DE L’EGLÉSIA. EL VISITADOR TROBA DOS SENYS, QUE HA DE TOCAR EL SAGRISTÀ. PEL QUE FA AL JURAMENT DELS EXCOMUNICATS, EL VISITADOR ELS CONCEDEIX 20 DIAS PER A L’ABSOLUCIÓ, PREVI ARREPENTIMENT, EN CAS CONTRARI SERAN EXCLOSOS DE L’ESGLÉSIA I SI MOREN NO SE’LS PODRÀ DONAR SEPULTURA ECLESIÀSTICA. SERVEIX L’ESGLÉSIA FRA RAMON MASSOT, FRARE AGUSTÍ, DE LLICÈNCIA DEL VICARI ANDREU ALFONCELL I DE VOLUNTAT DEL BISBE [DE GIRONA]. PEL QUE FA A LA PRESÈNCIA DE PERSONES SOSPITOSES D’HERETGIA, DE BRUIXERIA I PERSONES CASADES [QUE VIUEN EN CONCUBINATGE O SEPARADES DE LA SEVA PARELLA O QUE PRACTIQUEN ACTIVITATS CENSURABLES], EL CURAT INFORMA QUE NO N’HI HA.

R. Girona. AD, Margarit, llibre 25, f. 53.

Transcripció de tres Visites Pastorals del S.XIV

[1329]
VISITA PASTORAL («VISITATIO HOMINUM») A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE VILOPRIU. EL PRIMER INTERROGAT, GUILLEM DURAN, HEBDOMEDARI I ENCARREGAT DE LA CURA D’ÀNIMES DE LA DITA ESGLÉSIA, INFORMA DE QUÈ L’ESGLÉSIA, ELS CLERGUES I LA PARRÒQUIA ESTAN EN PERFECTE ESTAT, TOT AFEGINT QUE EL DELME ERA D’EN PALOL. ELS SEGÜENTS INTERROGATS, RAMON BERNAT, BERNAT PAGÈS I BERNAT MASSOT, LAICS DE LA DITA PARRÒQUIA, INFORMEN DE QUÈ EL DIACA NO HI RESIDEIX, SINÓ UN ESCOLÀ. INFORMEN, TAMBÉ, DE QUÈ L’ESGLÉSIA ESTÀ EN PERFECTE ESTAT I RESPONEN EL MATEIX QUE L’ANTERIOR INTERROGAT RESPECTE AL DELME.

R. Girona. AD. Gastó de Montcada, llibre 4, f.39


1933
RELACIÓ ESCRITA DE LA VISITA PASTORAL -«VISITATIO HOMINUM»- A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE VILOPRIU. ELS PARROQUIANS BERNAT PAGÈS, PERE TOMÀS I CASTELLÓ PAGÈS, PREVI JURAMENT, INFORMEN DE QUÈ TOT ÉS CORRECTE PEL QUE FA A L’ESTAT DE L’ESGLÉSIA, AL COMPORTAMENT DELS CLERGUES I DELS PARROQUIANS I A TOT ALLÒ RELACIONAT AMB LA VISITA, EXCEPTE QUE L’ESGLÉSIA NECESSITA LA REPARACIÓ DEL CAMPANAR I QUE UN DELS SENYS ESTÀ TRENCAT. ELS ECLESIÀSTICS GUILLEM [DURAN], SACRISTÀ, I BERNAT PAGÈS, DIACA, PREVI JURAMENT, ES RATIFIQUEN EN ALLÒ QUE HAN DIT EL PARROQUIANS, PERÒ INSISTEIXEN EN QUÈ L’ESGLÉSIA NECESSITA MOLTES REPARACIONS. EL VISITADOR MANA AL DIT SACRISTA QUE INSTI ELS PARROQUIANS A FER EL NECESSARI PER SOLVENTAR ELS PROBLEMES QUE PATEIX L’EDIFICI, TENINT EN COMPTE, PERÒ, LES DESPESES QUE AQUELLS PODEN AFRONTAR.

R. Girona. AD, Gastó de Montcada, llibre 5, f. 91.


1350
RELACIÓ ESCRITA DE LA VISITA PASTORAL -«VISITATIO HOMINUM»- A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE VILOPRIU. ELS PARROQUIANS BERNAT MASSOT I PERE ÇACANAL, PREVI JURAMENT, INFORMEN DE QUÈ TOT ÉS CORRECTE. L’ECLESIÀSTIC RAMON BERNAT, CLERGUE, INFORMA DE QUÈ EL DIACA NO RESIDEIX EN LA PARRÒQUIA PERQUÈ NINGÚ VOL AQUEST DIACONAT, PERÒ, MALGRAT TOT, RECULL LES RENDES DEL DIACONAT I FA ELS SERVEIS CORRESPONENTS. INFORMA, TAMBÉ, DE QUE L’ESGLÉSIA ESTÀ EN MAL ESTAT I DE QUÈ MANQUEN LLIBRES I ORNAMENTS LITÚRGICS. ELS OBRERS SÓN BERNAT OLIBA I BERNAT MALLOL, QUE DIUEN QUE EL TERMINI PER PAGAR AL VISITADOR ÉS D’UN ANY A PARTIR DE LA DATA ACTUAL.

R. Girona. AD, Berenguer de Cruïlles, llibre 9, f. 8v.-9r.

LES VISITES PASTORALS A VILOPRIU

Les visites pastorals són una font extraordinària per conèixer l’estat socioeconòmic de les parròquies i els costums tant dels clergues com dels seus parroquians. El document més antic que es conserva d’una visita pastoral a la diòcesis de Girona és de l’any 1295. De Vilopriu, la més antiga que ens consta és la que realitzà el bisbe Guillem de Vilamarí l’any 1314.

A Vilopriu entre el 1314 i el 1563, data en que finalitzaren les sessions del concili de Trento es realitzaren 25 visites pastorals, sovint espaiades en el temps: 1314, 1329, 1331, 1350, 1420 – setanta anys sense efectuar-se’n cap degut a la pobresa de la parròquia que s’incrementà per les epidèmies com la pesta negra i al crisi econòmica i demogràfica que deixaren al poble en a penes quaranta habitants. Posteriorment es realitzaren visites al 1432, 1436 que confirmen l’estat de precarietat en que es trobava la parròquia de Vilopriu i també el 1440 i el 1478, -trenta vuit anys d’absència de visites degut principalment a la guerra civil catalana (1452-1462) que tingué lloc entre les tropes fidels al rei Joan II i les que defensaven les institucions Catalanes. A partir del segle XVI la freqüència amb que es realitzen les visites pastorals a Vilopriu és molt més regular. Aquest estricte control sobre objectes i comportaments sense aprofundir en l’espiritualitat dels clergues i dels fidels és el que en bona part serà el ferment que generarà l’esperit de la reforma empresa per Luter (1517). L’esperit reformista s’intenta ofegar fent molt més estrictes els controls a clergues i fidels a través d’una inspecció més sovintejada de les esglésies. Durant el segle XVI, a parròquia de Vilopriu sofrí aquestes inspeccions el 1508, 1514, 1517,1524,1527,1529,1532,1536, 1544,1546,1548
1552,1554,1557,1560,1563,1573,1576,1580,1584,1591,1594 i 1599.

Per realitzar aquestes visites, els bisbes haurien d’anar acompanyats de tot un seguici amb l’escrivà, que prenia les notes, el secretari personal o majordom, els responsables de l’habituallament, el cuiner, els encarregat dels animals i dels carruatges i la guàrdia episcopal que havia de garantir la seguretat dels camins tant amenaçats pel bandolerisme. Quan el visitador i el seu seguici havien de fer nit fora de Girona, els rectors de la parròquia estaven obligats a acollir-los i donar-los allotjament, tot i que només tenien dret a menjar: el visitador, l’escrivà, els clergues i el majordom. A pagès era molt freqüent que el bisbe s’allotgés a la casa més benestant del poble que ja disposava d’una cambra reservada per aquestes ocasions. A Vilopriu aquesta casa era can Felip. Les estances dedicades al bisbe destacaven per la sobrietat del color negre del mobles i per l’abundància d’imatges, moltes dins d’hornacines i capelletes, que contenien.
L’edifici, temple o “fàbrica” també és objecte acurat dels visitadors. El principal problema que persisteix és el de les humitats i goteres, el mal estat de les teulades i la ruïna de les parets. A partir dels segles XVI i XVII moltes esglésies, ja disposaven de sagristia i en ella s’hi mana sovint, fer un armari dins el mur per contenir tot allò que es considerat important per la parròquia (llibres i objectes: creus, veracreus, relicaris, custòdies i encensers entre d’altres) que és susceptible de desaparèixer. Com més va entrant el segle XVII, els bisbes insisteixen cada cop més en el ben portar, bona conservació, ordre, control i pèrdua de tot tipus de documentació. Els llibres sagramentals havien de ser cinc (batejats, confirmats, matrimonis, defuncions i confessions i havien d’incloure el nom i cognoms complerts i correctes. Els llibres de comptes de qualsevol mena seran el cavall de batalla dels visitadors. Per aquesta època es mana el tancament dels cementiris amb murs alts i reixats de ferro en molts casos per evitar l’entrada del bestiar o animals feréstecs descobrint els cadàvers.
Les visites pastorals que es realitzaren a Vilopriu al segle XVII foren als anys següents:1600,1602,1606,1608,1610,1621,1624,1629,1631,1634,1638,1640,1641,1663,1679,162,1688,- probable data de la benedicció de la nova parròquia reformada per mossèn Rotllàn. I al segle XVII es realitzaren visites al 1700, 1717, 1723, 1725, 1732, 1734, –situem a aquesta data la inauguració del nou retaule barroc de la parròquia de Vilopriu-, 1753, 1759, 1763, 1778, 1785. A partir d’aquestes data les visites pastorals que realitzen els bisbes o els seus secretaris, tots ells sovint castellans, foren anotades breument als mateixos llibres parroquials. La majoria de les vegades no hi troben res a dir, només deixen constància de la visita. Les normatives i altres recomanacions es feien arribar a les parròquies a través d’edictes i circulars que eren llegits a les misses dominicals. Malgrat això trobem registrades al llibre de visites del bisbat de Girona les que s’efectuaren el 1828 i el 1856.