MÉS HISTÒRIES I RECORDS DE VILOPRIU

TEXTOS DE LLIBRES DE L’ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA QUE APORTEN DADES INTERESSANTS PER LA HISTÒRIA DE VILOPRIU

2012-02-02T02:23:00.000-08:00

DELS LIBRES DE BENEFICIS, PROCESSOS MITRA, DELMES, NOTARIS, ETC.

1278 octubre 9. Testament de Berenguer de Palol, que pren per marmessors el seu pare, Berenguer de Palol, la seva mare Raimunda, l'esposa Berenguera, fra Gispert, sagristà de Sant Pere de Rodes, Guillem de Jafre i Bernat Gispert; elegeix sepultura a Sant Sadurní d'Arenys; fa deixes a San Pere de Vilopriu, l'església de Sant Mateu de Valldevià, l'altar de Sant Pere d'Arenys i la confraria de Sant Antoni. Fa llegats a una germana innominada i a la filla Raimunda, que ha de fer-se religiosa, i institueix hereu el fill Francesc, al que substitueix els seus propis germans, Ponç Dalmau, Arnau i Berenguera. E Guillem Romeu, domer de Jafre (f 25rv)
R-000-00117

1297 desembre 14. Raimunda, viuda de Berenguer de Palol, cavaller, fa donació a Berenguer Otger, cavaller, del seu castell de Vilopriu amb tots els drets que hi rep, amb retenció de 3.000 sous per testar, de 500 sous pel seu fill Dalmau, de 200 sous per la seva neboda Raimunda, monja de Santa Clara de Castelló, de 100 sous per a la seva filla Berenguera, i de 1.000 sous pel seu fill Arnau, cas que tornés. E. Bernat de Jonquer, notari públic de Castelló (f 86-87).
R-000-00200

Bartomeu, clergue de Vilopriu, renuncia la doma de Vilopriu, 11 setembre 1299.
G-001-00538

Pere Oliba de Bàscara i Pere Ferrer de Vilopriu, marmessors d’Arnau Oliba clergue, prometen pagar diverses quantitats a Oliver d’Alou, clergue de Vilopriu, i a Boet de Quintana, diaca de la mateixa església, per compres de rendes beneficials fetes per dit Arnau, 26 abril 1300.
G-001-00579

1303 agost 23. Clàusules del testament de Raimunda, senyora de Vilopriu, viuda de Berenguer de Palol, cavaller, que pren per marmessors Guillem de Jafre, nebot seu, Pere de Santfeliu, cosí seu, cavallers, Dalmau de Palol, fill seu i Pere Ferrer de Vilopriu i institueix hereu el seu fill Dalmau de Palol. E. Guillem Duran, domer de Vilopriu (f 84rv).
R-000-00239

1307 setembre 24. Berenguer Otger cavaller, ven a Dalmau de Palol d'Arenys el seu castell de Vilopriu i els drets que rep a aquesta parròquia, pel preu de 18.000 sous. E. Guillem Bernat, notari públic de Verges (f 85rv).
R-000-00251

1319, octubre, 15
Descripció
Dalmau de Palol d'Arenys, cavaller, reconeix tenir en feu pel bisbe Pere de Girona un terç del delme de Sant Jordi Desvalls que per ell té Guillem de Reixach de Banyoles, una part del delme de la parròquia de Sant Sadurní d'Arenys que té en propietat i tot el delme de la parròquia de Sant Pere de Vilopriu i Valldevià, pels quals fa homenatge.
Texte
Actum est hoc et a partibus ipsis concessum et firmatum idus octobris anno Domini .MCCCXIX. Testes sunt Simon de Auinione, miles, et Simon de Sexano, canonicus, et Bernardus de Godello, clericus de capitulo Gerundensi. Ego Petrus, episcopus predictus, subscribo. Ego Petrus Capmany, publicus predicti domini Gerundensis episcopi notarius qui premissis interfui, hec scribi feci et clausi.
Cart., ff. 390v-391r. O.: ADG, Mitra, c. 4, núm. 108. Reg.: B 485; MARQUÈS, Pergamins, núm. 806.

Guillem Ponç de Palol, fill de Dalmau de Palol i hereu de Francesca, filla de Simó de Gironella, reconeix tenir pel bisbe diversos delmes de Vilopriu, Gualta, Serra, Torroella de Montgrí i Ullastret, 6 març (1321) 1322.
G-006-03149

Joan Frigola, de la Bisbal, fa procura a favor de Bernat Pagès de Vilopriu, clergue tonsurat, i Berenguer Espigoler de Girona per impetrar del bisbe l’absolució d’excomunió que li ha infligit l’oficial Pere de Sala a causa d’haver tirat pedres damunt la casa de Bernat de Llach, prevere de capítol de la seu, 22 octubre 1338 (Notularum 796).
D-154-00149

Referencia arxivística
1334 - 1362 SELECTIU Llibre U-6 Full f 135v
Al comte d’Empúries. S’havia pactat treva; no obstant, Guillem, bord d’en Manselló de Llaneres ha ferit Nicolau, fill d’Antoni Vilopriu, sabater de la Bisbal; prega se l’obligui a satisfer els danys, i que es mantingui la treva, 7 octubre 1343

Als clergues de Vilopriu. Pere Guerau i Guillem Martí, síndics dels homes de Valldevià, diuen que la capella de Valldevià és sota entredit per no haver volgut contribuir a pagar una consueta de Vilopriu; compareguin davant el bisbe per a informar, 6 maig 1349
U-012-01220

Als clergues de Saus i altres pobles del comtat d’Empúries. Per la pau amb el comte cal pagar 6.000 sous, dels quals 2.000 els castells i viles del comtat. Toquen a Ullastret 100, Vulpellac 40, Castell d’Empordà 30, Casavells 40, Mata 20, Fonolleres 30, Sant Iscle 20, Serra 20, Llabià 30, Verges 100, Saus 20, Camallera 30, Gaüses 20, Sant Jordi des Valls 30, Sobirànigues 20, Pins 10, Guiana(sic) 5, Tor 10, Canet 10, Colomers 30, Vilopriu 20, Valldevià 10, Jafre 20, les Olives 20, Garrigoles 20, Sant Pere sa Vall 5, Marenyà 20,
Tallada 40, Empúries 30, Viladamat 40, Sant Feliu de la Garriga 20, Palau Borrell 30, Palacals 10, Montiró 10, Armentera 100, Ventalló 30, Palol 10, Vila-robau 10, Sant Mori 10, Vilaür 20, Siurana 50, Ermedàs 20, Garrigàs 10, Vila-joan 10, Arenys 10, Palau Sardiaca 20, Santa Eulàlia 10, Goyan 20, Vilamalla 20, Carmençó 10, Freixe 10, Baussitges 10, Sant Genís d’Esprac 10, Corbera de Mont 10, Sant Quirze 10, Colera 10, Rabós 10, Delfià 10, Vilamaniscle 5, Garriguella 100, Marzà 30, Pedardell res, Santa Creu 10, Vilamala 5, ses Costes 5, Corberola 10, s’Estanyol 10, Vilaüt 20, Palau 30, Pau 20, Vilajuïga 10, Sant Silvestre 5, Sant Martí de Vallmala 5, Freixenet 5, Llançà 40, la Selva 20, sa Reial 5, ses Rieres 5, Cadaqués 50, Roses 100, Vila-sacra 40, el Far 20, Sant Pau de la Calçada 5, Riumors 20, sa Guàrdia 5, Vilacolum 10, Vilamacolum 10, Sant Tomàs 10, Torroella de Fluvià 20, Sant Miquel de Fluvià 30, Sant Pere Pescador 100, Fortià 30, la Garriga 210, Vilanova 100, Sant Climent 30, Espolla 20, Vilartolí 10 i Monells 100. Nicolau Rossell va aprestar algunes quantitats (f 273) i es mana pagar, 13 setembre 1353
U-021-01978

Als veïns de Vilopriu. S’han queixat que els de Valldevià no contribueixen a un llibre que han de fer per l’església; es faci pregó que hi són obligats, 29 agost 1359
U-036-02995

Bernat Sord, d’Esponellà, excomunicat per no haver satisfet llegats de la seva esposa Caterina, filla d’en Palol de Vilopriu, promet satisfer-los quan torni de la frontera, 12 març 1367; semblant promesa de Dalmau de Soler f 134v.
D-163-00125

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria, renunciada per Bernat Simon per deu anys, 31 maig 1403.
U-103-05106

Al sagristà de Colomers. Llicència de fer el servei d’Esteve Giraut a Vilopriu, d’on s’ha absentat, 9 gener 1405.
U-105-06781

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, 23 juliol 1405.
U-105-07056

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, amb obligació de fer celebrar a la sufragània de Valldavià, 23 agost 1407.
U-107-08846

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, 13 agost 1409.
U-109-10527

Esteve Juià, de Millàs, i Miquel Juià, de Monells, dipositen 80 lliures a lluïció d'un censal del benefici de la Tallada, 7 gener 1496; foren prestades a Caterina, viuda de Not de Palol, senyora del castell de Vilopriu i al seu fill Not.
U-324-00593

Calaix 4, núm. 98. Data 1504 desembre 19, Girona
Narcís de Palol, donzell, senyor del castell de Palol d’Onyar, reconeix tenir pel bisbe tot el delme de Vilopriu, la meitat del de Gualta i Serra, i un terç del de Torroella de Montgrí.
Notari Rafael Masó
Caterina de Palol diposita 6 lliures procedents de la venda d'una vinya del difunt per dotar un aniversari a Vilopriu en sufragi d'Antoni March, 15 octubre 1506; foren prestades a Berenguer Miquel, donzell de Bigues.
U-325-00985

Rafael de Palol, donzell, senyor dels castells de Vilopriu i Arenys d'Empordà, diposita 80 lliures a lluïció d'un censal del benefici de les santes Anna i Bàrbara de la seu, 7 desembre 1509; foren prestades a Leonor, viuda d'Andreu Pons, cavaller de Torroella de Montgrí.
U-325-01109

Joan Mallol, pagès de Vilopriu, presenta Montserrat Mallol, clergue, per al benefici de Santa Maria de Castelló renunciat per Miquel Mallol 1577
D-238-00342

Rafaela Batlle i Pibernat, viuda de Vilopriu, presenta Pere Ramell, beneficiat de Sant Feliu de Girona, per al benefici dels sants Quirze i Julita de Viladamat, vacant per òbit de Bernat Masdeu, 26 novembre 1596.
G-092-03218

Llibre Bartomeu Gaubert i Josep Pons Full 114
Informació presa a instància del fiscal sobre sacrilegis i destruccions perpetrades per l’exèrcit francès a Juià, Sant Martí Vell, Vilopriu, Ventalló, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema i Mollet de Peralada, 1654
C-001-03307

Execució de lletres papals que confereixen la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Rafael Fogueres, a Joan Rotllant, 2 maig 1669; la possessió, f 89v.
G-132-02308

Joan Cós pren possessió de la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Joan Rotllan, 24 març 1707
G-145-00193

Miquel Quintana, escolar de Vilopriu, insta la col•lació del benefici de Sant Francesc de la seu, de recent institució, al qual ha estat presentat per Caterina Quintana, de Vilopriu. (1732)

D-386-00462

Testament del Dr. Joan Cos, prevere de Vilopriu natural de Montagut, que aplica un personat a dotar festivitats a l'església de Vilopriu, i un altre a causapia per dotar donzelles de casa Cos de Montagut, 1739, f 381-386v. Definició: Def 1742, f 301v. Ing.: 708 ll. Desp.: 567 ll. Saldo: 140 ll.
T-001-00081

Francesc Felip, rector de Sant Daniel, funda el benefici de Sant Antoni abat a la parroquial de Vilopriu, dotat amb 440 lliures, que Baldiri Font, antic rector de Medinyà i resident al mas Felip de Vilopriu, augmenta amb 1.555 lliures i un camp de 3 vessanes, 1751
D-016-00992

Llicència a Isabel de Nadal per tenir tribuna a l'església de Vilopriu des del castell, 12 abril 1755. U-281-04965
Antoni Felip i Rodeja, pagès de Vilopriu, presenta Francesc Felip i Ferrerpagès, escolar, fill seu, per al benefici de Sant Antoni de Vilopriu, vacant per òbit de Francesc Felip, prevere fundador. (1765)
D-419-07860

Antoni Ubach insta la col•lació de la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Narcís Cos, a la qual ha estat nomenat pel rei. (1766)
D-420-08203

El primer mestre

2011-03-27T04:08:00.000-07:00

Aportacions d' Eduard Giménez Ferrer besnét d’una filla del primer mestre de Vilopriu: JAUME GUILLOT, esmentat a les pàgs. 178 i 182 del llibre.

El seu segon cognom era LLEONART (o Leonard), casat amb Rosa Martí Arbusí, va arribar a Vilopriu procedent de L’Escala amb una filla d’un any aproximadament, la Teresa, nascuda l’any 1867. A Vilopriu en Jaume Guillot i Lleonart van tenir un segon fill que, posteriorment, va ser farmacèutic de L’Escala.

En Jaume Guillot havia nascut a L’Escala el dia 19.12.1839. Del seu llibre dedueixo que va éser mestre de nens a Vilopriu des de 1868 fins a 1874, per tant tenia 29 anys a la seva arribada a Vilopriu. Desconec els motius del seu desplaçamet però ell havia estudiat magisteri i l’any 1868 ja estava ocupada la plaça de mestre a l’Escala i en canvi el poble de Vilopriu estava en fase de creixement. Devia deixar Vilopriu per motiu de la fil•loxera (pàgina 49) o per la invasió de les tropes carlines (pàg. 65). Retornant amb la seva família a L’Escala on va morir el dia 23.11.1910.

FOTOGRAFIES DE VALENTÍ FARGNOLI A VILOPRIU i resclosa de Colomers

2010-12-14T00:46:00.000-08:00

Més fotografies de Girona

Fragments de Visites Pastorals del S:XVI

2010-12-13T04:35:00.000-08:00

1508 PROBLEMES AMB ELS HEREUS D’EN PALOL
EL BENEFICI DE LA RECTORIA ESTÀ EN PODER DE GREGORI VILLAR, PREVERE, ABSENT, QUE S’HA D’ENCARREGAR DE LA CURA D’ÀNIMES, DE CELEBRAR LA MISSA I DE TOCAR LES CAMPANES. MANA REPARAR EL CAMPANAR PER TAL QUE ELS SENYS ES PUGUIN TOCAR BÉ. TROBA UNA LLÀNTIA QUE CREMA CONTINUAMENT A DESPESA DELS OBRERS. MANA QUE ES PROCEDEIXI A LA CAPBREVACIÓ DINS L’ANY. ATÈS QUE L’HEREU D’EN PALOL, SENYOR DEL CASTELL DE VILOPRIU, S’HA APODERAT FURTIVAMENT D’UN PATI DE TERRA QUE CORRESPON AL CEMENTIRI DE L’ESGLÉSIA I HI HA FET OBRES, EL VISITADOR MANA QUE SIGUI TOT DERRUÏT DURANT EL PROPER MES DE MAIG, SOTA PENA D’EXCOMUNICACIÓ. ATÈS QUE, DES D’ANTIC, HI HA UN PORTAL DAVANT LA PORTA DE L’ESGLÉSIA I ESTÀ TANCAT, MANA ALS OBRERS QUE L’OBRIN I FACIN UNA ESCALA DE PEDRA EN EL TERMINI DE DOS MESOS. MANA QUE TOT SIGUI COMPLIT SOTA PENA D’INTERDICTE.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 30, f. 23.

1514 RELACIÓ ESCRITA DELS QUE ES CONFESEN.
TROBA EN L’ESGLÉSIA DUES VESTIMENTES SACERDOTALS BLANQUES; MANA ALS OBRERS QUE LES NETEGIN DUES VEGADES A L’ANY. MANA CONTINUAR PEL CURAT LA RELACIÓ DELS QUE ES CONFESSEN DURANT L’ANY. MANA CONTINUAR L’AUTORITZACIO DE TESTAMENTS. MANA QUE ES COMPLEIXI L’ORDRE D’ESCRIURE, QUE NO S’OBSERVAVA. MANA QUE EL BENEFICIAT PORTI TRIANUALMENT EL LLIBRE DELS ANIVERSARIS. MANA QUE SE CELEBRI LA MISSA DE TRASPÀS I DE RÈQUIEM EN 15 DIES. TROBA QUE EN AQUESTA PARROQUIA HI HA LA CAPELLA DE SANT MATEU DE VALLDAVIÀ, SUFRAGÀNIA DE LA DITA ESGLÉSIA, EN LA QUAL EL RECTOR HA DE CELEBRAR UNA MISSA MATUTINA CADA DIUMENGE; MANA ALS OBRERS QUE LI PROPORCIONIN UN MISSAL EN EL TERMINI DE SIS MESOS.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 30, f. 236r.-236v.

1524 LES VESTIMENTES SACERDOTALS
TROBA, TAMBÉ, TRES VESTIMENTES SACERDOTALS, UNA DE DIARI, UNA PER ALS DIUMENGES, AMB CASULLES D’ESTAMENYA, ESTOLA I MANIPLE, I UNA PER A DIES DE FESTA, AMB CASULLA DE «[XA]MELETO» I AMB LA SEVA ESTOLA I MANIPLE; TROBA, TAMBÉ, UN MANTELL (CAPA?) DE SETÍ I ALTRES ORNAMENTS. EL BENEFICI CURAT D’AQUESTA RECTORIA EL DETENTA PERE QUINTANA, PREVERE, ABSENT; RESIDEIX EN EL SEU LLOC BERNAT DE PRAT, PREVERE, QUE ESTÀ OBLIGAT TAL I COM S’ESPECIFICÀ EN ALTRES VISITES; ÉS A COL•LACIÓ DEL BISBE [DE GIRONA]. TROBA UNA LLÀNTIA QUE CREMA CONTINUAMENT A DESPESA DE L’OBRA. MANA CAPBREVAR EL BLAT I L’OLI EN EL TERMINI DE SIS MESOS, SOTA PENA D’INTERDICTE. TROBA QUE UNA «MAPEOLA» TREBALLADA EN SEDA QUE [...] HAVIA DONAT A LA DITA ESGLÉSIA S’HAVIA PERDUT; MANA ALS OBRERS QUE LA REPOSIN, SOTA PENA D’INTERDICTE.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 35, f. 143v.-144r.

1529 PRIMERES INSCRIPCIONS DELS NAIXEMENTS
MANA FER EN L’ESGLÉSIA [DE SANT PERE] UNA TECA PER POSAR ELS DINERS, DOCUMENTS I ALTRES COSES PERTANYENTS A L’OBRA, EN EL TERMINI DE TRES MESOS, SOTA PENA D’INTERDICTE. MANA COMPRAR UN LLIBRE DE PAPER ON EL CURAT HAURÀ D’ESCRIURE ELS NOMS DELS INFANTS NASCUTS I ON HI HAURÀ DE CONSTAR EL DIA, EL MES I L’ANY DE NAIXEMENT, AIXÍ COM ELS NOMS DELS SEUS PARES I DELS QUI ELS PORTEN A BATEJAR, SOTA PENA ALS OBRERS D’INTERDICTE I AL CURAT DE VINT SOUS. ATÈS QUE ELS OBRERS FA MÉS DE DEU ANYS QUE NO PRESENTEN ELS COMPTES DE LA SEVA ADMINISTRACIÓ, MANA QUE ELS OBRERS PASSATS, EN EL TERMINI DE QUINCE DIES, PRESENTIN ELS COMPTES ALS OBRERS ACTUALS I AIXÍ S’HAURÀ DE FER EN EL FUTUR CADA ANY EN EL MES DE GENER, SOTA PENA D’INTERDICTE.
R. Girona. AD, Lluís Boyl, llibre 37, f. 137.

1560 MÉS OBRES I ELS PENONS DEL CASTELL…
A MÉS, TROBA EN L’ESGLÉSIA, TRES MANTELLS (CAPES?) MÉS I UNA CASULLA. TROBA UNA LLÀNTIA QUE CREMA CONTINUAMENT A DESPESES DE L’OBRA I TRES MÉS QUE CREMEN PER DEVOCIÓ. TROBA DOS PENONS DE TELA PINTATS. MANA FER EL SOSTRE QUE PUJA AL CAMPANAR EN EL TERMINI DE QUINCE MESOS, SOTA PENA D’INTERDICTE, I REPARAR EL CAMPANAR EN EL DIT TERMINI. MANA, TAMBÉ, FER CORRECTAMENT L’ENTRADA DEL COSTAT DEL CIMENTIRI.
R. Girona. AD, Arias Gallego, llibre 55, f. 231.

Visita Pastoral del 1478

2010-12-13T03:44:00.000-08:00

1478 SETEMBRE 23
RELACIÓ ESCRITA DE LA VISITA PASTORAL -«VISITATIO RERUM»- A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE VILOPRIU. EL VISITADOR PASSA REVISTA EL SAGRARI I TROBA LES SAGRADES FORMES DINS UNA TECA DE FUSTA, DINS UN TABERNACLE TANCAT EN CLAU; MANA RENOVAR LES SAGRADES FORMES CADA 15 DIES DURANT L’ESTIU I CADA 20 DURANT L’HIVERN. VISITA L’ALTAR MAJOR ON TROBA CINC FRONTALS, EL MANTELL I ELS CORPORALS AMB COBERTURA DE CUIR. PEL QUE FA ALS LLIBRES DEL COR I DE L’ALTAR TROBA ELS SEGÜENTS: UN MISSAL EN ESTAT CORRECTE, UN EVANGELIARI EN BON ESTAT I UN EPISTOLARI BO EN EL MATEIX VOLUM, UN OFICIER BO, UN PSALTIRI CADUC I UNA CONSUETA ANTIGA. VISITA EL BAPTISTERI; EL TROBA SENSE CLAU I MANA QUE SE’N FACI UNA EN EL TERMINI DE SIS MESOS. VISITA LA CRISMA I ELS OLIS SAGRATS; ELS TROBA SENSE TECA, DINTRE DE TRES VASOS D’ESTANY. DETECTA LA MANCA DE L’ORDINARI; MANA QUE SE’N FACI UN EN EL TERMINI DE DOS ANYS. VISITA ELS VESTIMENTS ECLESIÀSTICS; EN TROBA UN DE COMPLET I UNA CAPA DE SEDA GROGA. TROBA, TAMBÉ, UN CALZE AMB LA SEVA PATENA. MANA QUE ES FACI, EN EL TERMINI DE DOS ANYS, UNA CUSTÒDIA DE PLATA O UNA CAPSA PETITA PER PORTAR LA COMUNIÓ ALS MALALTS. L’ESGLÉSIA COMPTA AMB EL BENEFICI DE LA SACRISTIA, DOMA I DIACONAL, QUE EL DETENTA D[OMÈNEC] CEBUX; EL SEU VALOR ÉS DE 20 DINERS; EL BENEFICIAT HA DE SER PRESENTAT PEL CAPÍTOL [DE LA SEU DE GIRONA] I S’HA D’ENCARREGAR DE LA CURA D’ÀNIMES I DE TOTES LES CÀRREGUES DE L’EGLÉSIA. EL VISITADOR TROBA DOS SENYS, QUE HA DE TOCAR EL SAGRISTÀ. PEL QUE FA AL JURAMENT DELS EXCOMUNICATS, EL VISITADOR ELS CONCEDEIX 20 DIAS PER A L’ABSOLUCIÓ, PREVI ARREPENTIMENT, EN CAS CONTRARI SERAN EXCLOSOS DE L’ESGLÉSIA I SI MOREN NO SE’LS PODRÀ DONAR SEPULTURA ECLESIÀSTICA. SERVEIX L’ESGLÉSIA FRA RAMON MASSOT, FRARE AGUSTÍ, DE LLICÈNCIA DEL VICARI ANDREU ALFONCELL I DE VOLUNTAT DEL BISBE [DE GIRONA]. PEL QUE FA A LA PRESÈNCIA DE PERSONES SOSPITOSES D’HERETGIA, DE BRUIXERIA I PERSONES CASADES [QUE VIUEN EN CONCUBINATGE O SEPARADES DE LA SEVA PARELLA O QUE PRACTIQUEN ACTIVITATS CENSURABLES], EL CURAT INFORMA QUE NO N’HI HA.

R. Girona. AD, Margarit, llibre 25, f. 53.

Transcripció de tres Visites Pastorals del S.XIV

2010-12-13T03:03:00.000-08:00

[1329]
VISITA PASTORAL («VISITATIO HOMINUM») A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE VILOPRIU. EL PRIMER INTERROGAT, GUILLEM DURAN, HEBDOMEDARI I ENCARREGAT DE LA CURA D’ÀNIMES DE LA DITA ESGLÉSIA, INFORMA DE QUÈ L’ESGLÉSIA, ELS CLERGUES I LA PARRÒQUIA ESTAN EN PERFECTE ESTAT, TOT AFEGINT QUE EL DELME ERA D’EN PALOL. ELS SEGÜENTS INTERROGATS, RAMON BERNAT, BERNAT PAGÈS I BERNAT MASSOT, LAICS DE LA DITA PARRÒQUIA, INFORMEN DE QUÈ EL DIACA NO HI RESIDEIX, SINÓ UN ESCOLÀ. INFORMEN, TAMBÉ, DE QUÈ L’ESGLÉSIA ESTÀ EN PERFECTE ESTAT I RESPONEN EL MATEIX QUE L’ANTERIOR INTERROGAT RESPECTE AL DELME.

R. Girona. AD. Gastó de Montcada, llibre 4, f.39

1933
RELACIÓ ESCRITA DE LA VISITA PASTORAL -«VISITATIO HOMINUM»- A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE VILOPRIU. ELS PARROQUIANS BERNAT PAGÈS, PERE TOMÀS I CASTELLÓ PAGÈS, PREVI JURAMENT, INFORMEN DE QUÈ TOT ÉS CORRECTE PEL QUE FA A L’ESTAT DE L’ESGLÉSIA, AL COMPORTAMENT DELS CLERGUES I DELS PARROQUIANS I A TOT ALLÒ RELACIONAT AMB LA VISITA, EXCEPTE QUE L’ESGLÉSIA NECESSITA LA REPARACIÓ DEL CAMPANAR I QUE UN DELS SENYS ESTÀ TRENCAT. ELS ECLESIÀSTICS GUILLEM [DURAN], SACRISTÀ, I BERNAT PAGÈS, DIACA, PREVI JURAMENT, ES RATIFIQUEN EN ALLÒ QUE HAN DIT EL PARROQUIANS, PERÒ INSISTEIXEN EN QUÈ L’ESGLÉSIA NECESSITA MOLTES REPARACIONS. EL VISITADOR MANA AL DIT SACRISTA QUE INSTI ELS PARROQUIANS A FER EL NECESSARI PER SOLVENTAR ELS PROBLEMES QUE PATEIX L’EDIFICI, TENINT EN COMPTE, PERÒ, LES DESPESES QUE AQUELLS PODEN AFRONTAR.

R. Girona. AD, Gastó de Montcada, llibre 5, f. 91.

1350
RELACIÓ ESCRITA DE LA VISITA PASTORAL -«VISITATIO HOMINUM»- A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE VILOPRIU. ELS PARROQUIANS BERNAT MASSOT I PERE ÇACANAL, PREVI JURAMENT, INFORMEN DE QUÈ TOT ÉS CORRECTE. L’ECLESIÀSTIC RAMON BERNAT, CLERGUE, INFORMA DE QUÈ EL DIACA NO RESIDEIX EN LA PARRÒQUIA PERQUÈ NINGÚ VOL AQUEST DIACONAT, PERÒ, MALGRAT TOT, RECULL LES RENDES DEL DIACONAT I FA ELS SERVEIS CORRESPONENTS. INFORMA, TAMBÉ, DE QUE L’ESGLÉSIA ESTÀ EN MAL ESTAT I DE QUÈ MANQUEN LLIBRES I ORNAMENTS LITÚRGICS. ELS OBRERS SÓN BERNAT OLIBA I BERNAT MALLOL, QUE DIUEN QUE EL TERMINI PER PAGAR AL VISITADOR ÉS D’UN ANY A PARTIR DE LA DATA ACTUAL.

R. Girona. AD, Berenguer de Cruïlles, llibre 9, f. 8v.-9r.

LES VISITES PASTORALS A VILOPRIU

2010-12-13T02:46:00.000-08:00

Les visites pastorals són una font extraordinària per conèixer l’estat socioeconòmic de les parròquies i els costums tant dels clergues com dels seus parroquians. El document més antic que es conserva d’una visita pastoral a la diòcesis de Girona és de l’any 1295. De Vilopriu, la més antiga que ens consta és la que realitzà el bisbe Guillem de Vilamarí l’any 1314.

A Vilopriu entre el 1314 i el 1563, data en que finalitzaren les sessions del concili de Trento es realitzaren 25 visites pastorals, sovint espaiades en el temps: 1314, 1329, 1331, 1350, 1420 – setanta anys sense efectuar-se’n cap degut a la pobresa de la parròquia que s’incrementà per les epidèmies com la pesta negra i al crisi econòmica i demogràfica que deixaren al poble en a penes quaranta habitants. Posteriorment es realitzaren visites al 1432, 1436 que confirmen l’estat de precarietat en que es trobava la parròquia de Vilopriu i també el 1440 i el 1478, -trenta vuit anys d’absència de visites degut principalment a la guerra civil catalana (1452-1462) que tingué lloc entre les tropes fidels al rei Joan II i les que defensaven les institucions Catalanes. A partir del segle XVI la freqüència amb que es realitzen les visites pastorals a Vilopriu és molt més regular. Aquest estricte control sobre objectes i comportaments sense aprofundir en l’espiritualitat dels clergues i dels fidels és el que en bona part serà el ferment que generarà l’esperit de la reforma empresa per Luter (1517). L’esperit reformista s’intenta ofegar fent molt més estrictes els controls a clergues i fidels a través d’una inspecció més sovintejada de les esglésies. Durant el segle XVI, a parròquia de Vilopriu sofrí aquestes inspeccions el 1508, 1514, 1517,1524,1527,1529,1532,1536, 1544,1546,1548
1552,1554,1557,1560,1563,1573,1576,1580,1584,1591,1594 i 1599.

Per realitzar aquestes visites, els bisbes haurien d’anar acompanyats de tot un seguici amb l’escrivà, que prenia les notes, el secretari personal o majordom, els responsables de l’habituallament, el cuiner, els encarregat dels animals i dels carruatges i la guàrdia episcopal que havia de garantir la seguretat dels camins tant amenaçats pel bandolerisme. Quan el visitador i el seu seguici havien de fer nit fora de Girona, els rectors de la parròquia estaven obligats a acollir-los i donar-los allotjament, tot i que només tenien dret a menjar: el visitador, l’escrivà, els clergues i el majordom. A pagès era molt freqüent que el bisbe s’allotgés a la casa més benestant del poble que ja disposava d’una cambra reservada per aquestes ocasions. A Vilopriu aquesta casa era can Felip. Les estances dedicades al bisbe destacaven per la sobrietat del color negre del mobles i per l’abundància d’imatges, moltes dins d’hornacines i capelletes, que contenien.
L’edifici, temple o “fàbrica” també és objecte acurat dels visitadors. El principal problema que persisteix és el de les humitats i goteres, el mal estat de les teulades i la ruïna de les parets. A partir dels segles XVI i XVII moltes esglésies, ja disposaven de sagristia i en ella s’hi mana sovint, fer un armari dins el mur per contenir tot allò que es considerat important per la parròquia (llibres i objectes: creus, veracreus, relicaris, custòdies i encensers entre d’altres) que és susceptible de desaparèixer. Com més va entrant el segle XVII, els bisbes insisteixen cada cop més en el ben portar, bona conservació, ordre, control i pèrdua de tot tipus de documentació. Els llibres sagramentals havien de ser cinc (batejats, confirmats, matrimonis, defuncions i confessions i havien d’incloure el nom i cognoms complerts i correctes. Els llibres de comptes de qualsevol mena seran el cavall de batalla dels visitadors. Per aquesta època es mana el tancament dels cementiris amb murs alts i reixats de ferro en molts casos per evitar l’entrada del bestiar o animals feréstecs descobrint els cadàvers.
Les visites pastorals que es realitzaren a Vilopriu al segle XVII foren als anys següents:1600,1602,1606,1608,1610,1621,1624,1629,1631,1634,1638,1640,1641,1663,1679,162,1688,- probable data de la benedicció de la nova parròquia reformada per mossèn Rotllàn. I al segle XVII es realitzaren visites al 1700, 1717, 1723, 1725, 1732, 1734, –situem a aquesta data la inauguració del nou retaule barroc de la parròquia de Vilopriu-, 1753, 1759, 1763, 1778, 1785. A partir d’aquestes data les visites pastorals que realitzen els bisbes o els seus secretaris, tots ells sovint castellans, foren anotades breument als mateixos llibres parroquials. La majoria de les vegades no hi troben res a dir, només deixen constància de la visita. Les normatives i altres recomanacions es feien arribar a les parròquies a través d’edictes i circulars que eren llegits a les misses dominicals. Malgrat això trobem registrades al llibre de visites del bisbat de Girona les que s’efectuaren el 1828 i el 1856.

Dues fotografies del 1916

2010-11-27T21:12:00.000-08:00

Documents de l'Arxiu del Comptat d'Empúries. III

2010-10-26T00:34:00.000-07:00

Documents del 1482 al 1568

1482 GENER 4. CASA DE JOAN CLIMENT, BURGÉS DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES
OT DE PALOL, FILL I HEREU DEL DIFUNT OT DE PALOL, DE VILOPRIU, DAVANT L’INFANT ENRIC D’ARAGÓ I DE SICÍLIA, DUC DE SOGORB I COMTE D’EMPÚRIES, RECONEIX TENIR EN FEU PEL DIT COMTE LA FORTALESA DEL LLOC DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I ELS DRETS QUE LI CORRESPONEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS, ENTRE ELS RIUS TER I FLUVIÀ, I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. OT DE PALOL RECONEIX AL COMTE LA POTESTAT DE LA DITA FORTALESA, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DIES, QUAN LA DEMANI, I LI PRESTA L’HOMENATGE I EL JURAMENT DE FIDELITAT CORRESPONENTS. EL COMTE INVESTEIX OT DE PALOL EN EL FEU, FENT-LI LLIURAMENT DE L’ESPASA. PER VOLUNTAT DE LES PARTS ES DEMANA QUE D’AQUEST FET ES LLIURI UN DOCUMENT A CADASCUNA D’ELLES.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 230-231. Al dors: «Nº 233». «Recognitio feudi de Vilapriuo». «Los homenajes que prestó n•Oto Palasiolo al señor infante don Henrique, conde d•Empurias». «Nº 423». «Nº 733-1». «Ampúrias, a 4 de gener 1482». «Nº 733». «+ Confessió y regonexença feta per n’Ot de Pallol, cavaller et cetera, al senor infant don Henrich, duch de Segorb y comte de Ampúrias, y prestació de omenaje per la força de Vilapriu et cetera».― A. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 234-235, ex O.

Noverint universi quod die veneris, intitulata quarta mensis ianuarii, anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo octuagesimo secundo, n•Otus de Palaciolo, filius et heres universalis alterius n•Oti de Palaciolo, quondam, de Villapriuo, existens personaliter constitutus ante presenciam illustrisimi domini infantis Enrichi de Aragonia et Sicilie, ducis Sugurbi, comitis Empuriarum, in mei, notarii, et testium infrascriptorum ad hec specialiter vocatorum et assumprorum presencia, confessus fuit et recognovit prefato serenisimo domino infanti, tanquam comiti Empuriarum et domino eiusdem n•Oti de Palaciolo, ad feudum totam forciam sive fortitudinem loci sui de Villapriuo et totum dominium et iura et quicquid dicto n•Oto de Palaciolo pertinet et pertinere debet de iure et proprietate ipsius, tam in perrochia Sancti Petri de Villapriuo quam in aliis locis, tam voce et racione Artalli de Ffuxano, quondam, quam dominacionis et potestate nominis domini comitis Empuriarum vel alio modo, necnon omnia iura et dominia ad predictam forciam ubique pertinencia, seu eidem nomine dicte forcie seu iure dicti castri, tam realia quam personalia, et omnes dominaciones quas dictus n•Otus de Palaciolo habet et sibi pertinent seu competunt quecumque esse vel spectari possunt, et quecumque alia que racione forcie et honoris sue de Villapriuo in aliis quibuslibet parrochiis etiam et locis que sunt intra flumen Titeris et flumen Fluviani dicto n•Oto pertinent. De qua quidem forcia et fortitudine dictus n•Otus de Palaciolo et sui antecessores tenentur et debent dicto illustrisimo domino infanti, comiti Empuriarum et suis successoribus, quocienscumque inde moniti fuerint, infra decem dies, dare et tradere potestatem. Pro quo quidem feudo dictus n•Otus de Palaciolo, dicto nomine, fecit et prestitit dicto excellentisimo domino infanti, Empuriarum comiti, in posse magniffici dominici comitis, militis, locumtenentis, presidentis et procuratoris dicti comitatus, nomine dicti serenisimi domini infantis et comitis recipientis, in presentia mei, dicti notarii, et testium infrascriptorum, super sanctis quatuor Dei evangeliis suis manibus corporaliter tactis, fidelitatis iuramentum et homagium etiam ore et manibus comendatum. Et promisit dictus n•Otus de Palaciolo dicto serenisimo domino infanti, comiti Empuriarum, quod ipse et sui erunt semper eidem domino infanti, comiti Empuriarum, et suis successoribus pro dicto feudo fideles et legales vassalli in omnibus et per omnia, prout quilibet bonus et fidelis vassallus ac feudatarius esse debet et tenetur suo domino sive seniori. Et quod tradent et dabunt dicto domino infanti et comiti et suis successoribus, quocienscumque inde amoniti fuerint, infra decem dies, potestatem de forcia sive fortitudine supradicta. Quo quidem homagio per dictum n•Otum de Palaciolo prestito sive facto et per dictum dominicum comitis, ut predicitur, recepto, nomine dicti serenisimi domini infantis, dictus dominus infans investivit de dicto feudo dictum n•Otum de Palaciolo personaliter pro his constituto, tradendo eidem in signum ipsius investiture quendam ensem, iure ipsius domini infantis et suorum successorum, tam in laudismiis, terciis et foriscapiis, si qua ipsi domino infanti debentur et pertinent pretextu et occasione dicti feudi, quam in omnibus aliis et per omnia semper salvo et absque iuris preiudicio alieni. De quibus omnibus et singulis ex provisione et mandato ipsius domini infantis et comitis et ad requisicionem dicti n•Oti de Palaciolo fuerunt de predictis facta duo publica consimilia instrumenta per alphabetum divisa per me, notarium infrascriptum.
Que fuerunt acta Castilione Empuriarum, in camera hospicii seu habitacionis, quod seu quam honorabilis Iohannes Climent, burgensis dicte ville, habet et fovet in dicta villa Castilionis, ubi dictus serenisimus dominus infans, dux et comes cum sua celleberrima curia residebat, die et anno superius appositis et contentis, presente me, Michaele Iacobi, notario infrascripto, ac presentibus testibus magnifficis Iacobo Alemany, milite in villa Petrellate, et Anthonio Carriera, domicello in loco de Vallpellach, diocesis Gerundensis domiciliatis, ac Arnaldo Pages, magistro in medicina dicte ville Castilionis, ad hoc vocatis et specialiter assumptis
[Sig(signe)num mei, Michaelis Iacobi, ville Castilionis, auctoritate serenisimi domini infantis et Empuriarum comitis notarii publici per totum eius] comitatum substitutique in notaria quam venerabilis et discretus Bernardus Boffill, quondam, notarius publicus dicte ville [Castilionis] dum vivebat tenebat et possidebat in eadem villa, qui premissis, vocatus et requisitus, interfui eaque de mandato et ordinacione dicti excellentissimi domini infantis et comitis recepi scribique feci et clausi.

1482 GENER 4
NOTA DE FINAL DEL SEGLE XVII O PRINCIPI DEL XVIII ON CONSTA QUE EL DIFUNT OT DE PALOL TENIA PEL COMTE D’EMPÚRIES LA BATLLIA I HERETATS DE LA FORTALESA DE VILOPRIU, PER LES QUALS FEIA EL RECONEIXEMENT CORRESPONENT. DE LA MATEIXA MANERA, CONSTA QUE EL SEU FIL I HEREU, OT, RECONEIX EL FEU I FA L’HOMENATGE CORRESPONENT.

O. Sevilla, ADM, 233 / 232. Al marge superior esquerre: «[...]. Cataluña». «[...]533». «Vilopriu».

Castillo Villapriuo.
N•Oto de Palaciolo tenía por merced del señor infante la alcaydía y heredades de la fortaleca de Villapriuo, de que pagava feudo y reconocimiento. Murió. Y n•Oto de Palaciolo, su hijo y heredero universal reconoce el feudo y se obliga a pagarlo, y para que [tendrá] el castillo en custodía y por el señor infante hace pleyto omenage. Todo ante Miquel Jacobo, notario de Castellón, a 4 de henero de 1482.
Sacada del Archivo de Arbeca.

1504 JUNY 25. CASTELLÓ D’EMPÚRIES
JOAN DE MALLOL, VEÍ DE COLOMERS, COM A PROCURADOR (SEGONS DOCUMENT DE PROCURA AUTORITZAT, EL DIA 9 DE JUNY, PER PERE COLL, NOTARI DE BÀSCARA PER AUTORITAT REIAL) DE CATERINA, VÍDUA D’OT DE PALOL, EN ALTRE TEMPS SENYOR ÚTIL I PROPIETARI DEL CASTELL I FORTALESA DE VILOPRIU, I DONATARIA DELS BÉNS DEL SEU FILL OT, QUE TAMBÉ HAVIA ESTAT SENYOR ÚTIL I PROPIETARI DELS DITS CASTELL I FORTALESA (EL DOCUMENT DE DONACIÓ VA SER AUTORITZAT PEL NOTARI MIQUEL MAIANS EL 25 DE JUNY DE 1493), RECONEIX, DAVANT D’«AUSIE» DE CONTERES, VEGUER DEL COMTAT D’EMPÚRIES, QUE AQUELLA TÉ EN FEU PEL COMTE D’EMPÚRIES LA FORTALESA DEL LLOC DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I ELS DRETS QUE LI CORRESPONEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS, ENTRE ELS RIUS TER I FLUVIÀ, I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. JOAN DE MALLOL, COM A TAL PROCURADOR, RECONEIX AL COMTE LA RESERVA DE LA POTESTAT, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DIES, QUAN LA DEMANI, I LI PRESTA L’HOMENATGE I EL JURAMENT DE FIDELITAT CORRESPONENTS.

O. Sevilla, ADM, 233 / 244-245. Al dors: «Ampúries, a 25 de juny 1504». «Nº 735». «Nº 735». «Recognicio feudi et [potestatis] castri de Vilapriuo». «Nº 1». «+ [Reconexença] feudal per Joan Mallol com a procurador d’e […] n’Ot de Paloll, donzell, a l’infant don Hen[rich d’Aragó], com a comte de Ampúrias, per lo castell [de Vilapriu]». «Nº 735». «Los homenajes que prestó la viuda, mujer de n•Oto Paloll, quondam, al señor infante don Enrique, conde d•Ampurias».

In Dei nomine. Noverint universi quod vobis, illustrissimo domino, domino infanti Enricho de Aragonia et Sicilia, duci Segorbii et Dei gracia comiti Empuriarum, inde absebti, et notario publico infrascripto, tanquam publice et auctentice persone nomine sue excellentie et omnium quorum interest et intererit legittime stipulanti et recipienti, confiteor et recognoscho ego, Iohannes Mallol, loci de Columbariis, procurator una et in solidum constitutus et ordinatus ad infrascripta ab honorabili domina Catharina, uxore relicta magnifici n•Oti de Palol, quondam, domicelli et domini utilis castri sive forcie de Vilapriu, Gerundensis diocesis, donataria omnium bonorum alterius et ultimi n•Oti de Palol, domini eciam utilis dicti castri sive forcie de Vilapriu, quondam, dicti superius nominati n•Oti de Palol et Catharine filii legittimi et naturalis, prout de dicta mea potestate constat instrumento recepto in dicto castro per discretum Petrum Colle, habitatorem ville de Baschara, regia auctoritate notarium, die nona iunii infrascripti, de dicta quidem donacione constat alio instrumento recepto per discretum Michaelem Mayans, notarium, die vicesima quinta iunii, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo nonagesimo tercio, dictam dominam principalem meam tenere et tenere debere in feudum pro dicto illustrissimo domino infante, ut comite Empuriarum, totam forciam sive fortitudinem dicti loci de Vilapriu et totum dominium et iura et quicquid dicte principali mee pertinet aut pertinere debet de iure et proprietate ipsius, tam in perrochia Sancti Petri de Vilapriuo quam in aliis locis, tam voce et racione Artalli de Foixano, quondam, quam dominacione et potestate nominis domini comitis Empuriarum vel alio modo, necnon omnia iura et dominia ad predictam forciam ubique pertinencia seu eidem nomine dicte forcie seu iure dicti castri, tam realia quam personalia, et omnes dominaciones quas dicta domina principalis mea habet sibique pertinent seu competunt quocumque esse vel spectari possunt, et quecumque alia que racione forcie et sui honoris de Villapriuo in aliis quibuslibet perrochiis eciam et locis que sunt infra flumen Titeris et flumen Fluviani dicte principalis mee pertinent. De qua quidem forcia et fortitudine dicta domina principalis mea tenetur et debet vobis, dicto illustrissimo domino infanti, comiti Empuriarum, et successoribus vestre excellencie in dicto comittato, quociens inde moniti fuerint, infra decem dies, dare et tradere potestatem dicti castri et ita dicti predecessores sui tenebantur. De et pro quidem feudo ego, dictus procurator, facio nomine dicte principalis mee atque presto vobis, dicto illustrissimo domini infanti, comiti Empuriarum, in poce magnifici Ausie de Contreres, vicarii comitatus Empuriarum pro vestra celsitudine, iuramentum fidelitatis ad dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia, manibus meis corporaliter, dicto nomine, tacta, homagiumque ore et manibus comendatum. Promittens, dicto nomine, excellencie vestri, dicti domini infantis, in posse dicti notarii, ut supra stipulantis, quod ipsa et sui erunt sue serenitati et suis successoribus in dicto comittatu pro dicto feudo fideles et legales vassalli in omnibus et per omnia, prout quilibet fidelis et legalis vassallus ac feudatarius esse debet et tenetur suo domino sive seniori. Et quod ipsa domina principalis mea et sui successores dabunt et tradent vobis, dicto illustrissimo domino infanti et vestris in docto comittatu successoribus, quocienscumque requisiti fuerint, infra decem dies, prout superius habetur, potestatem de forcia sive fortitudine supradicta. Et ius vestri, dicti illustrissimi domini infantis, comitis Empuriarum, et vestrorum successorum in dicto comittatu, tam in terciis, laudimiis et foriscapiis, si que pro predictis vobis debentur et pertinent pretextu dicti feudi, quam in omnibus aliis et per omnia, salvum remaneat et illesum absque preiudicio in res alieni.
Actum est hoc Castilione Empuriarum die vicesima quinta iunii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quarto.
Sig+num Iohannis Mallol, procuratoris predicti, qui hec, dicto nomine, laudo, firmo et iuro.
Testes huius rey sunt: Bernardus Ramon de Olivis, perrochi ville Petralate, et Berengarius Ramera, loci de Stagneolo, et Petrus Silvestre, sparterius Castilionis Empuriarum.
Sig(signe)num mei, Bernardi Andree, auctoritate illustrissimi domini infantis, comitis Empuriarum, notarii publici per totum suum Empuriarum comitatum substitutique in altera notariarum ville Castilionis Empuriarum, vulgariter nunccupata d’en Boffill, et pro eius excellencia scribe officii administrationis patrimonii dicti comitatus, qui predicta per me recepta per alium scribi feci et clausi.

1506 JULIOL 11
AMB LA INTENCIÓ DE QUÈ PEL PLET QUE ENFRONTA, EN LA REIAL AUDIÈNCIA, ELS ESPOSOS JAUME DE CARDONA I CATERINA, ELLA COM A USUFRUCTUÀRIA DEL SEU PARE, BERNAT HUG DE ROCABERTÍ, SENYOR DE LA BARONIA DE VERGES I DEL CASTELL DE SANT MAURICI, I ELL COM A USUFRUCTUARI PER RAÓ DE MATRIMONI, PER UNA PART, I FRANCINA, VÍDUA D’OT DE PALOL I TUTORA TESTAMENTÀRIA DEL SEU FILL, RAFEL DE PALOL, DONZELL, PER L’ALTRA PART, PER RAÓ DE LA JURISDICCIÓ DEL CASTELL, LLOCS I TERMES DE VILOPRIU I DE VALLDEVIÀ, NO S’ESDEVINGUIN PERJUDICIS I GREUGES AL DIT RAFEL DE PALOL I ELS SEUS, L’ESMENTADA FRANCINA, AUTORITZADA PEL JUTGE ORDINARI DE GIRONA, RENUNCIA A CONTINUAR EL DIT PLET I A PROSSEGUIR-LO EN EL FUTUR. PER AQUESTA RAÓ, FRANCINA, CONSTITUÏDA DINS EL CASTELL DE VILOPRIU, LLIURA AL DIT JAUME DE CARDONA (COM TENINT EL DRET, COM A USUFRUCTUARI PER RAÓ DE MATRIMONI, DE LA DITA BARONIA DE VERGES, AMB ELS LLOCS, CASTELLS I JURISDICCIONS DEL SEU TERME I TERRITORIS) LA POSSESSIÓ DELS DITS LLOCS I DELS SEUS HOMES, ELS QUALS QUEDEN LLIURES DE L’HOMENATGE I EL JURAMENT DE FIDELITAT QUE LI DEUEN I DELS QUALS HOMENATGE I JURAMENT HAURAN DE RESPONDRE, EN EL FUTUR, DAVANT ELS DITS JAUME DE CARDONA I CATERINA, COM A SENYORS DELS DITS LLOCS I TERMES. JAUME DE CARDONA, EN NOM PROPI I EN NOM DE LA SEVA ESPOSA CATERINA, ACCEPTA AQUESTA RENÚNCIA. EN EL SEGON DOCUMENT, [DATAT EL MATEIX DIA], JAUME DE CARDONA, CAVALLER I SENYOR DE LA BARONIA DE VERGES COM A USUFRUCTUARI PER RAÓ DE MATRIMONI, I LA SEVA ESPOSA CATERINA, FILLA DELS NOBLES BERNAT HUG DE ROCABERTÍ I CECÍLIA, ATESA LA RENÚNCIA ANTERIOR I ATÈS QUE S’HAVIA ACORDAT ENTRE LES PARTS QUE PER AQUESTA RENÚNCIA ELS DITS JAUME I CATERINA SIGNARIEN A LA DITA FRANCINA, AL SEU FILL I ALS SEUS EL CORRESPONENT DOCUMENT DE DIFINICIÓ, ELS DIFINEIXEN DE QUALSEVOLS QUANTITATS, BÉNS O DRETS QUE ELS POGUESSIN DEURER PER RAÓ DE LA DITA JURISDICCIÓ DELS DITS CASTELL I LLOCS DE VILOPRIU I VALLDEVIÀ I ELS SEUS TERMES, DE MANERA QUE, EN EL FUTUR, NO SE’LS PUGUI AGREUJAR, MOLESTAR O PORTAR A JUDICI. S’ACORDA, PERÒ, QUE SI FRANCINA, EL SEU FILL I ELS SEUS PRESENTEN DOCUMENTS QUE PROBIN QUE TENEN LA JURISDICCIÓ PREDITA DELS DITS CASTELL, LLOCS I HOMES, EN AQUEST CAS, SE’LS RESPECTARÀ LA DITA JURISDICCIÓ, MALGRAT LA RENÚNCIA FETA, I ES CONSIDERARÀ NUL EL PRESENT DOCUMENT DE DIFINICIÓ. FRANCINA ACCEPTA AQUESTA CONDICIÓ. NICOLAU ROCA, CIUTADÀ DE GIRONA I NOTARI PÚBLIC PER TOTA LA TERRA I DOMINIS DEL REI DE CASTELLA I ARAGÓ, INDICA EN LA CLAUSURA QUE AQUESTS DOS DOCUMENTS ELS VA COPIAR DE LA NOTA [DEL SEU LLIBRE-PROTOCOL] I QUE, EN LA PRIMERA PÀGINA, RESTAVEN EN BLANC ELS ESPAIS DESTINATS A POSAR LA DATA DEL TESTAMENT D’OT DE PALOL; INDICA, TAMBÉ, QUE, EN EL SEGON DOCUMENT, CATERINA, ESPOSA DE JAUME DE CARDONA, NO HAVIA FERMAT. PER AQUESTA RAÓ, S’OPOSAVA A LLIURAR-LOS EN PÚBLICA FORMA A BERENGUER MIQUEL, DONZELL, COM A PROCURADOR DE DITA FRANCINA. BERENGUER MIQUEL, PERÒ, VA INSTAR EL SOTSBATLLE DE GIRONA PERQUÈ EL MANÉS EXPEDIR. A AQUEST MANAMENT, NICOLAU ROCA VA OPOSAR-SE DAVANT DIT SOTSBATLLE I DAVANT GUILLEM JULIÀ, JUTGE ORDINARI DE GIRONA, TOT INSISTINT QUE EL DOCUMENT NO ES PODIA LLIURAR EN PÚBLICA FORMA. POSTERIORMENT, EL DIA 27 DE SETEMBRE DE 1509, EL DIT JUTGE ORDINARI DE GIRONA, MALGRAT LES RAONS AL•LEGADES, VA MANAR LLIURAR EL DOCUMENT. RAFEL GALLART, DOCTOR EN LLEIS I JUTGE ORDINARI DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES I DEL COMTAT D’EMPÚRIES, DÓNA EL SEU CONSENTIMENT AL TRASLLAT, QUE ÉS AUTORITZAT PER ANTIC ANDREU, NOTARI PÚBLIC DEL COMTAT D’EMPÚRIES PER AUTORITAT DEL COMTE D’EMPÚRIES, SUBSTITUT EN LA NOTARIA DE LA VILA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES, VULGARMENT DITA DE MALLEN, I ARXIVER COMTAL. AQUEST TRASLLAT ES FA A PARTIR DEL PRIMER TRASLLAT, QUE ES CONSERVAVA A L’ARXIU DEL COMTE D’EMPÚRIES, SITUAT SOBRE LA CORT JUDICIAL DEL VEGUER I BATLLE DE LA VILA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES.

[O]. Original perdut o tal vegada mai redactat (?).― [A]. Còpia recollida entre els protocols del notari Nicolau Roca, perduda.― B.* Trasllat de 27 de setembre de 1509, Sevilla, ADM, 325 / 249-254, ex [A], al dors: «Nº 736». «Nº 737». «Nº 736». «Nº 737». «Vilopriu. Valldevià». «11 julio 1506». «Los autos sobre la renunciación del pleyto se llevava entre Don Jayme de Cardona et cetera, de una parte, y Caterina, viuda de Palaciolo, sobre la jurisditioón de Vilapriu et cetera». «Nº 1». «Nº 626».― C. Trasllat de 18 de febrer de 1536, Sevilla, ADM, 325 / 329-336, ex B.

Traslatum

In Dei nomine. Noverint universi quod cum inter multum nobilem virum, dominum Bernardum Hugonem de Ruppebertino, dominum baronie de Virginibus et castri Sancti Mauricii, diocesis Gerundensis, et multum nobiles dominos Iacobum de Cardona et Catherinam, coniuges, filiam superius nominatorum nobilium, tenentes et possidentes dictam baroniam, scilicet, dictus nobilis dominus Iacobus de Cardona, tanquam usuffructuarius constante matrimonio inter eum et preffatam nobilem dominam Catharinam, et ipsam dominam Caterinam, tanquam usuffructariam , parte ex una, et honorabilem Othonem de Palaciolo, domicellum, et post eius mortem dominam Ffrancinam, eius uxorem, tenentem et possidentem ypothecata et obligata universalem hereditatem, bona et iura que fuerunt dicti quondam viri sui pro dote et sponsalicio et aliis iuribus que habet et habere debet in et super bonis que fuerunt dicti quondam viri sui, tutricemque testamentariam per dictum quondam maritum suum datam, constitutam et assignatam persone et bonis Raphaelis de Palaciolo, domicelli, filii et heredis universalis dicti quondam honorabilis Othonis de Palaciolo, quondam, prout de dictis tutele, dacione et hereditaria institucione constat per eiusdem Othonis de Palaciolo ultimum testamentum per eum conditum et ordinatum, actum in castrum de Vilopriu, die , mensis , anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo , clausum et subsignatum per discretum , parte ex altera, sit ducta duciturque causa et lis in audiencia regia pretextu dicte iurisdiccionis dicti castri, loci et termini seu terminorum de Vilopriu et de Valldevià, et aliis causis et racionibus in processu et processibus et actis inde confectis et ascitatis, ad quos fit relacio, specifficatis et contentis. Et volens dicta tutrix causas et littes predictas et varias expensas, missiones, sumptus et labores pro utilitate et benefficio dicti pupilli et eius hereditatis, ut convenit, pro viribus evitare, timens dicto pupillo super dicta causa subcumbente maiores et intellorabiles expense, missiones, sumptus et labores [si que] et dicto pupillo eveniri hiis itaque et aliis rectis debit[is et i]ustis consideracionibus et respectibus, mota et ind[ucta dictique pu]pilli evidenti utilitate prospecta |f.2 et amicorum suorum, ut dixit, consilio, decernit dictis cause et litti, prout inffra continebitur, renunciare. Igitur, dicta tutrix, dictis nominibus et eorum quolibet, ex caussis premissis et alias, prout melius, firmius et efficacius potuit et debuit, tam de consuetudine quam de iure et alias, gratis et de sui certa sciencia, scienter et consulte, spontanee et delliberate, agens hech cum auctoritate et decreto honorabilis iudicis ordinarii Gerunde infrascripti, cause et causis et littibus premissis et eorum prossecucioni et instancie, specialiter et exprese, in omnibus et per omnia, desistit, cessit et renunciavit et de presenti in manu et posse notarii infrascripti, nomine dictorum nobilium et suorum et omnium aliorum quorum interest et intererit in futurum legittime stipulantis et recipientis, desistit, cedit et renuntiat, sic et taliter quod a cetero dicta tutrix, dictus pupillus et sui per se vel suis actores aut procuratores non possint seu possit dictam causam seu causas seu littes, directe vel indirecte, aut alias quovis quesito colore, ducere seu prossequi nec in predictis partem aut instanciam facere seu fieri facere qualitercunque. Et nichilominus, dicta domina Ffrancina, tutrix, dictis nominibus, constituta personaliter intus castrum predictum de Vilopriu, in presencia mei, notarii, et testium infrascriptorum, volens, ut dixit, predictas dictarum cause et littis desisticionem, cessionem et renunciacionem per eam, ut preffertur, factas, ad suum debitum effectum deducere et exequcioni demandare, cum presenti publico instrumento, ubique perpetuo valituro, dictam iurisdiccionem, de qua questio seu causa vertebatur dictis nobilibus et seu dicto domino Iacobo de Cardona, usuffructuario, iure tenenti et possidenti dictam baroniam de Virginibus, cum locis, castris et iurisdiccionibus eiusdem terminis et territoriis, iuribus et pertinentiis eorundem, tradidit, dedit et delliberavit, et de premissis possessionem realem, actualem, vacuam, liberam et expeditam per homines dictorum castri et loci seu locorum de Vilopriu et [de] Valldevià, ut universitatem et singulares eidem, domino Iacobo de Cardona voluit et consenciit dari et tradi homines predictos. Nichilominus, absolvens et absolvit ab homagio, iura[mento et fide]litate quibus eidem domine Ffrancine, tu[trici, et dicto] pupillo et dicto quondam patri suo et suis antece[ssoribus tenebantur] et astricti |f.3 erant postquam tamen dicta homagium iuramentum et fidelitatem dicto nobili, complete et integre, faciant et prestent, et dicto nobili et dicte nobili domine Caterine, uxori sue, de dicta iurisdiccione respondeant eosque nobiles coniuges, nominibus prenarratis, pro dominis dictorum locorum et eorum terminorum et territoriorum, universaliter et singulariter, habeant, teneant, obedient, honorifficent atque tractent singula singulis refferendo, prout et quemadmodum dicte tutrici et dicto pupillo et patri et antecessoribus eiusdem habere, tenere, obedire, honorifficare atque tractare debebant et tenebantur, tam de consuetudine quam de iure. Insuper, dicta domina Ffrancina, tutrix, convenit et promisit dictis nominibus et suis, perpetuo, in manu et posse mei, notarii inffrascripti, ut supra et infra nomine eorundem nobilium et suorum et aliorum omnium quorum interest et intererit in futurum legittime stipulantis et recipientis iuravitque sponte per dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia, manibus suis corporaliter tacta, predicta omnia et singula semper rata, grata et firma habere, tenere et servare, attendere et complere et nullatenus contrafacere vel venire aliquo iure, causa vel eciam racione. Cuius iuramenti virtute, cerciorata de iure suo, beneficio Senatus Consulti Velleyani in favorem mulierum introducti dotique te sponsalicio suis et Auctentice incipienti “Si qua mulier” et omni alii iuri hiis obvianti renuntiavit . Et nos, dictus Iacobus de Cardona, nomine nostro et dicte nobilis domine Caterine, consortis nostre predictis, consentimus et ea omnia acceptamus, laudamus et firmamus.
Actum est hoc intus castrum de Vilopriu, situm in Gerundensi diocesis, die sabbati, undecima mensis iulii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo sexto.
Sig+num domine Ffrancine, tutricis predicte, que hech, dictis nominibus, laudavit, concessit et firmavit pariterque iuravit.
Sig+num domini Iacobi de Cardona, dictis nominibus acceptantis predicti, qui hech laudavit, concessit et firmavit.
Testes huius rey sunt: reverendus pater dominus Gabriell Miquell, [a]bbas monasterii Beate Marie Gerrensis, diocesis Urgellensis, [priorque Beate] Marie de Cerviano, ordinis sancti Benedicti, [diocesis Gerundensis], magnifficus Raymundus Toralla, domicellus, [Petrus Marcet], notarius castri de Virginibus, et Franciscus [Anthonii, habitator] Gerunde.

|f.4 Noverint universi quod ego, Iacobus de Cardona, miles, dominus baronie de Virginibus, usuffructuarius iure constante matrimonio inter nos et nobilem dominam Caterinam, coniugem nostram, proprietariam predictorum, et nos, dicta Caterina , coniuux dicti multum nobilis domini Iacobi de Cardona filiaque multum nobilium dominorum Bernardi Hugonis de Ruppebertino, domini castri Sancti Mauricii, olim dicte baronie domini, et nobilis domine Sicilie, eius consortis, scientes et attendentes quod vos, honorabilis domina Ffrancina, uxor relicta honorabilis Othonis de Palaciolo, quondam, domicelli, tanquam tenens et possidens hereditatem, bona et iura que fuerunt dicti quondam viri vestri pro dote, sponsalicio et aliis bonis et iuribus suis et ut tutrix testamentaria persone et bonis Raphaelis de Palaciolo, domicelli, fillii et heredis universalis dicti quondam viri vestri, litti et cause que in regia audiencia ducebatur pretextu iurisdiccionis castri et loci seu locorum de Vilopriu et Valldevià inter dictos nobiles coniuges, parentes nostri, dicte Caterine, et nos, dictos coniuges, parte ex una, et dictum quondam virum vestrum et vos, dictis nominibus, parte ex altera, desististis, cessistis et renunciastis et nobis, dictis Iacobo de Cardona et Caterine, coniugibus, tradidistis et delliberastis et possessionem realem et corporalem per homines dictorum castri et loci seu locorum de Vilopriu et de Valldevià dari et tradi consencistis hominesque predictos absolvistis ab homagio, iuramento et fidelitate quibus vobis, eidem tutrici, et dicto pupillo et dicto quondam patri suo et suis antecessoribus tenebantur et astricti erant, postquam tamen dicta homagium, iuramentum et fidelitatem nobis, dicto Iacobo de Cardona, complete et integre facerent atque prestarent, prout hech et alia plura in instrumento publico de premissis, die presenti, in posse notarii inffrascripti confecto, plenius continentur. Et quia tractantibus aliquibus notabilibus personis, bonum et utilitatem nostram et vestram et dicti pupilli zelantibus, fuit inter nos, parte ex una, et vos, parte ab altera, concordatum quod sub pactis, condicionibus et rettencionibus inffrascriptis, nobis et vobis salvis et illesis [re]manentibus, nos faciamus et firmemus vobis et vestris e[t dicto pupi]llo et suis instrumentum finis, diffinicionis, absolucionis et [remission]is sequens. Igitur nos, dicti coniuges, gratis et ex certa [sciencia, per nos] et nostros quoscunque heredes et successores, presentes et [futuros, dictis] et inffrascriptis |f.5 pactis, condicionibus et rettencionibus nobis et nostris semper salvis remanentibus et illesis, donamus, diffinimus, absolvimus, remittimus et perpetuo relaxamus vobis, dicte domine Ffrancine, tutrici, et vestris et dicto pupillo et suis, perpetuo, totum id et quitquid et quantum vocis, vicis, racionis et accionis, iuris, petticionis, questionis et demande nos et nostrum alter, tam coniunctim quam divisim, habemus et habere debemus contra vos, dictam tutricem, et vestros et dictum pupillum et suos et patrem et antecessores dicti pupilli, racione quarumvis peccunie quantitatum, rerum, bonorum et iurium per vos et eos debitarum et nobis spectancium et pertinencium racione expensarum, damnorum, missionum et interesse et fructum, rerum et iurium exactorum, habitorum, receptorum seu perceptorum pretextu et racione dicte iurisdiccionis dictorum castri et loci seu locorum de Vilopriu et de Valldevià et terminorum et territoriorum predictorum a quibuscunque personis pro composicionibus et aliter qualitercumque et usque ad diem presentem inclusive. Ita quod a cetero vos, dicta tutrix, et dictus pupillus et sui successores non possitis nec possit per nos vel nostros conveniri, citari, agravari, molestari nech in iudicio vel extra trahi nec inde possit per nos et nostros contra vos et eos pro premissis vel eorum occasione aut alias quoquo modo fieri, moveri aut intemptari questio, petticio vel demanda. Quoniam nos, de iuribus nostris cerciorati, de premissis omnibus et sigulis et eorum quolibet et de omnibus et singulis accionibus, questionibus, petticionibus et demandis quas nos habemus et habere debemus adversus et contra vos et vestros et dictum pupillum et suos, et vestra et eorum bona et iura, facimus presentes donacionem, absolucionem, remissionem et relaxacionem et bonum et perpetuum finem et pactum firmissimum et sollemne et sollempni stipulacione vallatum et de ulterius non pettendo seu de non agendo, prout melius, firmius et efficacius fieri potest et debet, tam de consuetudine quam de iure, ad vestri et dicti pupilli et suorum bonum et sanum intellectum potest intelligi atque dici. Has autem donacionem, diffinicionem, absolucionem, remissionem et relaxacionem facimus et facere intendimus sub tamen pacto, lege, condicione et rettencione ach salvitate expressis et inter nos, [dictos coniuges], parte ex una, et vos, dictam dominam [tutricem, parte] ex altera, specialiter ante presentis instrumenti confeccionem |f. 6 et ex post concordatis, initis, conventis et pactatis, quod si vos, dicta tutrix, et dictus pupillus et sui per instrumenta publica seu acta aut alia legittima documenta monstrabitis, docebitis et hostenditis seu probabitis et vel monstrabunt, docebunt, ostendent seu probabunt vos seu ipsos habere seu habere debere aut habuisse iurisdiccionem predictam de qua dicta causa seu lis ducebatur et pendebat et de qua, ut preffertur, nobis possessionem seu quasi tradi et delliberari mandastis et voluistis in dictis castro, loco seu terminis et territoriis et in hominibus et feminabus eorundem, quod in tali casu seu casibus iura in predicta iurisdiccione vobis et dicto pupillo et suis semper remaneant illesa et non obstantibus renunciacione dicte cause seu littis et tradicione possessionis seu quasi dicte iurisdiccionis per vos, ut de super narratur, in nostri favorem factis, vos et dictus pupillus et sui sint, restent et remaneant in illis puncto, iure et statu et possessione iurisdiccionis seu quasi et eius exercicio et pleno iure quibus eratis et erant ante presentis instrumenti confeccionem ach si dicta instrumenta renunciacionis tradicione possessionis dicte iurisdiccionis facta non fuisset et firmata, que in dicto casu volumus esse nulla, invalida et nullius efficacie et valoris ac momenti ac si facta et firmata non foret. Et assimili dicto casu presens diffinicionis, donacionis, absolucionis et relaxacionis instrumentum quod de premissis vobis et dicto pupillo facimus sic esse volumus nullum, invalidum et nullius efficacie et valoris seu momenti ac si factum et firmatum non foret. Et de eis vel eorum aliquo dicto casu vos et dictus pupillus non possitis uti seu gaudere in iudicio vel extra ullo modo et nos et nostri successores in dicta causa seu litte et aliis predictis simus, restemus et remaneamus, sint, restent et remaneant, in eis puncto et statu prossequcione cause seu littis temporibus dilacionibus et in omnibus iuribus et accionibus quibus eramus et nostri erant ante presentis instrumenti confeccionem, et quod presens instrumentum aut aliqua in eo contenta, dicto casu, nobis, dictis coniugibus, nec nostris nec vobis et vestris et dicto pupillo possint et valeant preiudicare nec preiudicium, lesionem aliquam inferre seu facere, et per nos et nostros et vos et vestros et dictum pupillum et suos aut alios quoscunque trahi ad consequenciam in iudicio vel extra, directe vel indirecte, aut quovis [alio] quesito, colore, |f. 7 arte vel ingenio. Et ut predicta omnia et singula maiori robore fulcita sint, non vi nec dolo, sed esponte, iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, predicta omnia et singula, salvis pactis, condicionibus et rettencionibus premissis, nobis et nostris semper rata, grata et firma habere, tenere et servare et nullatenus contrafacere vel venire, scilicet, nos, dicta Catherina, racione minoris etatis, benefficium restitucionis in integrum postulando, et ambo insimul omni alii iuri, usui, racioni et consuetudini contra hec repugnantibus. Hec igitur, omnia et singula facimus, paciscimur, promittimus et iuramus vobis et dicto pupillo et vestris ac notario inffrascripto, ut publice persone nomine vestri et dicti pupilli et vestrorum et suorum ach aliorum omnium quorum interest et intererit in futurum legittime stipulanti et recipienti. Et ego, dicta Ffrancina, nomine predicto et ut tutrix preffata, predictis consenciens et ea omnia et singula, sicut premittitur et prescribitur, pactata, inita et concordata fore seu esse confitendo, salvo quod si ego, dicta tutrix, et seu dictus pupillus et sui per instrumenta publica seu acta aut alia legittima documenta monstrabo et hostendam seu probabo et vel monstrabunt, hostendent et probabunt me seu dictum pupillum habere seu habere debere aut habuisse iurisdiccionem predictam, quod in tali casu seu casibus in predicta iurisdiccione michi et dicto pupillo et suis semper remaneat illesum ius premissis de super narratis minime obstituris, et ego et dictus pupillus et sui sint et restent et remaneant in illis puncto, iure et statu et possessione iurisdiccionis seu quasi et eius exercicio et pleno iure quibus eram et erant ante presentis instrumenti confeccionem ac si predicta facta non fuissent. Et assimili dicto casu dictum diffinicionis instrumentum quod vos, dicti nobiles coniuges, michi et dicto pupillo et suis factum esse, volo nullum et invalidum prout vos de super pacto inter vos et me inito et convento pro nullo, invalido et nullius valoris habuistis et habetis per modum et formam. Et cum omnibus pactis, condicionibus et rettencionibus premissis, tenore presentis publici instrumenti laudo, aprobo et firmo et per me et meos et dictum pupillum et suos convenio et promitto vobis, dictis nobilibus coniugibus, et vestris et notario infrascripto, ut publice |f. 8 persone nomine vestri et vestrorum et aliorum omnium quorum interest et intererit in futurum legittime stipulanti et recipienti, et iuro sponte per dominum Deum et eius sancta quatuor evangelia, manibus meis corporaliter tacta, predicta omnia et singula, salvis pactis, condicionibus et rettencionibus predictis, michi et dicto pupillo et suis semper rata, grata et firma habere, tenere et servare et nullatenus contrafacere vel venire aliquo iure, causa vel eciam racione. Cuius iuramenti virtute, de iure meo cerciorata, renuncio super hiis scienter benefficio Senatus Consulti Velleyani in favorem mulierum introducti dotique, sponsalicio et alii[s] iuribus meis et Auctentice incipienti “Si qua mulier”, et nomine dicti pupilli iuri minoris etatis et benefficio restitucionis in integrum et omni alii iuri hiis obvianti,
Actum est hoc .
Sig+num Iacobi de Cardona, qui hech laudamus, concedimus et frimamus pariterque iuramus intus castrum de Vilopriu, diocesis Gerundensis, die undecima iulii, anno a nativitate domini millesimo quingentesimo sexto.
Sig+num Ffrancine, tutricis, que hech, dictis nominibus, laudo, concedo et firmo pariterque iuro intus dictum castrum die et anno predictis.
Testes huius rey sunt, scilicet, firmarum nostri dictorum Iacobi de Cardona et Ffrancine, qui ambo predicta in dicto castro laudarunt, firmarunt et iurarunt die et anno predictis, sunt: reverendus pater, dominus Gabriell Michaell, abbas monasterii Beate Marie Gerrensis, diocesis Urgellensis, magnifficus Raymundus Toralla, domicellus, Petrus Marcet, notarius castri de Virginibus, et Ffranciscus Anthoni, habitator Gerunde.
Presens translatum, in quatuor papiri huius forme comunis foleis scriptum sumptum, fuit a nota originali dictorum duorum instrumentorum receptorum per me, Nicholaum Rocha, civem Gerunde, serenisimi domini Castelle et Aragonum regis auctoritate notarium publicum per totam terram et dominacionem suam. Et est verum quod in prima pagina huius translati sunt spacia pro scribendo seu kalendando quoddam testamentum. Et est eciam verum quod in instrumentis quorum est hoch translatum [n]obilis domina Caterina, uxor nobilis domini Iacobi de Cardona, que ibi firmare debebat, non firmavit. Et ideo et alias, ego, dictus notarius, dictum translatum magnifico Berengario Micaelis, domicello, procuratori [et] actori domine tutricis dicti honorabilis Rafaelis de Palol, illud petenti resusabam [dare, et ipse] actor instavit mandatum michi fieri per honorabilem subbaiulum [G]erunde, cui [mandato ego racionis] |f. 9 posui deducendo coram eo et honorabili Guillermo Julià, iudice ordinario Gerunde, dictum translatum non debere tradere causis et racionibus ibi expressis. Et de post, die vicesimo septimo septembris Mº Dº nono, dictus iudex, non obstantibus racionibus per me allegatis, dictum translatum iussit dicto tutori dari et tradi, sicuti de facto dicta die tradidi. Et ut ideo, ut eidem translato fides indubia tribuatur hic, ego, dictus notarius, qui dictum translatum cum nota originali predicta comprobavi, propria manu me subscripsi et meum solitum artis notarie aposui sig(signe)num.
1568 MARÇ 30. CASTELLÓ D’EMPÚRIES
ÀLVAR DE CARAMANY, DAVANT EL MAGNÍFIC MIQUEL DE BOIXADORS, [PROCURADOR GENERAL DEL COMTAT D’EMPÚRIES I DE LA CAPBREVACIÓ GENERAL DEL DIT COMTAT, NOMENAT PEL SENYOR FRANCESC RAMON FOLC I D’ARAGÓ, DUC DE SOGORB I DE CARDONA, CONDESTABLE DEL REGNE D’ARAGÓ I COMTE D’EMPÚRIES], RECONEIX TENIR CERTES POSSESSIONS EN FEU PEL COMTE D’EMPÚRIES. MIQUEL DE BOIXADORS, EN NOM DEL COMTE, INVESTEIX ÀLVAR DE CARAMANY EN ELS FEUS, FENT-LI LLIURAMENT DE L’ESPASA. PER VOLUNTAT DE LES PARTS ES DEMANA QUE D’AQUEST FET ES LLIURI UN DOCUMENT A CADASCUNA D’ELLES.

[O]. Original perdut.― A.* Còpia del segle [XVI], Sevilla, ADM, 370 / 520r-v, ex [O], (manca la part inicial).

[...] perpetuo in festo sanctorum Petri et Felicis, et uno anno unum arietem et in alio anno unum agnum ultra dictum censum, prout melius facit et prestat et prestare tenetur magnificus Franciscus Benedictus de Terrades, civis Gerunde, ratione tertie partis totius decime omnium fructuum de quibus debet et consuetum est dari et prestari decima in loco et parrochia Sancti Petri Pescatoris, quam decimam tenet in feudum per me in dominatione media, qui predicta ego teneo in feudum per dictum excellentisimum dominum comitem, pro qua quidem feudo facio et presto vobis iuramentum et homagium ore et manibus comendatum. Et convenio et promitto quod ego et mei pro dicto feudo [erimus] vobis, dicto excellentisimo domino comiti et vestris in dicto comitatu successoribus, fideles et legales de suis corpore et membris et de omni honore quem dictus excellentissimus dominus comes habet et in futurum habebit, prout quilibet feudatarius fidelis et legalis esse debet suo domino et seniori. Et ita iuro per Dominum Deum et eius sacrosancta Dei quatuor evangelia, manibus meis corporaliter tacta. Et nos, dictus Michael de Boxadós, procurator prefati excellentisimi domini comitis Empuriarum, ut de mea potestate constat instrumento publico in pergameneo exarato, acto in civitate Sugurbi die sexto mensis februarii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo quarto, et clauso sive subsignato per discretum Ioannem Marti, notarium publicum civitatis Valentie, dicto nomine predicta acceptantes, vos dictum nobilem Alvarum de Caramany de dicto feudo investimus per traditionem cuagiati ensis. Salvis et retentis dicto excellentisimo comiti et suis omnibus et sigulis iuribus sibi competentibus in predictis, quibus et aliis predictis per huiusmodi feudum investituram nullatenus preiudicare intendimus, sed potius corroborare volentes quod de huiusmodi investitura et recognitione |f.520v fiant duo consimilia [instrumenta ...] mihi, dicto de Caramany, tradentur per notarium infrascriptum.
[Actum est hoc] Castillionis Empuriarum, die tricesima mensis marcii, anno a nativitate [Domini] millesimo quingentesimo sexagesimo octavo.
Sig+num nobilis [Alvarus] de Caramany, recognoscentis predicta, qui hec confiteor, [recogn]osco et iuro.
Sig+num Michaelis de Boxadós, acceptantis predicta, qui hech concedo et firmo.
Testes huius rei sunt: magnificus Salvator Mor, [iuris doctor], iudex ordinarius dicti comitatus, et Ioannes Ribera et Domi[nicus] Cosculluela, scriptores in villa Castillionis habitatores.
Sig(signe)num Ioannis Carles, apostolica regiaque ac excellentisimi comitis Empuriarum auctoritatibus notarii publici et civis Barchinone, qui hec scribi feci et clausi.
Probatum.

1568 MARÇ 31
MONTSERRAT DE PALOL, FILL I HEREU DEL DIFUNT MIQUEL DE PALOL, DE VILOPRIU, DAVANT EL MAGNÍFIC MIQUEL DE BOIXADORS, PROCURADOR GENERAL DEL COMTAT D’EMPÚRIES I DE LA CAPBREVACIÓ GENERAL DEL DIT COMTAT, NOMENAT PEL SENYOR FRANCESC RAMON FOLC I D’ARAGÓ, DUC DE SOGORB I DE CARDONA, CONDESTABLE DEL REGNE D’ARAGÓ I COMTE D’EMPÚRIES, RECONEIX TENIR EN FEU LA FORTALESA DEL LLOC DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I ELS DRETS QUE LI CORRESPONEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS, ENTRE ELS RIUS TER I FLUVIÀ, I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. MONTSERRAT DE PALOL RECONEIX AL COMTE LA RESERVA DE LA POTESTAT, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DIES, QUAN LA DEMANI, I LI PRESTA L’HOMENATGE I EL JURAMENT DE FIDELITAT CORRESPONENTS. MIQUEL DE BOIXADORS, EN NOM DE COMTE, INVESTEIX MONTSERRAT DE PALOL EN EL FEU, FENT-LI LLIURAMENT DE L’ESPASA. PER VOLUNTAT DE LES PARTS ES DEMANA QUE D’AQUEST FET ES LLIURI UN DOCUMENT A CADASCUNA D’ELLES.

[O]. Original perdut.― A.* Còpia del segle XVI, Sevilla, ADM, 370 / 520r-521v, ex [O].

Recognitio feudi de Vilapriuo et terminorum eiusdem facta per magnificum Monserratum de Palol.

Noverint universi quod die tricesima prima mensis marcii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo octavo, magnificus Monserratus de Palol, filius et heres universalis Michaelis de Palol, quondam, de Vilapriuo, existens ante presentiam magnifici Michaelis de Boxadós, procuratoris generalis comitatus Empuriarum et capibreviationis generalis eiusdem, ad infrascripta et alia legitime constituti et ordinati ab excellentisimo domino, domino Francisco Raymundo Folc et de Aragonia, duce Sugurbi et Cardone, magno regni Aragonum conestabili Deique gratia comite Empuriarum, ut de sua potestate constat instrumento publico in pergameneo exarato, acto in civitate Sugurbi, die sexto mensis februarii, anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo sexagesimo quarto, et clauso sive subsignato per discretum Ioannem Marti, notarium publicum |f.521r [civitatis Valencie], nomine sue excellentie et ante presentiam [Ioannis] Carles, notarii publici infrascripti, et testium infrascriptorum confessus fuit dictus Monserratus Palol et recognovit prefato excellentisimo domino duci et comiti Empuriarum quod ipse tenet et tenere debet pro dicto excellentisimo domino duce et comite Empuriarum et domino eiusdem Monserrati de Palol ad feudum totam forciam sive fortitudinem loci sui de Villapriuo et totum dominium et iura et quicquid que fuerunt dicti quondam Michaelis et Guillermi de Palaciolo pertinet et pertinere debent de iure et proprietate ipsius, tam in parrochia Sancti Petri de Vilapriuo quam in aliis locis, tam voce et ratione Artali de Foxano, quondam, quam proprietate dominationis et potestate nomine comitis Empuriarum vel alio modo, necnon omnia iura et dominia ad predictam forciam ubique pertinentia seu eidem nomine dicte forcie seu iure dicti castri, tam realia quam personalia, et omnes dominationes et iusticias civiles et criminales, cum mero et mixto imperio, quas dictus Guillermus de Palaciolo et Michael de Palaciolo habebant et eis pertinebant seu competebant quecunque esse vel spectare possunt, et quecunque alia que ratione forcie et honoris sue de Vilapriuo in aliis quibuslibet parrochiis etiam et locis que sunt intra flumen Tiçeris et Flumen Fluviani dictis Michaeli et Guillermo pertinebant et dicto Monserrato, [eorum] successori, pertinent. De qua quidem forcia seu fortitudine dictus Monserratus de Palaciolo et sui tenent et debent dicto excellentisimo domino comiti et suis successoribus, quocienscunque inde moniti fuerint, infra decem dies, dare et tradere potestatem. Pro quo quidem feudo dictus Monserratus de Palol fecit et prestitit dicto magnifico Michaeli de Boxadós, nomine dicti excellentisimi comitis, et in posse suo ac in presentia mei, notarii, et testium infrascriptorum, sacrosanctis Dei quatuor evangeliis suis manibus corporaliter tactis, fidelitatis iuramentum et homagium etiam ore et manibus comendatum. Et promisit idem dictus Monserratus de Palaciolo dicto excellentisimo domino comiti quod ipse et sui erunt semper eidem domini comiti et suis successoribus pro dicto feudo fideles et legales vassalli in omnibus et per omnia, prout quilibet bonus et |f.521v fidelis vassallus ac [feudatarius esse debet ac tenetur] suo domino sive seniori. Et quod tradent [et dabunt dicto domino infanti] et suis successoribus, quotienscunque inde amoniti fuerint, in[fra] decem dies, potestatem de forcia [sive fortitudine supradicta]. Quo quidem homagio per dictum Monserratum [de Palaciolo prestito] sive facto et per dictum magnificum Michaelem de Bo[xadós], procuratorem prefatum, nomine dicti excellentisimi comitis [recepto], magnificus Michael de Boxadós, nomine dicti excellentisimi [domini comitis], de dicto feudo dictum Monserratum de Palaciolo [investivit], tradendo eidem quendam cuaginatum ensem in signum ipsius investiture, iure ipsius excellentisimi domini comitis et suorum successorum, tam in laudismiis, terciis et foriscapiis, si qua ipsi excellentisimo domino comiti debentur et pertinent pretextu et occasione dicti feudi, quam in omnibus aliis et per omnia semper salvis et absque iuris preiuditio alieni. Et ad mandatum dicti magnifici Michaelis de Boxadós et ad requisitionem dicti Monserrati de Palaciolo fuerunt de predictis facta duo publica consimilia instrumenta per me, Ioannem Carles, notarium infrascriptum.
Acta fuerunt hec in palacio comitali ville Castillionis Empuriarum, die et anno predictis, presente me, dicto notario, et presentibus etiam magnifico Francisco Carbonell, domicello, Barcinone domiciliato, et Dominico Cosculluela, scriptore, Barcinone habitatore, testibus ad predicta rogatis, requisitis et specialiter assumptis
Sig(signe)num Ioannis Carles, apostolica regiaque ac excellentisimi comitis Empuriarum auctoritatibus notarii publici et civis Barchinone, qui hec scribi feci et clausi.
Probatum.

Documents de l'Arxiu del Comtat d'Empúries. II

2010-10-26T00:26:00.000-07:00

Documents del 1344 al 1355

1344 AGOST 2
BERENGUER DE PALOL, CAVALLER DE VILOPRIU, MANUMITEIX ELISENDA, FILLA DEL DIFUNT GUILLEM FONTS, DE VALLDEVIÀ, A CANVI DEL PAGAMENT DE QUINZE SOUS MELGORESOS.LA MANUMISSIÓ SIGNIFICA PER A ELISENDA I LA SEVA DESCENDÈNCIA LA LLIBERTAT ABSOLUTA PER TRASLLADAR-SE ON VULGUIN O, SI HO CONSIDEREN NECESSARI, POSAR-SE SOTA LA PROTECCIÓ D’UN ALTRE SENYOR.

O.* Sevilla, ADM, 294 / 136-137. Al dors: «+ 1344. Absolución de una muger propria o vassalla de la [villa de] Valdeavià, hecha por Guillermo de Palol». «Nº 5998». «Valdeavià et feudo». «Por [exemplar]». «Nº 5998».

Sit omnibus notum quod ego, Berengarius de Palaciolo, miles de Vilaupriuo, per me et meos, gratis et ex certa sciencia, absolvo, diffinio et ab omni potestate et dominio mei et meorum successorum penitus eycio et extraho te, Elicssendem, filiam quondam Guillelmi Ffontis, de Valdeviano, et omnem prolem de te nascituram et omnia bona tua mobilia [tamen]. Ita quod amodo, sine contradiccione mei et meorum successorum, possis quocumque volueris ire, redire, [ubilibet] stare et quoscumque dominos facere volueris et eligere et omnia alia libere facere et exercere quecumque persona libera et ingenua, nulli servituti seu condicioni astricta, facere potest et debet, tam de consuetudine quam de iure. Pro qua diffinicione habui et recepi a te quindecim solidos malgurienses, renunciando exceptioni predicte peccunie inde non habite et non recepte et doli.
Actum est hoc IIIIº nonas augusti, anno Domini Mº CCC XLº IIIIº.
Sig+num Berengarii de Palaciolo, militis antedicti, qui hec firmo.
Testes inde sunt: Geraldus Sabbaterii et Raimundus Sabbaterii, [de] Columbariis.
Eg(signe)o, Laurencius Luquesii, notarius publicus in loco de Columbariis pro venerabili abbate Amerii, hoc scripsi et clausi.

1345 SETEMBRE 23
JAUME DE FONTFREDA, CORREU DE L’INFANT RAMON BERENGUER, FILL DEL REI JAUME [II] I COMTE D’EMPÚRIES, EN PRESÈNCIA D’ASBERT DE PALOL, DONCELL, I DE BERNAT, FILL DE FRANCESC [GRIELL], DE VILOPRIU, PRESENTA A PERE OLIVER, ESCRIVÀ JURAT DE FRANCESC GISBERT, NOTARI PÚBLIC DEL CASTELL DE VERGES, UNA LLETRA PATENT DEL DIT INFANT I COMTE DIRIGIDA A BERENGUER DE PALOL, DE VILOPRIU, LA QUAL ÉS LLEGIDA A AQUEST. EN LA CARTA, DATADA EL 19 DE SETEMBRE, EL COMTE MANA A BERENGUER DE PALOL QUE LI PRESTI EL JURAMENT DE FIDELITAT I L’HOMENATGE CORRESPONENT PELS FEUS QUE TÉ PER ELL. EN CAS DE NO FER-HO DINS EL TERMINI REGLAMENTARI PROCEDIRÀ CONTRA ELL. A CANVI, EL COMTE ES COMPROMET A INVESTIR-LO EN ELS FEUS.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 191-192. Al dors: «Instrumentum presentacionis facte Berengario de Palaciolo, de Vilapriu, de quadam litera domini infantis eidem missa super et pro feudis que tenet pro dicto domino infante». «Nº 727». «+ 1345. Presentación hecha a Berenguer de Palol, de Vilapriu, de una letra del infante Don Ramon Berenguer, conde de Ampurias, en que le manda que dentro de ciertos días vaya a reconocelle los feudos que tiene por él». «Nº 727». «Vilapriu y otros feudos». «Nº 727».

Noverint universi quod die veneris, intitulata nono kalendas octobris, circa hora tercie ipsius diey, anno Dimini Mº CCCº XLº quinto, in presencia Azberti de Palaciolo, domicelli, et Bernardi, filii Francisci [Grielli], de Villapriuo, testium ad hec vocatorum et rogatorum, Iacobus de Fontefrigida, coursor incliti domini inffantis Raymundi Berengarii, comitis Impuriarum, obtulit mihi Petro Oliverii, scriptori iurato Francisci Iaçperti, notarii infrascripti, et per me, coram Berengario de Palaciolo, de Vilapriuo, intus hospicium eiusdem Berengarii personaliter constituto, legi, publicari, intimari ac presentari fecit quandam patentem literam prefati domini inffantis eiusque sigillo in dorso ut prima facie apparebat cominitam, cuius siquidem litere tenor sequitur in hunc modum:

«Infans Raymundus Berengarii, illustrisimi domini Iacobi, bone memorie regis Aragonum, filius, comes Impuriarum. Dilecto nostro Berengario de Palaciolo, salutem et dileccionem. Cum nos pro recognicione dominii recipere velimus a vobis pro feudis que pro nobis tenetis fidelitatem et homagium et alia que nobis pro ipsis feudis tenemini et debetis facere, idcirco vobis dicimus et mandamus vosque requirimus per presentem quatenus prestetis et faciatis personaliter nobis pro feudis que pro nobis, ut predicitur, tenetis fidelitatem et homagium supradicta et alia etiam que pro ipsis feudis tenemini et debetis facere et prestare, Nos enim de et pro predictis feudis vobis investituram prout teneamur et debeamus facere pollicemur. Protestantes de iure nostro si infra tempus debitum non feceritis et compliveritis supradicta.
Data in castro de Monellis, XIIIº kalendas octobris, anno Domini Mº CCCº XLº quinto».

De quibus omnibus dictus cursor petiit fieri publicum instrumentum per me, notarium infrascriptum, ut de eo inde apparere valeat in futurum.
Que quidem acta fuerunt die, hora, loco et anno prefixis ac presentibus testibus supradictis.
Eg(signe)o, Ffraciscus Iaçperti, notarius publicus castri de Virginibus et terminorum eius, hec, ad instanciam et requisicionem dicti Iacobi de Fontefrigida, in formam publicam redigi et scribi feci, subscripsi et clausi.

1346 MARÇ 8
BERENGUER DE PALOL, SENYOR DEL CASTELL I LLOC DE VILOPRIU, LLIURA A BERNAT BORRELL, CORREU DE L’INFANT RAMON BERENGUER, COMTE D’EMPÚRIES, I PROCURADOR DEL DIT COMTE (SEGONS DOCUMENT DE PROCURA FET, EL DIA 5 DE MARÇ, PER REBRE DEL DIT BERENGUER DE PALOL LA POTESTAT DEL DIT CASTELL I LLOC, REGIR-LOS I GOBERNAR-LOS I NOMENAR ELS OFICIALS NECESSARIS), LA POTESTAT DEL CASTELL I LLOC DE VILOPRIU. REBUDA LA POTESTAT, BERNAT BORRELL POSA EN EL DIT CASTELL EL PENÓ DEL COMTAT D’EMPÚRIES, CRIDA DUES VEGADES ¡EMPÚRIES!, ¡EMPÚRIES! I MANA A PERE BERNAT, BATLLE DEL DIT LLOC DE VILOPRIU NOMENAT PER BERENGUER DE PALOL, QUE S’ABSTINGUI DE RECAPTAR ELS DRETS I RENDES QUE REBIA EL SEU ANTIC SENYOR. A CONTINUACIÓ, MANA A GUILLEM PERE, PREGONER DEL CASTELL DE VERGES, QUE PROCEDEIXI A FER LA CRIDA CORRESPONENT PER INFORMAR ELS VEÏNS QUE LA POTESTAT DEL CASTELL HA TORNAT AL COMTE I, PER TANT, QUE HAN DE LLIURAR ELS DRETS I RENDES AL DIT BERNAT BORRELL, COM A PROCURADOR DEL COMTE, SOTS MULTA DE 50 SOUS MELGORESOS.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 169-170. Al dors: «+ Carta de la apprehentió de las potestats del castell y loch de Vilapriu presas per manament del senor infant don Ramon Berenguer, comte de Ampúrias et cetera». «Ampúrias, a 8 idus mars 1346». «[...] castell a•n Bernat Borrell, porter del senyor infant». «Nº 723». «Nº 723». «+ 1346. Auto que contiene la aprehensión de la potestad del castillo y lugar de Vilapriu hecha por mandato del infante don Ramon Berenguer, conde de Ampurias». «Vilapriu». «Nº 723».― A. Trasllat de 4 de juliol de 1536, Sevilla, ADM, 233 / 213, ex O.― B. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 223-224, ex O.― C. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 216-219, ex A.
.
Noverint universi quod die iovis, intitulata octavo idus marcii, circa horam tercie ipsius diey, anno Domini millesimo trescentesimo quadragesimo sexto, in presencia mei, Ffrancischi Iasperti, notarii infrascripti, et testium infrascriptorum ad hec specialiter vocatorum et rogatorum, venerabilis Berengarius de Palaciolo, dominus castri sive loci de Villapriuo, tradidit Bernardo Borrelli, porterio incliti domini inffantis Raymundi Berengarii, comitis Impuriarum, procuratori ad hec constituto per dictum dominum infantem, cum litera patente dicti domini infantis sigilloque eiusdem domini inffantis in dorso ut prima facie apparebat comunita, tenoris subsequentis:

«Nos, inffans Raymundus Berengarii, illustrissimi domini Iacobi, bone memorie regis Aragonum, filius, comes Impuriarum, cum presenti constituimus et ordinamus vos, fidelem portarium nostrum, Bernardum Borrelli, presentem et hoc mandatum suscipientem, procuratorem nostrum certum et specialem ad petendum et recipiendum pro nobis et nomine nostro a dilecto nostro Berengario de Palaciolo potestatem castri et loci de Villapriuo, quod preffatus Berengarius de Palaciolo tenet et tenere debet pro nobis in feudum et ad tenendum pro nobis modo et tempore debitis potestatem preffatam et regendum et gubernandum nomine nostro dictum castrum et locum et ponendum officiales nomine nostro in eisdem. Et si neccesarium fuerit super et pro predictis requirendum et protestandum et inde faciendum fieri nomine nostro petendum et recipiendum publicum seu publica instrumenta et ad reddendum predictam potestatem et castrum. Et omnia alia et singula super predictis et circa predicta faciendum nomine nostro que neccesaria fuerint ac etiam opportuna et que nos facere possemus si presentes essemus. Dantes et concedentes vobis ac etiam conferentes cum presenti super predictis omnibus et singulis et ex eis dependentibus et opportunis omnibus circa predicta plenam ac liberam potestatem ratum, gratum et firmum. Promittentes habere, tenere et servare quicquid per vos, dictum procuratorem nostrum, super predictis et circa predicta actum fuerit sive gestum, et nullo tempore revocare sub obligacione et ypotheca omnium bonorum nostrorum. In cuius rei testimonium presentem inde fieri iussimus nostro sigillo munitam.
Data in villa nostra Castilionis Impuriarum, tercio nonas marcii, anno Domini Mº CCCº XLº sexto».

Presenti et nomine dicti domini inffantis recipienti castrum sive locum predictum de Villapriuo et potestatem eiusdem, tradendo sibi castrum predictum de Villapriuo sive hospicium quod dictus Berengarius de Palaciolo habet in dicto loco de Villapriuo totaliter scombratum rebus omnibus quibuscumque et claves eiusdem hospicii sive castri.
Et inmediate dictus porterius, nomine quo supra, fecit poni realiter supra dictum hospicium sive castrum quoddam panonum comitale et fecit clamare pluries: ¡Empúries!, ¡Empúries!. Et hiis sic habitis, statim idem porterius, nomine quo supra, iniuncsit sive madavit Petro Bernardi, dicti loci de Vilapriuo, baiulo in dicto loco de Vilapriuo dicti Berengarii de Palaciolo, presenti, quod amodo non recipiat redditus nec iura, quos et que dictus Berengarius de Palaciolo habet in dicto castro sive loco de Villapriuo. Quibus sic peractis, inmediate dictus porterius, nomine preffati domini infantis, fecit fieri in dicto loco de Villapriuo per Guillelmum Petri, preconem publicum curie castri de Virginibus, cum amffilo, publice et notorie, ut moris est, preconitzacionem sequentem:

«Ara oyats, que us mana la Cort de part del molt alt senyor inffant en Ramon Berenguer, comte d’Empúries, que con lo dit senyor inffant aja pres la postat del castell o loch de Vilapriu, que nuyll hom ni nuyla fembra no respona de les perendes e dretz que•n Berenguer de Paloll pren en lo dit castell o loch de Vilapriu, ans tot hom n’i respona a•n Bernat Borrell, porter del dit senyor inffant, qui ten la dita postat per lo dit senyor inffant, sots pena de L sous melgoresos».

De quibus omnibus dictus porterius, nomine quo supra, petiit fieri publicum instrumentum per nos, notarium infrascriptum, ad habendum de premissis memoriam in eternum.
Que quidem acta fuerunt die, hora et anno prefixis ac presentibus testibus Bernardo Oliva et Ffrancischo Guelli, dicti loci de Villapriuo, et Petro de Ecclesia, de Valdeviano, et Bernardo, filio Petri de Ulliano, baiuli de Suprastagno, et pluribus aliis.
Eg(signe)o Ffrancischus Iaçperti, notarius publicus castri de Virginibus et terminorum eius, hec scribi feci et clausi ac predictis interfui cum aliis supradictis.

1346 JULIOL 4
BERENGUER DE PALOL, CAVALLER I SENYOR DE VILOPRIU I DE VALLDAVIÀ, NOMENA EL CAVALLER ARNAU DE SANT ISCLE PROCURADOR SEU PERQUÈ RECONEGUI TOT EL QUE TÉ EN FEU PER L’INFANT RAMON BERENGUER, COMTE D’EMPÚRIES, ATÈS QUE, PER SER NOU FEUDATARI, NO CONEIX ENCARA TOTES LES POSSESSIONS I DRETS QUE LI CORRESPONEN.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 184-185. Al dors: «+ 1346. Poder otorgado por Berenguer de Palol a Arnaldo de Sant Isclo para reconocer al infante don Ramón Berenguer, conde de Ampurias, el feudo de Vilapriu y guarda de la Valle de Avià [y prestarle] omenage et cetera». «Vilapriu. Valdeavià. Feudos». «Nº 726». «Nº 726-1». «[... Arnau de Sant] Iscla per a què fes regonexença al senyor infant don Ramon Berenguer, comte de Ampúrias, per lo feu de Vilapriu y Valldeavià et cetera».― B. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / [187]-188, ex O.

Noverint universi quod ego, Berengario de Palaciolo, miles, dominus de Villapriuo et de Valdeviano, constituo, facio et ordino certum et specialem procuratorem meum vos, venerabilem Arnaldum de Sancto Acisclo, militem, ad recognoscendum quod ego teneo et debeo tenere ad feudum pro inclito domino infante Raymundo Berengarii, comite Impuriarum, castrum de Vilaupriuo et gardam de Valdeviano, et etiam alia, si qua alia inveniantur, que ego teneam et tenere debeam ad ffeudum pro dicto domino comite. Et cum ignorem an aliquid aliud teneam pro dicto domino infante, preter predictos castrum de Vilaupriuo et gardam de Valdeviano, cum sim novus possessor, ideo constituo etiam vos procuratorem meum ad protestadum pro me et nomine meo quod si scirem alia que tenerem ad ffeudum pro ipso domino comite preter dictum castrum et guardam, quod ipsa recognoscerem tenere pro dicto domino inffante et alias de omni alio iure meo. Et ad prestandum pro me et nomine meo pro ipsis ffeudis que pro dicto domino inffante teneo, eidem domino meo ffidelitatem et homagium et alia que pro ipsis feudis teneor et debeo ffacere et prestare, et super hiis iuramentum in anima mea si necesse ffuit prestandum. Et pro predictis ffeudis recipiendum pro me et nomine a dicto domino inffante investituram. Et ad petendum sibi reddi iurisdiccionem dictorum locorum prout ffuit suis predecessoribus concessa per publica instrumenta, de quibus est paratus ffidem facere de presenti. Et de predictis et quolibet predictorum faciendum fieri meo nomine et firmandum publicum seu publica instrumenta. Et generaliter omnia alia universa et singula, in premissis et circa premissa et dependentibus seu emergentibus ex eisdem, faciendum et exercendum ac libere explicandum quecumque verus procurator facere potest et debet et quecumque ego ffacere possem si presens essem. Ego enim vobis, dicto procuratori meo, comito super predictis plenarie vices meas et dono plenam ac liberam potestatem. Promitens notario infrascripto, stipulanti et recipienti nomine illorum quorum interest et intererit, me ratum et ffirmum perpetuo habiturum quicquid per vos, dictum procuratorem meum, in premissis et circa premissa actum fuerit sive gestum, et nullo tempore revocabitur aliqua racione.
Actum est hoc IIIIº nonas iulii, anno Domini Mº CCCº XLº sexto.
Sig+num Berengarii de Palaciolo, militis predicti, qui hec ffirmo et laudo.
Testes huius rey sunt: Castilio Pagesii et Berengarius de Hospitali, de Vilaupriuo.
Eg(signe)o, Laurencius Luchesii, notarius publicus in loco de Columbariis pro venerabili abbate Amerii, hoc instrumentum receptum per Raymundum Sabbaterii, clericum dicti loci [nomine et vice] mei in mundum posui, scripsi et clausi, et constat de [supra posito in linea VIIIª ubi dicitur meo].

1346 SETEMBRE 23. CAMBRA MAJOR DEL CASTELL DE MONELLS
ARNAU DE SANT ISCLE, COM A PROCURADOR DE BERENGUER DE PALOL, DE VILOPRIU (SEGONS DOCUMENT DE PROCURA FET EL DIA 4 DE JULIOL I AUTORITZAT PER LLORENÇ LUQUES, NOTARI PÚBLIC DE COLOMERS PER AUTORITAT DE L’ABAT D’AMER), PRESENT DAVANT RAMON BERENGUER, FILL DEL REI JAUME [II] I COMTE D’EMPÚRIES, RECONEIX QUE EL DIT BERENGUER DE PALOL TÉ EN FEU PEL DIT COMTE LA FORTALESA DEL LLOC DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I ELS DRETS QUE LI CORRESPONEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS, ENTRE ELS RIUS TER I FLUVIÀ, I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. ARNAU DE SANT ISCLE, COM A PROCURADOR DEL DIT BERENGUER DE PALOL, RECONEIX AL COMTE LA POTESTAT DE LA DITA FORTALESA, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DIES, QUAN LA DEMANI, I LI PRESTA L’HOMENATGE I EL JURAMENT DE FIDELITAT CORRESPONENTS. EL COMTE INVESTEIX EL DIT PROCURADOR EN EL FEU, FENT-LI LLIURAMENT DE L’ESPASA. PER VOLUNTAT DE LES PARTS ES DEMANA QUE D’AQUEST FET ES LLIURI UN DOCUMENT A CADASCUNA D’ELLES.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 173-174. Al dors: «Instrumentum iuramenti fidelitatis et homagii prestitorum per Berengarium de Palaciolo [inclito] domino infanti Raymundo Berengarii, comiti, pro forcia et iurisdictione de Vilapriuo». «Nº 727-1». «Ampurias, a 9 chalendas de octubre de 1346». «Nº 724». [... Berengu]er de [Palol ...] don Ra[mon Berenguer, comte de Empúries]».― A. Trasllat de l’1 de desembre de 1488, Sevilla, ADM, 233 / 181, ex O.― B. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 176-177, ex O.
.
Noverint universi quod die sabbati, intitulata nono kalendas octobris, anno Domini millesimo trecentesimo quadragesimo sexto, venerabilis Arnaldus de Santo Acisclo, procurator ad hec legittime constitutus per Berengarium de Palaciolo, de Vilapriuo, ut de ipsa procuracione plenius constat per instrumentum publicum inde factum quarto nonis iulii, anno predicto, et clausum per Laurencium Luquesii, notarium publicum in loco de Columbariis pro venerabili abbate Amerii, existens ante presenciam incliti et magnifici domini infantis Raimundi Berengarii, illustrissimi domini Iacobi, bone memorie regis Aragonum, filii, comitis Impuriarum, procuratorio nomine quo supra, in presencia mei, notarii, et testium subscriptorum confessus fuit et recognovit prefato inclito domino infanti Raimundo Berengarii quod dictus Berengarius de Palaciolo tenet et tenere debet pro dicto domino infante Raimundo Berengarii, ut comite Impuriarum et domino eiusdem Berengarii de Palaciolo, ad feudum, totam forciam sive fortitudinem loci sui de Vilapriuo et totum dominium et iura et quicquid dicto Berengario de Palaciolo pertinet et pertinere debet de iure et de proprietate ipsius, tam in parrochia Sancti Petri de Vilapriuo quam in aliis locis, tam voce et racione Artalli de Ffuxano, quondam, quam proprietate dominacionis et potestate nominis comitis Impuriarum vel alio modo, necnon omnia iura et dominia ad predictam forciam ubique pertinencia seu eidem nomine dicte forcie seu iure dicti castri, tam realia quam personalia, et omnes dominaciones et iusticias quas dictus Berengarius de Palaciolo habet et sibi pertinent seu competunt, tam ad penam corporalem quam ad penam peccuniariam quecumque spectari vel esse possunt et quecumque alia que racione forcie et honoris sui de Villapriuo in aliis quibuslibet parrochiis etiam et locis que sunt inter fflumen Titeris et fflumen Fluviani dicto Berengario pertinent. De qua quidem forcia sive fortitudine dictus Berengarius de Palaciolo et sui tenentur et debent dicto inclito domino infanti Raimundo Berengarii et suis successoribus, quocienscumque inde moniti fuerint, infra decem dies, dare et tradere potestatem. Pro quo [quidem feudo dictus procurator, nomine quo supra, fecit ac prestitit dicto inclito domino infanti Raymundo Berengarii, et in posse suo, in presentia mei, notarii, et testium subscriptorum, super sanctis quatuor Dei evangeliis suis manibus corporaliter tactis, fidelitatis iuramentum et homagium etiam ore et manibus comendatum. Et promisit dictus procurator, nomine predicto, dicto domino infanti Raymundo Berengarii, quod prefatus Berengarius de Palatiolo et sui erunt semper dicto domino infanti Raymundo Berengarii et suis successoribus pro dicto feudo fideles et legales vassalli] in omnibus et per omnia, prout quilibet bonus et fidelis vassallus ac feudatarius esse debet ac tenetur suo domino sive seniori. Et [quod tradent et dabunt dicto domino infanti et suis successoribus], quocienscumque inde amoniti fuerint, infra decem dies, potestatem de forcia sive fortitudine supradicta. Quo quidem homagio per dictum procuratorem prestito sive facto et per dictum dominum infantem Raimundum Berengarii recepto, dictus dominus infans investivit de dicto feudo predictum procuratorem, nomine quo supra, presencialiter, tradendo eidem in signum ipsius investiture quendam ensem, iure ipsius domini infantis et suorum successorum in omnibus et per omnia semper salvo. Et ad mandatum ipsius domini infantis et ad requisicionem predicti procuratoris fuerunt de predictis facta duo consimilia publica instrumenta per alphabetum divisa per me, notarium infrascriptum.
Acta fuerunt hec in camera maiori castri de Monellis, ubi dictus dominus infans erat personaliter constitutus, die et anno in prima linea superius appositis et contentis, presente me, notario infrascripto, et presentibus etiam testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis, videlicet, reverendo in Christo Patre, fratre Raimundo, divina providentia abbate monasterii Sancti Petri Rodensis, Bernardo de Monte, milite, et Petro de Sancto Clemente et Iohanne Carmançoni, consiliariis dicti dominis infantis.
Sig(signe)num mei, Bernardi Ferrarii, auctoritate domini comitis Impuriarum notarii publici per totam terram et dominacionem suam, qui una cum testibus supradictis interfui et hec scribi feci et clausi.

1351 MAIG 9. CONVENT DELS PREDICADORS DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES
GUILLEM DE PALOL, FILL I HEREU DEL DIFUNT BERENGUER DE PALOL, DE VILOPRIU, DAVANT L’INFANT RAMON BERENGUER, FILL DEL REI JAUME [II] I COMTE D’EMPÚRIES, RECONEIX TENIR EN FEU LA FORTALESA DEL LLOC DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I ELS DRETS QUE LI CORRESPONEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS, ENTRE ELS RIUS TER I FLUVIÀ, I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. GUILLEM DE PALOL RECONEIX AL COMTE LA RESERVA DE LA POTESTAT, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DIES, QUAN LA DEMANI, I LI PRESTA L’HOMENATGE I EL JURAMENT DE FIDELITAT CORRESPONENTS. EL COMTE INVESTEIX GUILLEM DE PALOL EN EL FEU FENT-LI LLIURAMENT DE L’ESPASA. PER VOLUNTAT DE LES PARTS ES DEMANA QUE D’AQUEST FET ES LLIURI UN DOCUMENT A CADASCUNA D’ELLES.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 195-196. Al dors: «Regonexença e homenages fets al senyor inffant per en Guillem de Palol, per lo feu de Vilapriu». «+ Confessió y regonexença feudal, omenatge, feta per Guillem de Palol a l’infant don Ramon Berenguer, comte de Ampúrias, per la força y lloch de Vilapriu y per altres cosas que tenia en la parròchia de Sanct Pere de Vilapriu y proprietats entre lo riu de Ter y Fluvià et cetera». «Nº 728». «+ 1351. Reconocimiento y omenaje hecho por Guillem de Palol al infante don Ramon Berenguer, conde de Ampurias, por la fuerça de su lugar de Vilapriu y otros derechos que tenía en la parroquia de San Pedro de Vilapriu y entre los ríos de Ter y Fluvián et cetera». «Vilapriu. Feudos». «Ampúrias, a 7 idus maig 1351. Nº 728». «Nº 728-1».― A. Trasllat de l’1 de desembre de 1488, Sevilla, ADM, 233 / 208-209, ex O.― B. Trasllat de 4 de juliol de 1536, Sevilla, ADM, 233 / 205, ex O.― C. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 198-199, ex O.― D. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 200-202, ex B.

Noverint universi quod die lune, intitulata septimo idus mensis madii, anno Domini Mº CCCº quinquagesimo primo, Guillelmus de Palaciolo, filius et heres Berengarii de Palaciolo, quondam, de Villapriuo, existens ante presenciam incliti domini infantis Raymundi Berengarii, illustrissimi domini Iacobi, bone memorie regis Aragonum, filii, comitis Impuriarum, in presencia mei, notarii, et testium infrascriptorum confessus fuit et recognovit preffato inclito domino infanti Raymundo Berengarii quod ipse Guillelmus tenet et tenere debet pro dicto domino infante Raymundo Berengario, tanquam comite Impuriarum et domino eiusdem Guillelmi de Palaciolo, ad feudum totam forciam sive fortitudinem loci sui de Villapriuo et totum dominium et iura et quicquid dicto Guillelmo de Palaciolo pertinet et pertinere debet de iure et proprietate ipsius, tam in parrochia Sancti Petri de Villapriuo quam in aliis locis, tam voce et racione Artaldi de Fuxano, quondam, quam proprietate dominacionis et potestate nominis comitis Impuriarum vel alio modo, necnon omnia iura et dominia ad predictam forciam ubique pertinencia, seu eidem nomine dicte forcie seu iure dicti castri, tam realia quam personalia, et omnes dominaciones quas dictus Guillelmus de Palaciolo habet et sibi pertinent seu competunt quecumque esse vel spectari possunt, et quecumque alia que racione fortie et honoris sue de Villapriuo in aliis quibuslibet parrochiis eciam et locis que sunt intra flumen Titeris et flumen Fluviani dicto Guillelmo pertinent. De qua quidem forcia et fortitudine dictus Guillelmus de Palaciolo et sui tenent et debent dicto inclito domino infanti Raymundo Berengarii et suis successoribus, quocienscumque inde moniti fuerint, infra decem dies, dare et tradere potestatem. Pro quo quidem feudo dictus Guillelmus fecit et prestat dicto inclito domino infanti Raymundo Berengarii et in posse suo, in presentia mei, notarii, et testium subscriptorum, super sanctis Dei quatuor evangeliis suis manibus corporaliter tactis, fidelitatis iuramentum et homagium etiam ore et manibus comendatum. Et promisit iam dictus Guillelmus de Palaciolo dicto domino infanti Raymundo Berengarii quod ipse et sui erunt semper eidem domino infanti et suis successoribus pro dicto feudo fideles et legales vassalli in omnibus et per omnia, prout quilibet bonus et fidelis vassallus ac feudatarius esse debet ac tenetur suo domino sive seniori. Et quod tradent et dabunt dicto domino infanti et suis successoribus, quocienscumque inde amoniti fuerint, infra decem dies, potestatem de forcia sive fortitudine supradicta. Quo quidem homagio per dictum Guillelmum de Palaciolo prestito sive facto et per dictum dominum infantem Raymundum Berengarii recepto, dictus dominus infans investivit de dicto feudo dictum Guillelmum de Palaciolo presencialiter, tradendo eidem in signum ipsius investiture quedam ensem, iure ipsius domini infantis et suorum successorum, tam in laudismiis, terciis et foriscapiis, si qua ipsi domino infanti debentur et pertinent pretextu et occasione dicti feudi, quam in omnibus aliis et per omnia semper salvo et absque iuris preiudicio alieni. Et ad mandatum ipsius domini infantis et ad requisicionem dicti Guillelmi de Palaciolo fuerunt de predictis facta duo publica consimilia instrumenta per alphabetum divisa per me, notarium infrascriptum.
Acta fuerunt hec in camera hospicii seu habitacionis, quod seu quam dictus dominus infans habet in domo ffratruum Predicatorum ville Castilionis, die et anno in prima linea superius appositis et contentis, presente me, notario infrascripto, et presentibus eciam testibus ad hoc vocatis specialiter et assumptis, videlicet, Petro de Plano, consiliario dicti domini infantis, Petro de Podio et Nicholao Petri, iuresperitis de Castilione.
Eg(signe)o, Petrus Pastoris, notarius publicus per totam terram et dominacionem incliti domini inffantis Raymundi Berengarii, comitis Impuriarum prefati, auctoritate eiusdem, predictis interfui hecque scribi feci et clausi .

1355 AGOST 5
BERNAT OLIVA, RECAPTADOR DE LES IMPOSICIONS QUE GRAVEN ELS HOMES DE VILOPRIU, LLIURA A BERNAT DE MALLORCA, ADMINISTRADOR I RECEPTOR DE LES RENDES I DRETS DEL COMTAT D’EMPÚRIES, LA IMPOSICIÓ DELS DITS HOMES, LA QUAL, A RAÓ DE 14 DINERS MELGORESOS PER LES 42 PERSONES QUE ESTIGUEREN EN EL DIT LLOC DURANT L’ANY QUE COMENÇÀ L’1 DE MAIG DE 1353 I ACABÀ A FINAL DEL MES D’ABRIL DE L’ANY 1354, SUMA LA QUANTITAT DE 49 SOUS MELGORESOS. A AQUESTA QUANTITAT BERNAT OLIVA HA RESTAT ELS 4 SOUS I 5 DINERS MELGORESOS QUE LI CORRESPONEN EN CONCEPTE DEL REDELME (EXACCIÓ CONSISTENT EN UN RECÀRREC SOBRE EL DELME).

O. Sevilla, ADM, 298 / 571.

Sit omnibus notum quod ego, Bernardus Oliva, collector et levator imposicionis hominum habitancium in loco de Villapriuo, confiteor et recognosco vobis, venerabili Bernardo de Maioricis, administratori et receptori reddituum et iurium comitatus Impuriarum pro inclito domino infante Raymundo Berengarii, comite Impuriarum, quod imposicio dictorum hominum, ad racione quatuor decim denariorum malguriensium pro qualibet persona que fuerunt in dicto loco anno qui incipit prima die madii anni Domini Mi CCCi quinquagesimi tercii et finivit per totum mensem aprilis subsequentem anni domini Mi CCCi quinquagesimi quarti, et fuerunt ibi quadraginta due persone, ascendit sumam seu quantitatem quadraginta novem solidos malgurienses, de quibus habui pro meo retrodecimo quatuor solidos et quinque denarios malgurienses. Residuos quadraginta quatuor solidos et septem denarios vobis, nomine quo supra, solvi et tradidi. In cuius rey testimonium mando per subscriptum notarium vobis fieri presens publicum instrumentum.
Actum est hoc quinta die augusti, anno a nativitate Domini Mº CCCº quinquagesimo quinto.
Sig+num Bernardi Oliva predicti, qui hec firmo et laudo.
Ego, Petrus de Podiolo, notarius publicus Castilionis auctoritate domini comitis Impuriarum, hec scribi feci et clausi et meo sig(signe)no signavi. Et constat mihi [de] supra scrito in linea Vª ubi dicitur et fuerunt ibi.

Documents de l'Arxiu del Comtat d'Empúries. I

2010-10-25T23:52:00.000-07:00

Són les transcripcions dels microfilms que es guarden a Poblet sobre Vilopriu.
CD 233 Documents del 717 al 733 i del 735 al 737.

Documents del 1216 al 1306

1216 AGOST 24
EL COMTE HUG [IV] D’EMPÚRIES DÓNA EN FEU A GUILLEM D’ESCALA EL LLOC I LA TINENÇA ON ANTIGAMENT HAVIA ESTAT EL CASTELL DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I DRETS QUE LI CORRESPONEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. S’ESTABLEIX COM A CONDICIÓ QUE GUILLEM D’ESCALA HAURÀ D’EDIFICAR EL CASTELL AMB LA TORRE I LA FORTALESA. EL COMTE ES RESERVA LA POTESTAT, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DÍES, QUAN LA DEMANI. EN CAS DE MORT DE GUILLEM D’ESCALA, EL SEU SUCCESSOR EN EL FEU HAURÀ DE CONSTRUIR EL CASTELL DINS EL TERMINI DE CINC ANYS. EL COMTE RECONEIX HAVER REBUT A CANVI 300 MORABATINS ALFONSINS I L’HOMENATGE CORRESPONENT. BERENGUER D’ESCALA, PER LA SEVA PART, ACCEPTA TOTES AQUESTES CONDICIONS.

[O]. Original perdut. ― A.* Trasllat de l’1 de desembre de 1488. Sevilla, ADM, 233 / 138-141, ex [O]. Al dors: «Imstrumentum concesionis quod comes Impuriarum [fecit ...] Guillelmo de Scala forciam de Vilaprivo apud [...]». «Instrumentum feudi de Villaprivo et de Valle de Viano». «Ampúrias. A Guillem de Scala, del loch de Vilapriu, que avia de fer una fortaleza y dels drets y justícias et cetera». «1216. Donación en feudo hecha por el conde don Ugo de Ampurias [a Guillermo de Scala y de la fuerza y del lugar] de Vilapriu, donde huviesse de hazer una fortaleza, y de los demás derechos y justicias que allí tenía». «Vilapriu. Feudo». «Vilapriu». «Concess[io ...] de E[mpúries ... Guillem de] Scala [... Vila]priu lo [...]». «718-2». [... Vilapriu] de [... Vilapriu]». «Vilapriu». «Concess[ió ...] de en[... Guillem de] Scala [... Vila]priu lo [...]».

Hoc est translatum bene et fideliter sumptum in villa Castillionis Empuriarum, die prima mensis decembris, anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo octuagesimo octavo, cum auctoritate et decreto magnifici et providi viri atque doctoris, egregii Michaelis Soler, vicecancellarii illustrissimi principis et domini, domini infantis Enrichi Aragonum et Sicilie, ducis Sogurbii Deique gratia Empuriarum comitis, domini Vallis d’Uxó, Serre des Liza, Paterne, Benegazir et Popule de Benegazir et asser[to]ris dicti comitatus, a quodam pergameneo instrumento publico non cancellato, non viciato nech in aliqua sui parte suspecto, sed omni prorsus vicio et suspicione carente, in archivo dicti illustrissimi domini infantis recondito et existente, cuius tenor de verbo ad verbum sequitur et est talis:

«Hec sit semper omnibus hominibus noticiam, tam presentibus quam futuris, stabilis et firma quod nos, Ugo, Dei gratia comes Empuriarum, per nos et per omnes nostros, presentes atque futuros, donamus et, cum hac presenti publica omni tempore valitura, liberando tradimus tibi, Guillermo de Scala, et tuis, perpetuo, in feudum totum lochum et tenedonem in quo fuit condam castrum de Villauprid et totum dominium et iura quitquid michi pertinet vel pertinere debet, de iure vel de [facto], proprietate ipsius castri, tam in parrochia Sancti Petri de Villauprid quam in aliis locis, tam voce et racione [A]rtalli de Fux[a]no olim, defuncti, quam proprietate dominacionis et potestate nominis mei vel alio modo, cum exitibus et ingresibus, et pertinenciis et tenedonibus, et terminis et terminacionibus, et afrontaciones et afrontacionibus, et hominaticis militum et omnium, et hominibus et feminis, et pratis et paschuis, et aquis et aqueductis, et boschis et garricis, et censibus et usaticis, et agrariis et omnium rerum dominiis sive exaccionibus ac proventibus, et cum omnibus aliis [quot]que dici vel nominari sive excogitari aliquo modo possunt ad dictum castrum ubique pertinentibus aliquo iure, taliter quod facias ibi castrum cum turre et forcia et quitquid ibi aliud facere volueris ad tuam voluntatem, de abisso usque ad celum, et habeas et teneas ea omnia sine contradimento alicuius viventis persone et sine aliquo retentu, quem ibi vel inde non facio, nisi solummodo potestatem quam michi tenearis dare et tradere de ipso castro et turre et forcia quocienscumque a me amonitus fueris infra decem dies. Et in his supradictis omnibus, bono animo et spontanea voluntate nulliusque suadentis ingenio, dono et, in presenti, liberando, trado tibi et tuis omnia iura et dominia ad predictum castrum ubique pertinencia, tam regalia quam personalia, michi aliquo modo competencia vel competitura, et omnes dominationes et iusticias michi pertinentes vel competentes, tam ad penam corporalem quam ad penan puccuniariam, quotque spectare vel esse poss[unt], ut habeas illa omnia supradicta ad fidelitatem et servicium meum et successorum meorum, sicuti bonus vassallus debet facere et servire fideli domino suo. Prefatam vero forciam facias sine contradimento. Et si forte decesseris priusquam predictam forciam feceris, ipse qui locum tuum tenuerit post te teneatur facere ibi dictam forciam usque ad quinque annos. Et propter hec confitemur nos a te numerando recepisse trescentos morabatinos alfonsinos boni et fini auri retique ponderis, renunciando excepcioni non numerate peccunie, et insuper a persona tua homaticum. Et ego, Guillermus de Scala iam dictus, convenio vobis, domino meo Ugoni, Dei gracia Comiti iam dicto, facere predictum castrum et forciam et turrem sicut dictum est et tradere potestatem per preffatam amonicionem sicut pretactum est, et cetera alia attendere et complere sicuti bonus vassallus debet facere bono domino suo, sine omni enganno. Si quis hoc rumpere voluerit non valeat.
Actum est hoc nona kalendas augusti, anno Domini millesimo ducentessimo sexto decimo.
Sig+num Ugonis, Dei gratia comitis Empuriarum, sig+num Marie, Dei gratia comitisse, uxoris eius, qui hec firmamus firmarique rogamus.
Sig+num Gaucerandi de Castillione. Sig+num Bernardi de Palaciolo. Sig+num Otgerii. Sig+num Arnalli [Gamed]. Sig+num Poncii de Monte Tirono.
Bernardus Sancii, qui hec scripsi, cum litteris rasis et emendatis in Xª linea, in loco ubi dicitur «sine contadimento», die et anno quo su(senyal)pra.
Bernardus Stephani, Gerundensis canonicus et publicus notarius, subscribo (senyal)».

Ego, Michael de Solerio, legum doctor Castillionis, vicecancellarii serenissimi domini, domini infantis Enrici de Aragonia et Sicilie, ducis Sugurbii et comitis Impuriarum et cetera, [assertor] pro[cura]cionis eiusdem [comitatus], huic translato nostra[m] auctoritatem interpono pariterque [decretum].
Sig(signe)num mei, Michaelis de Mayans, habitatoris ville Castillionis, auctoritate illustrissimi domini infantis, Empuriarum comitis, notarii publici per totum eius comitatum tenentisque claves dicti archivi, qui hoc translatum, a suo originali in dicto archivo recondito sumptum et cum eodem fideliter de verbo ad verbum correctum et comprobatum, scribi feci et clausi.

1230 JUNY 26
PONÇ HUG, COMTE D’EMPÚRIES, INFEUDA A GUILLEM D’ESCALA I ALS SEUS, PERPÈTUAMENT, EL LLOC I TINENÇA ON ANTIGAMENT HAVIA ESTAT EL CASTELL DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I ELS DRETS QUE LI CORRESPONEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. S’ESTABLEIX COM A CONDICIÓ QUE GUILLEM D’ESCALA HAURÀ D’EDIFICAR EL CASTELL AMB LA TORRE I LA FORTALESA. EL COMTE ES RESERVA LA POTESTAT, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DIES, QUAN LA DEMANI. EN CAS DE MORT DE GUILLEM D’ESCALA, EL SEU SUCCESSOR EN EL FEU HAURÀ DE CONSTRUIR EL CASTELL DINS EL TERMINI DE CINC ANYS. EL COMTE RECONEIX HABER REBUT A CANVI 300 MORABATINS ALFONSINS I L’HOMENATGE CORRESPONENT. BERENGUER D’ESCALA, PER LA SEVA PART, ACCEPTA TOTES AQUESTES CONDICIONS.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 134-135. Al dors: «[…]». «Nº 717». «[A sis chalendas] juliol, 1230». «+ Enfeudoria feta per Don Pons Ugo, comte de Ampúries, a Guillem de Escala del [loch] a hont està lo castell de Vilapriu et cetera». «Nº 717». «Nº 717». «[… infeudacione fuerunt posite […] in memoriali».

Sit notum cunctis quod nos, Poncius Ugo, Dei gratia comes Ympuriarum, per nos et per omnes nostros, presentes atque futuros, liberamus et cum hac presenti publica carta omni tempore valitura liberando tradimus tibi, Guillemo de Scala, et tuis, perpetuo, in feudum totum locum et tenedonem in quo fuit condam castrum de Villauprid et totum dominium et iura et quicquid nobis pertinet et pertinere debet de iure vel de proprietate ipsius, tam in parrochia Sancti Petri de Villauprid quam in aliis locis, tam voce et racione Artalli de Fuxano, olim deffuncti, quam proprietate dominacionis et potestate nominis mei vel alio modo, cum exitibus et ingressibus, et pertinenciis et tenedonibus, et terminis et terminacionibus, et affrontaciones et affrontacionibus, et hominaticis militum et omnium hominum, et hominibus et feminis et pratis et pascuis, et aquis et aqueductibus, et boscis et garricis, et censibus et usaticis et agrariis, et omnium rerum dominiis sive exaccionibus ac proventibus, et cum omnibus aliis quecumque dici vel nominari sive excogitari aliquo modo possunt, ad dictum castrum ubique pertinentibus aliquo iure. Taliter quod facias ibi castrum cum turre et forcia et quicquid ibi aliud facere volueris ad tuam voluntatem, de abiso usque ad celum. Et habeas et teneas ea omnia sine contradimento alicuius viventis persone et sine aliquo retentu, quem ibi vel inde non facimus, nisi solummodo potestatem quam nobis tenearis dare et tradere de ipso castro et turre et forcia quocienscumque a nobis amonitus fueris infra X dies. Et in hiis supradictis omnibus, bono animo et spontanea voluntate nulliusque suadentis ingenio, damus et in presenti liberando tradimus tibi et tuis omnia iura et dominia ad predictum castrum usque ubique pertinencia, tam realia quam personalia, nobis aliquo modo competencia vel competitura, et omnes dominaciones et iusticias nobis pertinentes vel competentes, tam ad penam corporalem quam ad penam peccuniariam quecumque spectari vel esse possunt, ut habeas illa omnia supradicta ad fidelitatem et servicium nostrum et successorum nostrorum, sicuti bonus vassallus debet facere et servire fideli domino suo. Prefatam vero forciam facias sine contradimento. Et si forte decesseris priusquam predicta forciam feceritis ipse qui locum tuum tenuerit post te, teneatur ibi facere dictam forciam usque ad V annos. Et propter [hoc confitemur] nos a te numerando recepisse trescentos morabatinos alphonsinos boni et fini auri rectique ponderis. Renunciando excepcioni non numerate peccunie et insuper a persona tua hominaticum. Et ego, Guillemus de Scala iam dictus, convenio vobis, domino meo Poncio Ugoni, Dei gratia comiti iam dicto, facere predictum castrum et forciam et turrem sicut dictum est et [tradere] potestatem per prefatam amonicionem sicut pretaxatum est, et cetera alia attendere et complere sicut bonus vassallus debet facere bono domino suo, sine omni enganno. Si quis hoc rumpere voluerit non valeat.
Actum est hoc VI kalendas iulii, anno ab incarnacione Domini Mo CCo XXXº.
Ego, Poncius Ugo, comes Ympuriarum, qui hoc firmo et laudo. Sig+num
Sig+num Guillelmi de Scala, qui hoc laudo et firmo firmarique rogo.
Sig+num Gaucerandi de Carcelano, sig+num Poncii de Monte Tirono, sig+num Guillelmi de Monte Tirono, sig+num Guillelmi [Letoni], sig+num Guillelmi Alioni, sig+num Bernardi de Pulcro Podio, sig+num Petri Berengarii, sig+num Guillelmi Ysarn, testium.
Bernardus [de Ab]adia, qui hoc mandato magistri Bernardi, publici Castilionis scriptoris, scripsit (signe).
Magister Bernardus, publicus scriptor Castilionis, gerensvices Guillelmi Ugonis, qui hoc subscribo et hoc signum (signe) facit .

1274 DESEMBRE 5
HUG [V], COMTE D’EMPÚRIES, CONFIRMA BERENGUER D’ESCALA, DE GIRONA, FILL DEL DIFUNT GUILLEM D’ESCALA, I ELS SEUS, PERTÈTUAMENT, EN EL FEU DE LA FORTALESA DE VILOPRIU, AMB EL DOMINI I ELS DRETS QUE LI PERTANYEN, TANT DINS LA PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILOPRIU COM EN ALTRES LLOCS, I TANT PEL DRET QUE LI PERTANY DEL DIFUNT ARTAU DE FOIXÀ COM PER PROPIETAT DE DOMINI O ALTRA QUALSEVOL RAÓ. EL COMTE ES RESERVA LA POTESTAT, LA QUAL LI SERÀ RETORNADA, DINS L’ESPAI DE DEU DIES, QUAN LA DEMANI. LA CONFIRMACIÓ COMPORTA LA FIDELITAT DE BERENGUER D’ESCALA I DELS SEUS AL COMTE I ALS SEUS SUCCESSORS AIXÍ COM L’ACCEPTACIÓ DEL TERMES DEL CONTRACTE. EL DOCUMENT ÉS UNA CÒPIA DE FINALS DEL SEGLE XVII O PRINCIPIS DEL XVIII, FETA A PARTIR DE L’ORIGINAL CONSERVAT A L’ARXIU DEL DUC DE SOGORB I DE CARDONA, SITUAT A LA VILA D’ARBECA, DINS LA TORRE MESTRA. [L’AUTOR DE LA CÒPIA CAL SUPOSAR QUE ÉS EL NOTARI JOAN BUSQUETS, ARXIVER DE L’ARXIU].

O. Sevilla, ADM, 233 / 149-150.― A.* Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 144, ex O (manca el segon foli d’aquest document).― B. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 152-153.

In archivo generali excellentissimi domini ducis Sugurbi et Cardonae, marchionis de Comares et Pallariensis, comitis Ampuriarum et Pratarum, vicecomitisque de Vilamur ac domini civitatum de Llucena et de Solsona necnon baroniarum de Entensa, Otina, Arbeca, Vallis de Uxó, Beneguasil, Paterna et aliarum que sunt in principatu Cathaloniae et regno Valentiae, magni comestabilis in regnis Aragonum et consiliarii sive consilii status suae magestatis, quem habet sua excellentia in castro suae villae de Arbeca, archiepiscopatus Tarrachonensis, in quadam turri que dicitur la Torra Mestra, in quo sunt reconditae sive archivatae omnes scripturae et actus omnium suorum statuum sive dominationum, qui et que sua excellentia habet in dictis principatu Cathaloniae et regno Valentiae, divisa vel divisae per diversos armarios o armaris, in armario vero feudorum comitatus Ampuriarum est quedam donatio et infeudatio in pergameno scripta huius tenoris:

«Hec sit semper omnibus hominibus notitiam, tam presentibus quam futuris, stabilis et firma, quod nos, Hugo, Dei gratia comes Impuriarum, per nos et per omnes nostros, presentes et futuros, donamus et cum hac presenti publica omni tempore valitura liberando tradimus tibi, Guillermo de Scala, et tuis, perpetuo, in feudum, totum locum et tenedonem in quo fuit condam castrum de Vilauprid et totum dominium et iura et quicquid michi pertinet vel pertinere debet de iure vel de proprietate ipsius castri, tam in parrochia Sancti Petri de Villauprid quam in aliis locis, tam voce et [ratio]ne Artalli de Fuxano, olim deffuncti, quam proprietate [do]minacionis et potestate nominis meis vel alio modo, cum exitibus et ingressibus, et pertinentiis et tenedonibus, et terminis et terminacionibus, et affrontationes et affrontationibus, et hominaticis militum et omnium hominum, et hominibus et feminis, et pratis et pascuis, et aquis et aqueductibus, et boschis, [gar]ricis et censibus, et faticis et agrariis, et omnium rerum domi[niis] sive exactionibus ac proventibus, et cum omnibus alii |f.2 [quecumque dici vel nominari sive excogitari aliquo modo possunt, ad dictum castrum ubique pertinentibus aliquo iure. Taliter quod habeas et teneas ea omnia sine contradimento alicuius viventis persone et sine aliquo retentu quam ibi vel inde non facimus, nisi solummodo potestatem quam nobis tenearis dare et tradere de ipsa forcia quocienscumque a nobis amonitus fueris infra decem dies. In hiis supradictis omnibus, bono animo et spontanea voluntate nullusque suadentis ingenio, damus et in presenti liberando tradimus tibi et tuis omnia iura et dominia ad predictam forciam ubique pertinencia, tam realia quam personalia, nobis aliquo modo competencia vel competitura, et omnes dominaciones et iusticias nobis pertinentes vel competentes, tam ad penam corporalem quam ad penam peccuniariam quecumque spectari vel esse possunt, ut habeas et teneas illa omnia supradicta ad feudum, ad fidelitatem et servicium nostrum et successorum nostrorum, sicut bonus vassallus debet facere et servire fideli domino suo. Et ego, Berengarius de Escala iam dictus, convenio vobis, domino meo Ugoni, Dei gratia Impuriarum comiti iam dicto, tenere per vos et vestros semper in feudum predictam forciam sive fortitudinem et tradere inde vobis potestatem per prefatam amonicionem sicut pretaxatum est, et cetera omnia atendere et complere sicut bonus vassallus debet facere bono domino suo, sine omni enganno. Si quis hoc rumpere voluerit non valeat.
Actum est hoc nonas decembris, anno Domini Mo CCo LXXº IIIIº.
Sig+num Berengarii de Escala predicti, qui hoc firmo et laudo.
Testes huius rei sunt Poncius Bech et Sequinus de Sancto Andeolo et Raymundus Iudex, miles.
Sig(signe)num Iohannis Fusterii, qui hoc scripsit.
(Signe) Ego, Matheus Eymerici, notarius publicus Castillionis, subscribo».

Et ut predictis, alieno calamo fideliter scriptis, in iuditio et extra fides plenaria ab omnibus ubique adhibeatur, ego, Ioannes Busquets, notarius et archivarius dicti archivi, in fidem et testimonium premissorum hic me subscribo et meum appono sig(senyal)num].

1281 SETEMBRE 17
RAMONA DE VILOPRIU, ESPOSA DE BERENGUER DE PALOL, RECONEIX AL COMTE PONÇ HUG D’EMPÚRIES QUE TÉ EN FEU EL CASTELL, LA TORRE I LA FORTALESA DE VILOPRIU, TAL I COM L’HAVIA TINGUT BERENGUER D’ESCALA. PER AQUESTA RAÓ, LI PRESTA JURAMENT DE FIDELITAT I S’OBLIGA A TORNAR-LI LA POTESTAT, DINS EL TERMINI DE DEU DIES, QUAN LI SIGUI DEMANADA PEL COMTE. EN UN DOCUMENT REDACTAT A CONTINUACIÓ, EN EL MATEIX PERGAMÍ, RAMONA DE VILOPRIU, PROMET AL COMTE QUE EN EL TERMINI DE TEMPS QUE VA DES DEL DIA DE LA DATA D’AQUEST DOCUMENT A LA FESTA DE NADAL LI PRESENTARÀ ELS DOCUMENTS RELACIONATS AMB EL CASTELL, LA TORRE I LA FORTALESA DE VILOPRIU, DE MANERA QUE SI EN AQUELLS CONSTA QUE TÉ ALTRES POSSESSIONS EN FEU PEL COMTE, LI FARÀ LA CONVINENÇA, L’HOMENATGE I EL JURAMENT DE FIDELITAT PERTINENTS. D’IGUAL MANERA HO FARÀ SI EL COMTE LI PRESENTA DOCUMENTS EN EL MATEIX SENTIT. EL LLIURAMENT EN PÚBLICA FORMA DEL DOCUMENT EL FA EL NOTARI BERNAT JONQUER PER MORT DEL NOTARI MATEU EIMERIC.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 156-157. Al dors: «Instrumentum conveniencie castri de Vilalpriuo de quo promissa est et iurata dari postea si comiti inffra decem dies et inde fit sibi homagium». «+ 1281. Reconocimiento y omenage hecho por Ramona de Vilapriu, muger de Berenguer de Palol, al conde de Ampurias, por el castillo y torres [y] fuerças de Vilapriu et cetera y otras cosas que fueron de Berenguer de Scala». «Nº 720-1». «Nº 721-1». «Nº 720». «Nº 721». «[...] per Berenguer de Pallol al [...] torres de Vilapriu [...]». «Vilapriu». «Ampurias, [a 15 chalendas octubre] 1281». «Nº 720». «Nº 721». «Instrumentum feudi [...] de Villapriuo».― A. Còpia autèntica de finals del segle XVII / principis del segle XVIII, Sevilla, ADM, 233 / 160-161, ex O.

Sit omnibus notum quod ego, Raimunda de Villapriuo, uxor Berengarii de Palaciolo, confiteor et in veritate recognosco vobis, domino Poncio Ugoni, Dei gracia Impuriarum comiti, quod teneo et debeo tenere pro vobis ad feudum totum castrum et totam turrem et forciam meam de Vilapriuo, cum omni fortitudine que ibi est et alia omnia que Berengarius de Scala tenebat ibi pro vobis. Unde promito et convenio vobis bona fide quod ero vobis semper fidelis et vestris de dicto feudo et de corpore vestro et de vita vestra et de omnibus membris vestris que in corpore vestro se tenent, et quod de dicto castro et turre et forcia ac fortitudine dabo vobis potestatem infra decem dies postquam a vobis requisita fuero irata et paccata, cum forfet et sine forfet, et a comonir non me vetabo, set ita bene et fideliter vobis attendam et non contraveniam aliqua ratione. Et hec iuro per Deum et eius sancta quatuor evangelia meis manibus tacta attendere et non contravenire, et facio inde vobis homagium.
Actum est hoc XVº kalendas octobris, anno Domini Mº CCº LXXXº primo.
Sig+num Raimunde de Villapriuo, antedicte, que hec firmo et iuro.
Testes huius rei sunt: Arnaldus Sequinus, vicarius domini comitis, et Berengarius de Beiania et Poncius de Villanova, milites, et Guillelmus de Canellis et Raimundus de Cistella, iuresperiti.
Ego, Bernardus de Jonquerio, notarius publicus Castilionis, hoc instrumentum, receptum per Matheum Eymerici, notarium Castilionis, condam, nondum per eum in pergameno redactum in morem preventi, mandato et auctoritate Poncii Cabonis, iudicis ordinarii domini comitis Impuriarum, fideliter de notulis seu protocollis dicti Mathei abstraxi, scripsi et clausi et meo sig(senyal)no signavi.

Sit omnibus notum quod ego, Raimunda de Villaupriuo, uxor Berengarii de Palaciolo, promito vobis, domino Poncio Ugoni, Dei gracia Impuriarum comiti, quod hinc usque ad festum Natalis Domini hostendam vobis dicta instrumenta que habeo pertinencia ad castrum et turrem et fortitudinem de Villaupriuo, et si forte reperietur in illis instrumentis quod plura alia debeam tenere per vos ad feudum ultra que hodie vobis recognovi tenere per vos ad feudum, illa recognoscam tenere per vos ad feudum et faciam inde vobis conveniencias et homagium ac sacramentum sicut hodie feci de aliis predictis, vel si vos poteritis michi hostendere quod plura debeam ibi tenere per vos, illa similiter recognoscam tenere per vos. Et sic iuro per Deum et eius sancta quatuor evangelia meis manibus tacta predicta attendere et non contravenire.
Actum est hoc XVº kalendas octobris, anno Domini Mº CCº LXXXº primo.
Sig+num Raimunde de Villaupriuo, antedictae, que hec firmo et iuro.
Testes huius rei sunt: Arnaldus Sequinus, vicarius domini comitis, et Berengarius de Beiania et Poncius de Villanova, milites, et Guillelmus de Canellis et Raimundus de Cistella, iuresperiti.
Ego, Bernardus de Jonquerio, notarius publicus Castilionis, hoc instrumentum, receptum per Matheum Eymerici, notarium Castilionis, condam, nondum per eum in pergameno redactum morem preventi, mandato et auctoritate Poncii Cabonis, iudicis ordinarii domini comitis Impuriarum, fideliter de notulis seu protocollis dicti Mathei abstraxi, scripsi et clausi et meo sig(signe)no signavi.

1306 SETEMBRE 26
ARNAU DE LADRERA, BATLLE DE VERGES, REQUEREIX DALMAU DE PALOL, CAVALLER D’ARENYS, PERQUÈ LI LLIURI LA POTESTAT DEL CASTELL DE VILOPRIU. DALMAU DE PALOL, PER LA SEVA PART, LLIURA AL DIT BATLLE UNA CÈDULA ON CONSTA QUE COM A HEREU DE LA SEVA MARE, RAMONA, TÉ EN FEU EL DIT CASTELL I QUE ESTÀ PREPARAT PER PRESTAR L’HOMENATGE CORRESPONET AL COMTE D’EMPÚRIES.

O.* Sevilla, ADM, 233 / 165-166. Al dors: «+ Requeriment fet per part del comte de Ampúrias a Dalmau de Pallol et cetera, lo qual respongué que ell està aparellat de prestar los omenatges del castell de Vilapriu y donar las potestats et cetera». «+ Ampurias. A [6] chalendas octubre 1306». «Nº 722». «Nº 722». «+ 1306. [Acta] en que el bayle de Verges requirió a Dalmao de Palol [a que haría] lo que el conde de Ampurias le avía [mandado] por sus letras y él respondió por efecto que estava aparejado para prestarle omenage y darle la potestad de la villa de Vilapriu, que tenía en feudo por él». «Vilapriu. Feudo». «Nº 722».

Noverint universi quod cum Arnaldus de Ladrera, baiulus de Virginibus, die et anno infrascripto, in presencia notarii et testium infrascriptorum dixisset [...] domini comitis Impuriarum Dalmacio de Palaciolo, militi de Aregnis, si traderet sibi, nomine dicti domini comitis, potestatem sive postat castri de Villapriuo, ut in litteris [missis ...] predicti a dicto domino comite [...]. Dictus Dalmacius incontinenti obtulit dicto baiulo quidam cedulam papiream in scriptis, quam [petiit legere] coram dicto baiulo et testibus infrascriptis per notarium infrascriptum et eam in publicam formam redigi. Tenor vero dicte cedule dinoscitur talis esse:

«Jo, en Dalmau de Palol, axí com a hereter per testament de la dona na Ramona, sa enrera dona del castell de Vilapriu, mare mia, la qual per [senyoria] lo dit castel en feu [tenia] et axí com aquel a qui pertany lo dit castel a feu et axí com aquel qui posseex lo dit castel, ab ses pertenençes, et encara l’a tengut et posseït en pau del temps de la mort de la dita dona a ensà. E ff[...], en presència don Arnau de Ladrera et dels testimonis deval scrits, que som et s’ere tostemps appareylat fer homenatge al senyor comte per lo dit castel, per lo qual senyor comte yo tench lo dit castel, et, encara, que liure postat del dit castel a•n Arnau de Ladrera per rahon de la guerra la qual espera aver lo senyor comte ab lo rey d’Aragón. Et per aqueles coses tan solament, per les quals yo li deia donar postat del dit castel et li sia tengut de donar postat del dit castell et per la empara del senyor comte que ha feta en sa letra dels béns de la dita na Ramona de Vilapriu et de les rendes del dit castel, pus que ela morí, d’aquels fruyts o béns emperò que yo he reebuts, offir al senyor comte dret et son appareylat de les dites coses estar a coneguda de son jutge, et encara soplech al dit senyor comte que no•m fassa tort. Et offir-me que [som] et seré appareylat d’estar a coneguda de son jutge de tota res que•l senyor comte ho altre persona entena a demanar contra mi per lo dit castel. E aquestes coses dic yo, dit Dalmau, sal mon dret en totes coses».

Unde ego, Guillelmus Bernardi, notarius publicus de Virginibus, ad requisicionem et mandatum dicti Dalmacii, predictam cedulam coram dicto Dalmacio et dicto baiulo et testibus infrascriptis legi et eam in formam publicam redigi feci ad habendum inde memoriam sempiternam.
Quod est actum VIº kalendas octobris, anno Domini Mº CCCº sexto, presentibus testibus Castilione Mathei et Bartholomeo Mathei, de Virginibus, et Petro de Villapriuo, de Villa de Mato, et Guillelmo Feces, clerico de Villauprivo.
Sig(signe)num Ffrancisci Iaçperti, qui hec scripsit.
Ego, Guillelmus Bernardi, notarius publicus de Virginibus, hec scribi feci et meum sig(signe)num aposui.

DISPENSES MATRIMONIALS EFECTUADES A VILOPRIU ENTRE EL 1664 I EL 1915

2010-01-31T06:17:00.000-08:00

1664 Miquel Baus / Caterina Salom
1677 Damià Alsina / Caterina Baus
1683 Joan Mallol / Caterina Baus
1740 Ponç Desplans / Paula Vehí
1747 Pere Valentí / Maria Llonch
1754 Francesc Quintana / Anna Maria Verdaguer
1769 Francesc Batlle / Maria Teresa n. c.
1776 Miquel Escarrà Font / Beneta Vehí Desplans
1786 Josep Roger Payet / Esperança Figueres Isern
1793 Josep Massot Prat / Coloma Cós Huix
1794 Joan Roger / Margarida Bauló Torras
1795 Pere Serra / Maria Masó
1795 Miquel Gusó Costals / Rosa Pibernat Poch
1795 Josep Vehí Roca / Maria Batlle Ferrer
1795 Antoni Masó / Maria Díaz Carbonell
1795 Pere Gusó Valentí / Rosa Quintana Colomer
1795 Narcís Batlle Alsina / Rosa Ferrer Alsina
1795 Joan Talleda / Caterina Vilar Comparga
1797 Narcís Quintana / Margarida Morvey Reixach
1806 Damià Ferrer Alsina / Teresa Isern Geli
1806 Pere Sutilà Ribera / Mariàngela Barceló
1806 Narcís Ferrer de Ponent / Teresa Vicens
1806 Joan Llonch / Teresa Ferrer
1806 Cristòfol Balle Poch / Caterina Esquerrà
1807 Pere Llobera Aimerich / Francesca Mallol Puig
1808 Pere Perpinyà / Maria Verdaguer Tallada
1843 Pere Pou / Francesca Iglesias
1858 Mateu Masó Creueta / Maria Teixidor Oliveres
1864 Pere Perpinyà Carreras / Maria Elena Gou Sunyer
1869 Joan Xargay Batllori / Francesca Pou Iglesias
1872 Joan Vinyes Pibernat / Teresa Ferrer Llobera
1877 Martí Alsina Castanyer / Maria Nierga Palleró
1877 Francesc Oliveres Hospital / Dolors Masó Salart
1877 Paladi Nierga Payeró / Francesca Noguera Oliva
1877 Pere Batlle Sagols / Rosa Pigem Pagès
1882 Sebastià Ponsatí Serra / MariaPou Iglesias
1882 Pere Ferrer Lloveras / Rosa Massot Arnautó
1882 Silvestre Ferrer Massó / Antònia Costa Cos
1883 Narcís Xuriguera Baguer / Maria Costa Pagès
1883 Pere Vilardell Salabert / Antònia Mateu Rabert
1888 Josep Ferrer Aulet / Mariàngels Massot Arnautó
1889 Salvador Baguer Oliver / Joaquima Camps Torres
1890 Josep Alsina Cos / Francesca Ferrer Llobera
1890 Frederic Ferrer Oliveres / Carme Miàs Canals
1890 Miquel Cós Gelada / Concepció Cós Garriga
1892 Joan Vilar Roca / Carme Xargay Pou
1892 Jaume Ayach Massot / Antònia Pujol Planes
1899 Pere Cos Garriga / Magdalena Ponsatí Pou
1905 Francesc Batlle Fàbrega / Emília Batlle Gustà
1906 Josep Pibernat Joher / Carme Massot Arnau
1907 Joan Cos Gelada / Teresa Alsina Nierga
1915 Pere Vilardell Gou / Anna Salitja

ELS MASOVERS DE CAN MALLOL

2010-01-31T06:00:00.001-08:00

La Lola Carreras va néixer al poble de Alfar, al mas d’en Xicu Valent, Alt Empordà, l’any 1920. Els pares eren en Francisco Carreras i la Maria Vilà que l’any 1930 es feren càrrec de la masoveria de can Mallol fins l’any 1939. Un dels germans, l’Enric es va casar amb la noia de can Roger. Altres germans foren el gran, en Francisco que morí a la guerra a la batalla de l’Ebre junt amb el noi de can Cosme i el petit, en Just.
En acabar la guerra, l’amo de can Mallol, el Sr. Quimet, els va acomiadar per haver-se manifestat d’esquerres durant la contesa.
Quan els Carreras deixaren can Mallol, anaren a viure a cal Fuster on ja hi vivien altres parents.

Els seguiren en la masoveria la família d’en Josep Margall Claperols i la seva dona Francisca Torrent Cargol que havien estat masovers a Pins i finalment al mas Barbellons. Vingueren també els fills, la Maria, en Josep “Pitu” i la Carmeta que era muda a causa d’una meningitis.
La Lola Carreras es casà amb en Pitu Margall l’any 1945 tornant així a viure a can Mallol amb els seus sogres, Al cap d’un any de casada va tenir el seu primer fill, en Lluís. El part va ser bastant traumàtic. L’assistí el Sr. Llach de Verges, pare del cantant Lluís Llach, que aleshores feia de metge a Vilopriu entre d’altres pobles de la comarca. Al cap de quinze mesos, sense desitjar-ho tan aviat, la Lola tingué el seu segon fill, en Narcís.

Els Margall s’estigueren de masovers fins entrats els anys 80 per això aquesta casa també és coneguda per can Margall
Els primers temps de casada, la Lola no tenia cap possibiltat de poder iniciar un petit negoci com ara criar gallines, conills, ànecs o produir productes de l’horta per vendre als mercats ja que passaven moltes necessitats. Va ser la seva mare que li va regalar una llocada, es a dir una gallina amb ous per incubar, amb la que va poder en primer lloc, alimentar-se millor i també amb els pollets sobrants, iniciar la venda d’ous i gallines. A partir d’aquí vingueren les oques, conills, tomàquets, etc. que la Lola, amb l’auto d’en Pou anava cada dissabte a vendre al mercat de Girona. També li comprava ous molta gent de Vilopriu com l’Andreu Lena que tenia el bar i que li en comprava vàries dotzenes i també la rectoria entre d’altres.

Quan les monges benetes del convent de Sant Daniel es feren càrrec de les propietats de la casa decidiren posar una granja de porcs a unes terres que formaven part de la propietat i que eren properes a la casa. Diu la Lola que eren les millors terres.. Se’n encarregaren en Pitu Margall i el seu fill Narcís. Això suposà un bon canvi i prosperitat per la família Margall. Recorda la Lola que la primera vegada que “l’Emparo”que fou la mare abadessa que seguí a la Clara Mallol quan aquesta morí, va entrar a can Mallol li va donar un copet a l’esquena i li va dir “Lola s’ha acabat de patir en aquesta casa” doncs coneixia la misèria i les penúries que passaven. Aquell dia en Pitu Margall ensenyà a les monges els camps i els boscos que formaven la propietat de can Margall. Les monges quedaren astorades i deien “mare de Déu, no sabíem que tinguéssim tot això!”
Quan finalment el 1988, la Lola deixà can Margall es traslladà a Viure a Camallera d’on aquest setembre de 2005 hem pogut recollir de la seva memòria tots aquests records.

DOCUMENTS SOBRE VILOPRIU

2010-01-31T04:44:00.000-08:00

TEXTOS DELS LLIBRES DE BENEFICIS, PROCESSOS, MITRA, DELMES, NOTARIS, ETC. DIPOSITATS A L’ARXIU DIOCESÀ DE GIRONA I QUE APORTEN DADES INTERESSANTS SOBRE LA HISTÒRIA DE VILOPRIU

1278 octubre 9. Testament de Berenguer de Palol, que pren per marmessors el seu pare, Berenguer de Palol, la seva mare Raimunda, l'esposa Berenguera, fra Gispert, sagristà de Sant Pere de Rodes, Guillem de Jafre i Bernat Gispert; elegeix sepultura a Sant Sadurní d'Arenys; fa deixes a San Pere de Vilopriu, l'església de Sant Mateu de Valldevià, l'altar de Sant Pere d'Arenys i la confraria de Sant Antoni. Fa llegats a una germana innominada i a la filla Raimunda, que ha de fer-se religiosa, i institueix hereu el fill Francesc, al que substitueix els seus propis germans, Ponç Dalmau, Arnau i Berenguera. E Guillem Romeu, domer de Jafre (f 25rv)
R-000-00117

1297 desembre 14. Raimunda, viuda de Berenguer de Palol, cavaller, fa donació a Berenguer Otger, cavaller, del seu castell de Vilopriu amb tots els drets que hi rep, amb retenció de 3.000 sous per testar, de 500 sous pel seu fill Dalmau, de 200 sous per la seva neboda Raimunda, monja de Santa Clara de Castelló, de 100 sous per a la seva filla Berenguera, i de 1.000 sous pel seu fill Arnau, cas que tornés. E. Bernat de Jonquer, notari públic de Castelló (f 86-87).
R-000-00200

Bartomeu, clergue de Vilopriu, renuncia la doma de Vilopriu, 11 setembre 1299.
G-001-00538

Pere Oliba de Bàscara i Pere Ferrer de Vilopriu, marmessors d’Arnau Oliba clergue, prometen pagar diverses quantitats a Oliver d’Alou, clergue de Vilopriu, i a Boet de Quintana, diaca de la mateixa església, per compres de rendes beneficials fetes per dit Arnau, 26 abril 1300.
G-001-00579

1303 agost 23. Clàusules del testament de Raimunda, senyora de Vilopriu, viuda de Berenguer de Palol, cavaller, que pren per marmessors Guillem de Jafre, nebot seu, Pere de Santfeliu, cosí seu, cavallers, Dalmau de Palol, fill seu i Pere Ferrer de Vilopriu i institueix hereu el seu fill Dalmau de Palol. E. Guillem Duran, domer de Vilopriu (f 84rv).
R-000-00239

1307 setembre 24. Berenguer Otger cavaller, ven a Dalmau de Palol d'Arenys el seu castell de Vilopriu i els drets que rep a aquesta parròquia, pel preu de 18.000 sous. E. Guillem Bernat, notari públic de Verges (f 85rv).
R-000-00251

Data
1319, octubre, 15
Descripció
Dalmau de Palol d'Arenys, cavaller, reconeix tenir en feu pel bisbe Pere de Girona un terç del delme de Sant Jordi Desvalls que per ell té Guillem de Reixach de Banyoles, una part del delme de la parròquia de Sant Sadurní d'Arenys que té en propietat i tot el delme de la parròquia de Sant Pere de Vilopriu i Valldevià, pels quals fa homenatge.
Texte
Actum est hoc et a partibus ipsis concessum et firmatum idus octobris anno Domini .MCCCXIX. Testes sunt Simon de Auinione, miles, et Simon de Sexano, canonicus, et Bernardus de Godello, clericus de capitulo Gerundensi. Ego Petrus, episcopus predictus, subscribo. Ego Petrus Capmany, publicus predicti domini Gerundensis episcopi notarius qui premissis interfui, hec scribi feci et clausi.
Cart., ff. 390v-391r. O.: ADG, Mitra, c. 4, núm. 108. Reg.: B 485; MARQUÈS, Pergamins, núm. 806.

Guillem Ponç de Palol, fill de Dalmau de Palol i hereu de Francesca, filla de Simó de Gironella, reconeix tenir pel bisbe diversos delmes de Vilopriu, Gualta, Serra, Torroella de Montgrí i Ullastret, 6 març 1321.
G-006-03149

Joan Frigola, de la Bisbal, fa procura a favor de Bernat Pagès de Vilopriu, clergue tonsurat, i Berenguer Espigoler de Girona per impetrar del bisbe l’absolució d’excomunió que li ha infligit l’oficial Pere de Sala a causa d’haver tirat pedres damunt la casa de Bernat de Llach, prevere de capítol de la seu, 22 octubre 1338 (Notularum 796).
D-154-00149

Referencia arxivística
1334 - 1362 SELECTIU Llibre U-6 Full f 135v
Al comte d’Empúries. S’havia pactat treva; no obstant, Guillem, bord d’en Manselló de Llaneres ha ferit Nicolau, fill d’Antoni Vilopriu, sabater de la Bisbal; prega se l’obligui a satisfer els danys, i que es mantingui la treva, 7 octubre 1343

Als clergues de Vilopriu. Pere Guerau i Guillem Martí, síndics dels homes de Valldevià, diuen que la capella de Valldevià és sota entredit per no haver volgut contribuir a pagar una consueta de Vilopriu; compareguin davant el bisbe per a informar, 6 maig 1349
U-012-01220

Als clergues de Saus i altres pobles del comtat d’Empúries. Per la pau amb el comte cal pagar 6.000 sous, dels quals 2.000 els castells i viles del comtat. Toquen a Ullastret 100, Vulpellac 40, Castell d’Empordà 30, Casavells 40, Mata 20, Fonolleres 30, Sant Iscle 20, Serra 20, Llabià 30, Verges 100, Saus 20, Camallera 30, Gaüses 20, Sant Jordi des Valls 30, Sobirànigues 20, Pins 10, Guiana(sic) 5, Tor 10, Canet 10, Colomers 30, Vilopriu 20, Valldevià 10, Jafre 20, les Olives 20, Garrigoles 20, Sant Pere sa Vall 5, Marenyà 20,
Tallada 40, Empúries 30, Viladamat 40, Sant Feliu de la Garriga 20, Palau Borrell 30, Palacals 10, Montiró 10, Armentera 100, Ventalló 30, Palol 10, Vila-robau 10, Sant Mori 10, Vilaür 20, Siurana 50, Ermedàs 20, Garrigàs 10, Vila-joan 10, Arenys 10, Palau Sardiaca 20, Santa Eulàlia 10, Goyan 20, Vilamalla 20, Carmençó 10, Freixe 10, Baussitges 10, Sant Genís d’Esprac 10, Corbera de Mont 10, Sant Quirze 10, Colera 10, Rabós 10, Delfià 10, Vilamaniscle 5, Garriguella 100, Marzà 30, Pedardell res, Santa Creu 10, Vilamala 5, ses Costes 5, Corberola 10, s’Estanyol 10, Vilaüt 20, Palau 30, Pau 20, Vilajuïga 10, Sant Silvestre 5, Sant Martí de Vallmala 5, Freixenet 5, Llançà 40, la Selva 20, sa Reial 5, ses Rieres 5, Cadaqués 50, Roses 100, Vila-sacra 40, el Far 20, Sant Pau de la Calçada 5, Riumors 20, sa Guàrdia 5, Vilacolum 10, Vilamacolum 10, Sant Tomàs 10, Torroella de Fluvià 20, Sant Miquel de Fluvià 30, Sant Pere Pescador 100, Fortià 30, la Garriga 210, Vilanova 100, Sant Climent 30, Espolla 20, Vilartolí 10 i Monells 100. Nicolau Rossell va aprestar algunes quantitats (f 273) i es mana pagar, 13 setembre 1353
U-021-01978

Als veïns de Vilopriu. S’han queixat que els de Valldevià no contribueixen a un llibre que han de fer per l’església; es faci pregó que hi són obligats, 29 agost 1359
U-036-02995

Bernat Sord, d’Esponellà, excomunicat per no haver satisfet llegats de la seva esposa Caterina, filla d’en Palol de Vilopriu, promet satisfer-los quan torni de la frontera, 12 març 1367; semblant promesa de Dalmau de Soler f 134v.
D-163-00125

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria, renunciada per Bernat Simon per deu anys, 31 maig 1403.
U-103-05106

Al sagristà de Colomers. Llicència de fer el servei d’Esteve Giraut a Vilopriu, d’on s’ha absentat, 9 gener 1405.
U-105-06781

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, 23 juliol 1405.
U-105-07056

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, amb obligació de fer celebrar a la sufragània de Valldavià, 23 agost 1407.
U-107-08846

Als obrers de Vilopriu. Comissió per administrar la rectoria vacant, 13 agost 1409.
U-109-10527

Esteve Juià, de Millàs, i Miquel Juià, de Monells, dipositen 80 lliures a lluïció d'un censal del benefici de la Tallada, 7 gener 1496; foren prestades a Caterina, viuda de Not de Palol, senyora del castell de Vilopriu i al seu fill Not.
U-324-00593

Calaix 4, núm. 98. Data 1504 desembre 19, Girona
Narcís de Palol, donzell, senyor del castell de Palol d’Onyar, reconeix tenir pel bisbe tot el delme de Vilopriu, la meitat del de Gualta i Serra, i un terç del de Torroella de Montgrí.
Notari Rafael Masó
Caterina de Palol diposita 6 lliures procedents de la venda d'una vinya del difunt per dotar un aniversari a Vilopriu en sufragi d'Antoni March, 15 octubre 1506; foren prestades a Berenguer Miquel, donzell de Bigues.
U-325-00985

Rafael de Palol, donzell, senyor dels castells de Vilopriu i Arenys d'Empordà, diposita 80 lliures a lluïció d'un censal del benefici de les santes Anna i Bàrbara de la seu, 7 desembre 1509; foren prestades a Leonor, viuda d'Andreu Pons, cavaller de Torroella de Montgrí.
U-325-01109

Joan Mallol, pagès de Vilopriu, presenta Montserrat Mallol, clergue, per al benefici de Santa Maria de Castelló renunciat per Miquel Mallol 1577
D-238-00342

Rafaela Batlle i Pibernat, viuda de Vilopriu, presenta Pere Ramell, beneficiat de Sant Feliu de Girona, per al benefici dels sants Quirze i Julita de Viladamat, vacant per òbit de Bernat Masdeu, 26 novembre 1596.
G-092-03218

Llibre Bartomeu Gaubert i Josep Pons Full 114
Informació presa a instància del fiscal sobre sacrilegis i destruccions perpetrades per l’exèrcit francès a Juià, Sant Martí Vell, Vilopriu, Ventalló, Siurana, Santa Llogaia d’Àlguema i Mollet de Peralada, 1654
C-001-03307

Execució de lletres papals que confereixen la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Rafael Fogueres, a Joan Rotllant, 2 maig 1669; la possessió, f 89v.
G-132-02308

Joan Cós pren possessió de la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Joan Rotllan, 24 març 1707
G-145-00193

Miquel Quintana, escolar de Vilopriu, insta la col•lació del benefici de Sant Francesc de la seu, de recent institució, al qual ha estat presentat per Caterina Quintana, de Vilopriu. (1732)
D-386-00462

Testament del Dr. Joan Cos, prevere de Vilopriu natural de Montagut, que aplica un personat a dotar festivitats a l'església de Vilopriu, i un altre a causapia per dotar donzelles de casa Cos de Montagut, 1739, f 381-386v. Definició: Def 1742, f 301v. Ing.: 708 ll. Desp.: 567 ll. Saldo: 140 ll.
T-001-00081

Francesc Felip, rector de Sant Daniel, funda el benefici de Sant Antoni abat a la parroquial de Vilopriu, dotat amb 440 lliures, que Baldiri Font, antic rector de Medinyà i resident al mas Felip de Vilopriu, augmenta amb 1.555 lliures i un camp de 3 vessanes, 1751
D-016-00992

Llicència a Isabel de Nadal per tenir tribuna a l'església de Vilopriu des del castell, 12 abril 1755. U-281-04965
Antoni Felip i Rodeja, pagès de Vilopriu, presenta Francesc Felip i Ferrerpagès, escolar, fill seu, per al benefici de Sant Antoni de Vilopriu, vacant per òbit de Francesc Felip, prevere fundador. (1765)
D-419-07860

Antoni Ubach insta la col•lació de la rectoria de Vilopriu, vacant per òbit de Narcís Cos, a la qual ha estat nomenat pel rei. (1766)
D-420-08203

Els contractes de masoveria

2009-04-11T23:03:00.001-07:00

Principals clàusules que solien recollir els contractes de masoveria:

Es solien fer per cinc anys i era costum iniciar-los l’u de gener. És per això que per sant Silvestre, últim dia de l’any, es podien veure molts carros de famílies senceres amb totes les seves pertinences que anaven pels camins i carreteres canviant de mas.
Els contractes deixaven clar quines eren les propietats que formaven la casa o “manso” axí com el nom que rebia cada camp i també a quina part del mas viurien els propietaris i quina seria la que ocuparien els masovers. Els amos es reservaven el dret d’entrar i recórrer tots els espais ocupats pels masovers així com també, el poder menjar fruita dels arbres de tota la propietat.

Les obligacions i els deures dels masovers es solien concretar en:

1. Pagament semestral d’una quantitat de diners (aproximadament unes 150 pessetes l’any 1939).
2. Lliurar als amos dos pollastres el dia 23 de desembre.
3. Lliurar, anualment, un terç de la collita de cereals, de llegums, de llavors i de farratges. Dues ristres de cebes, una d’alls, 80 quilos de patates, i dos cinquenes parts de la collita d’olives.
Tot s’havia de lliurar a casa dels amos i deixar-ho ben col·locat.
4. Avisar als amos vuit dies abans de la collita per si volien ser-hi presents.
5. En acabar el contracte s’havia de deixar la casa en bon estat, les terres conreades i netes d’herbes, les vinyes podades, i els rierols i els marges dels camins nets i ben conservats.
6. “El arrendatario deberá hacer en la casa fuego, luz y continua residència con toda su familia y ganado, tato como la lleve en arrendamiento”.
7. Llaurar tres vegades l’any els olivets i podar les oliveres. Els propietaris escollien les persones que havien de podar, pagant-ne dues cinquenes parts dels jornals.
8. Una tercera part dels adobs que s’utilitzaven pels camps els pagaven els propietaris.
9. Els masovers podien recollir glans, fullaraca i matolls dels boscos i portar-hi el remat a pasturar. Per portar-hi les cabres s’havia de demanar permís escrit als amos.
10 Els amos podien agafar, dels arbres i de l’hort, tot el que necessitessin pel propi consum.
11. Totes les despeses que ocasionaven les diferents feines que es realitzaven als camps anaven a càrrec dels masovers.
12. Els masovers no podien tallar cap branca dels arbres sense el consentiment dels amos.
13. Els masovers no podien rellogar cap part de la casa o dels camps, ni demanar cap indemnització per les millores realitzades.

Per trencar el contracte, les parts, havien d’avisar amb un any i mig d’antelació. En cas d’haver de marxar, els masovers havien de complir les condicions següents:
Dos anys abans plantar blat en la meitat de les terres on no hi hagués vinya ni userda i el juny deixar els rostolls a disposició dels amos i altra vegada les terres sembrades. També s’havia de deixar la vinya recollida, el femer endreçat i la casa recollida i neta. Al febrer es podia tornar per recollir les olives de la collita que estava pendent. Finalment, havien de deixar la meitat de la palla i podien recollir els dos primers talls d’userda que havien sembrat.

Fotografia de can Frigola a Pins

Imatges de cases i altres llocs de Vilopriu

2009-04-11T02:09:00.000-07:00

CAN MARSÀ

EL CASTELL

CAL SABATER

CAN BASSES

EL CASTELL

LES ESCALES DEL CASTELL

EL TERRAT DE LA RECTORIA . SANTS METGES 1941

CAN MALLOL

EL CARRER NOU

CAN MALLOL DES DE CA L'AULET

LA FONT

LA RECTORIA

EL PALLER DE CAN PARASSA

ELS MURS DEL CASTELL

CAN FELIP

CAN PUNSET

L'ERA DE CAL SABATER

VilaWeb - El Punt

2009-04-05T11:09:00.000-07:00

VilaWeb - El Punt
2 d'agost de 2005

Costums de masoveria 1

2009-04-04T11:29:00.001-07:00

La família Carreras que eren d’Alfar, Alt Empordà, varen ser masovers a can Mallol del 1930 al 1939. En acabar la guerra, l’amo de can Mallol, el Sr. Quimet, els va acomiadar per haver-se manifestat d’esquerres durant la contesa. La Lola Carreras recorda les anades i vingudes dels masovers que havien de deixar les masoveries per motius diversos. Era costum fer-ho la nit de Sant Silvestre i per aquest motiu als voltants d’aquesta data els camins i les carreteres anaven plens de carros amb gent que portava els mobles, matalassos, roba, animals, etc. Per això entre la masoveria corria aquest refrany: “Per sant Silvestre
o per la porta o per la finestra”
Quan els Carreras deixaren can Mallol anaren a viure a cal a cal Fuster on ja hi vivien altres parents. Els seguiren de masovers la família d’en Josep Margall Claperols i la seva dona Francisca Torrent Cargol que havien estat masovers a Pins i finalment al mas Barbellons. Vingueren també els fills de la parella en Josep (Pitu) i la Carmeta que es quedà muda a causa d’una meningitis que patí de petita.
La Lola Carreras s’enamorà d’en Pitu Margall i es casà l’any 1945 tornant així a viure a can Mallol amb els seus sogres.
A la fotografia, que es presa al mas Berbellons, podem veure davant a Josep Margall i la seva dona la Francesca Torrent, a la dreta el fill Josep, en “Pitu” i al seu costat una altra filla que era muda, la Carmeta, i a l’esquerra la filla petita, la Maria, que te al costat una amiga de Barcelona.

Visita de les monges benetes a Vilopriu

2009-04-04T11:05:00.000-07:00

Al morir les germanes Mallol (1957, la Clara i 1960, la Francisca) les monges benetes del convent de Sant Daniel de Girona,es feren càrrec de les propietats de la casa i decidiren posar una granja de porcs al camp proper a la casa anomenat “La Tria”. Se’n encarregaren la família Margall que aleshores eren els masovers de can Mallol; en Pitu Margall i el seu fill Narcís. Això suposà un bon canvi i la prosperitat per la família Margall. Recorda la Lola Carreras que la primera vegada que la mare abadessa, que seguí a la Clara quan va morir, va entrar a can Mallol li va donar un copet a l’esquena i li va dir “Lola s’ha acabat de patir en aquesta casa” doncs coneixia la misèria i les penúries que passaven. Aquell dia en Pitu Margall ensenyà a les monges els camps i els boscos que formaven la propietat de can Margall. Les monges quedaren astorades i deien “mare de Déu, no sabíem que tinguéssim tot això!”
La fotografia és del dia de Sant Antoni. Les monges realitzaren una excursió a Vilopriu per visitar les seves propietats i beneir el bestiar. Dinaren, de picnic, als boscos del “Mallol Alegre” a prop de les piscines. També podem veure al darrere la família Margall: en Pitu, la seva dona Lola Carreras, que te a la dreta la seva cunyada Carmeta, i els fills del matrimoni en Lluís i en Narcís.

Vistes del poble a la primera meitat del S. XX

2009-04-04T10:50:00.000-07:00

Imatges del poble a la primera meitat del S.XX

2009-04-04T10:43:00.000-07:00

Els Palol a Sant Martí d'Empúries

2009-04-01T11:39:00.000-07:00

Sobre la porta principal de la parròquia de Sant Martí d’Empúries, quan es va reconstruir al segle XVII, s’hi col·locaren tres pedres gravades amb inscripcions procedents de la mateixa església. La del centre formava part del sepulcre on va ser enterrat Guillem de Palol l’any 1240, com indica la inscripció, i fa referència a les generoses donacions que feia aquest noble a dita església que permeteren la construcció del campanar, la volta, la renovació de la teulada i el paviment. Guillem de Palol, a més, va fer donació d’un camp i d’un breviari per la parròquia de Sant Martí d’Empúries. Això ens indica que la família Palol, que tenia en feu el castell de Vilopriu i que tenien el seu castell més emblemàtic a Arenys d’Empordà on probablement hi vivia tota la família malgrat ésser originaris de Palol d’Onyar, feien tot el que podien per obtenir els favors del compte d’Empúries. En aquesta època Ramona d’Escala, senyora de Vilopriu, es casà Berenguer de Palol, membre destacat de la família Palol.
La inscripció diu així:

Dorm en aquest túmul Guillem de Palol que visqué com un sagristà bo i advocat del poble. Fou llum de l’església i arca de saviesa. Baró bo i agradable, moderat en totes les coses donà un camp a l’església i un llibre breviari.
Va fer el campanar, la volta, la teulada i el paviment. Als llibres dels sants siguin escrites les gestes dels vius. Aquest els mèrits del qual siguin coneguts per tots els pols (pobles) l’any del Senyor de mil dos-cents quaranta-vuit va cloure la seva vida el dia dotze de les calendes de gener.

Dormit in hoc tumulo ! Gielmus de Palaolo ! qui sagrista bonus ! vixit populique patronus ! lux fuit Ecclesiae ! cleridux, archa sophie ! vir bonus et gratus ! in cuntis morigeratus ! acclesia campum dedit librum breviatum ! fecit cloquerium ! voltam. Tectum pavimentum ! libris sanctorum ! isto ! pro quorum meritis sit sede poloru ! anno milleno ! cluditur undenis ! X ! simul ! VII ! cluditur undenis ! jani ! sue kalendas !

La inscripció de la dreta fa referència a les obres de renovació que va efectuar-hi el compte Gausbert d’Empúries l’any 926.
La de l’esquerra menciona les reformes que s’efectuaren al segle XVI.

Documents curiosos

2009-03-31T11:15:00.000-07:00

Reproducció de la sentècia a mort del bandoler "El Menut de Pins". L'execució va tenir lloc a Girona el 1882. Bonaventura Gusó, "El Menut", va ser regidor de l'ajuntament de Vilopriu del 1861 al 1877

La cartilla de

racionament de l'Ernest Clapés

El reglament o estatuts de la Societat recreativa l'Amistat que es va crear el 1923.

La darrera noticia que se'n te és del 1940.

LA BOTIGA DE CAN JAN BATLLE

A can Jan Batlle hi havia viscut en Benito Joher que era de Flaçà. Estava casat amb l’Engràcia Viñas Ferrer que era la pubilla de la casa. Havien tingut tres fills: la Teresa, en Martí i la Francesca. Aquesta casa, aleshores era una botiga en la que es venia, a més de queviures, una mica de tot. Va ser una de les primeres en plegar del poble quan el marit al quedar vidu, i després de marxar tots els fills, decidí tornar al poble de Flaçà. Aquesta botiga va tenir durant molt de temps la competència del cafè-botiga de cal Sastre que es trobava a l’altre ma del carrer, unes portes més amunt.
Encara que la factura sembla que sigui del 1929, ja que només afegiren un 9, és del 1939, any en que els Margall s’instal·laren a can Mallol de masovers. Aquest document ens indica però, que als anys 20 ja hi havia posada botiga a can Jan Batlle. Al 1939 despatxava una filla, la Teresa. Entre els productes que es venien trobem civada, fesols, blat, patates, xocolata i costelló. Però també es podien trobar , per exemple, escombres i carburo per els llums.
Respecte a les mesures un “cop” era una quarta part de “cuartan”. El quartan era una mesura que es feia servir pels cereals, el gra, les ametlles, etc . i consistia en un cilindre de zenc d’uns 30 cm d’ample per també uns 30cm. d’alt amb una barra travessera per poder-lo agafar.

Vilopriu a Internet

2009-03-29T04:03:00.000-07:00

Pàgines interessants sobre Vilopriu:

http://elpergami.com/index.php/historia-de-la-comarca/65-castell-vilopriu.html
Article sobre la història del castell de Vilopriu d’Anna Pi

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031000_3_319116__Comarques-Vilopriu-celebra-anys-primer-moli-denergia-eolica-Catalunya
El primer molí d'energia eòlica de l’Estat a a Vilopriu

http://blocs.tinet.cat/blog/patrimoni-historic-i-artistic/category/213/catalunya/2007/05/21/vilopriu-destapen-una-necr-polis-medieval-al-castell-de-vilopriu
Descobriment d’una petita necròpolis al realitzar excavacions al castell de Vilopriu

http://www.pedagogium-cos.cat/c01_04.html
Biografia de Josep Cos i Ponsetí de can Gou

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/bcsalvany&CISOPTR=8105&CISOBOX=1&REC=6
Fotografia de l’església al 1923

http://www.motorclubgirona.com/castells/monuments/vilopriu.htm
Pins i el castell de Vilopriu

http://blocs.tinet.cat/blog/patrimoni-historic-i-artistic/category/213/catalunya/2007/05/21/vilopriu-pintures-a-l-esgl-sia
Les pintures de l'església

El carrer Nou

2009-03-29T03:37:00.000-07:00

El carrer Nou davant de can Punset.

Els nens vestits de comunió en la processó de Corpus. Els dos nens més grandets de davant són en Lluís i en Narcís Margall. També al davant, a la dreta, l'Agustí Claplés i en Ricard Ponsetí i, a l'esquerra, l'Eugeni Clapés i L'Ernest Clapés.
Es pot apreciar l'estat dels carrers de Vilopriu a mitjans dels anys 50.

Foto de Lola Carreras

Les tres germanes Mallol

2009-03-29T01:46:00.000-07:00

Les tres filles d’en Joan Mallol Ferrer, hereu i propietari de can Mallol, que estava casat amb la Maria Vilana a la segona meitat del segle XIX: la Francisca nascuda el 1879, la Clara, nascuda el 1882 i la Rita nascuda un parell d’anys més tard. La Clara, als 28 anys, es va fer monja de clausura al convent de les benetes de Sant Daniel de Girona on va arribar ser l’abadessa. Morí el 1957 als 75 anys d’edat. La Francisca, la pubilla, es casà amb en Joaquin Vives i Juhé (el Sr. Quimet) que era de can Gironí de Garrigàs. Aquest matrimoni no tingué fills. El Sr. Quimet que era un home gras i reposat, mai tingué massa cura ni de la casa, ni de les terres . Solia passar molt de temps assegut en un balancí de vímet a la terrassa de la casa. Quan el 1944 morí el Sr. Quimet als 62 anys. La Francisca tenia aleshores 65 anys. Uns anys més tard i, ja cega, es traslladà a viure amb la seva germana monja al convent. L’acompanyà l’Anita, la seva minyona, que va viure amb ella fins que morí l’any 1960 quan tenia 81 anys. La gent recorda a la Francisca com una dona deixada, que sempre anava mal forjada i que no més s’arreglava per anar a missa. No pas amb mal caràcter però poc comunicativa i distant. Després de mortes les dues germanes Mallol, l’Ordre heretà totes les propietats que formaven el mas.

Fe d'errades

2009-03-29T01:23:00.000-07:00

Fe de les errades que apareixen al llibre "Història i records de Vilopriu".

Pàg. 2. Foto de la portada de Josep Riera Rovira: Rams de 1963

Pàg. 42. Peu de foto del mig. Llegint el diari en Pere Tenas, no Tenes

Pàg. 107. Dates de la Cronologia. Ha de dir 1780-1856, en comptes de “1880-1856”

Pàg. 146. Peu de foto. Ha de dir: la Rosor, neboda de la mestra Delfina Sala en comptes de “la Remei Perramon de Valldevià”.

Pàg. 179. Peu de la primera foto. No és en “Jaume Font si no en Josep Font. On diu “davant seu l’Eduard Clavaguera” ha de dir davant seu en Jaume Font “en Josep Tenas” per Tenes

Pàg. 133 Bernadí Pou en comptes de Bou

Pàg. 233. can JAN BATLLE, 3ra columna, 2on nom: Engràcia Viñas Ferrer

Pàg. 235. Casa núm 69. Última columna,. Sota de “Pere Custal Blavi, fill”, afegir Maribel Custal Blavi, filla

Pàg. 236. casa núm 75 CAL SORRER. Última fila ha de dir Catalina en comptes de Calina

Pàg. 248. Peu de foto de l’esquerra ha de dir en Miquel Darnés, amb la seva germana Encarnació. En comptes de “Angel Darnés i la seva....”

Pàg. 257. Casa 15 CAN BATLLE. Peu de foto inferior, canviar: Joquim Pibernat Johé, germà d’en Josep, l’hereu, equipat per anar de cacera.?

Pàg 262. 2on paràgraf. La Rita va morir de joveneta. 4art paràgraf canviar “Rita” per Clara.

Pàg. 263. Ha de dir CAN LLIENÇ en comptes e CAN LLENÇ.
4art paràgraf ..... fou llogada a en LLienç de Colomers. 4 línies abans d’acabar també: LLienç en comptes de Llenç.

Pàg 257. Foto de Caçador: Ha de dir. En Quim Pibernat, germà d’en Josep. Restà solter i fou molt afeccionat a la caça.

Pàg. 276 . Segon paràgraf.. El matrimoni format per Sebastià Ponsetí Serra i la Maria Pou Iglésias, tingué una única filla, la Magdalena, però s’afillà un nen, en Ricard,

Peu de foto. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Jaume Ponsetí Batllori, Maria Pou Iglésias, vda. de Sebastià Ponsetí Serra, Ricard Ponsetí Pou, Maria Serra Motas, Pere Cos Garriga, Magdalena Ponsetí Pou, Elionor i Maria Cos Ponsetí.

Pàg 298 CAL MENUT. 3er paràgraf, al final “...amb la qual tingué tres fills: en Miquel, que morí de jove a causa d’una ferida que es produí mentre s’afaitava, en Josep i en Manel.”

Pàg 300. Núm 75 CAL SORRER. Darrer paràgraf: Tingueren sis fills, el gran morí poc després de néixer. Seguiren, la Catalina, la Conxita, en Joan que morí quan tenia dos anys, en Josep Maria i en Jaume. Quan els fills es casaren tots se n’anaren....

Pàg. 343. Núm 11. Ha de dir Família Massot de Can Colom en comptes de “Tomàs i Àngela Massot”